La primera entrada dedicada al Museu de Lleida ( M:LL ) ens va permetre donar un cop d'ull a la seva història fins a la creació l'any 1.893 del Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida de la mà del bisbe Meseguer. Ens facilità també la visita virtual a les primeres sales, centrant-nos en la Roca dels Moros del Cogul, el jaciment arqueològic de Genó ( Aitona ), i la falcata i suspensors de beina de La Pedrera ( Vallfogona de Balaguer / Termens ). Continuem avui descobrint una part de la història del M:LL i passejant per noves sales
La Guerra Civil suposà un esclat d'anticlericalisme que portà als revolucionaris a saquejar i desmantellar el museu. L'edifici del Seminari, que podeu veure a la fotografia anterior, fou ocupat i es transformà en la seu del POUM ( Partit Obrer d'Unificació Marxista ). La Generalitat republicana recuperà les obres del Diocesà i les emmagatzemà a l'antic Hospital de Santa Maria, avui seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i en aquells moments convulsos seu del Museu Morera. Li van canviar el nom , per dir-li Museu del Poble.
Quan les tropes de Franco s'apropaven a Lleida, la Generalitat traslladà urgentment el patrimoni artístic a l'ermita de Butsènit. L'agost del 1.938 els nacionals ocuparen la nostra ciutat, aleshores el Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional, traslladà les obres a Saragossa...
Deixem l'apartat històric del M:LL per continuar la visita per les sales que ens mostren la Lleida romana i visigoda. El brollador d'una font monumental del segle II -III dC ens dóna la benvinguda. És un Cap de Medusa trobat a la Vil·la de Romeral d'Albesa.
La Vil·la del Romeral és una mostra del tipus de residència que tenien els membres de la classe dels honestiores ( als notables ) i ens explica els gustos i la forma de vida d'aquesta nova aristocràcia. Era un edifici amb grans sales de recepció i cerimònia ornamentats amb marbres, pintures murals i mosaics que mostra el potencial econòmic del propietari. El gran mosaic exposat al M:LL us deixarà bocabadats...
Els mosaics són del segle IV dC i ens mostren motius figuratius, geomètrics i naturalistes com fulles, ocells i fruits. Les excavacions arqueològiques, iniciades l'any 1.965, han permès comprovar que més de cinc-cents metres quadrats dels seus paviments eren de mosaic.
Josep Bo quan l'any 1.961 llaurava amb el seu tractor va veure que arrencava pedres de colors i ràpidament avisà a les autoritats. Moltes parts s'han perdut per acció involuntària de la maquinària agrícola.
Els visigots van arribar com aliats dels romans contra els pobles del nord-oest d' Hispània ( 409 dC ). Fou el resultat de la crisi econòmica i la inestabilitat política de Roma. Van acabar instal·lant-se al territori ocupat pels romans. D'aquesta època són el baptisteri, la creu i l'encenser de la Basílica del Bovalar ( Seròs ), del segle VI d.C.
El baptisteri, lloc destinat a l'administració del baptisme, és un dels monuments d'època visigoda més importants dins l'art hispànic. Descobert l'any 1.968, es van recuperar una cinquantena de peces de les cedres del jaciment arqueològic. La darrera restauració feta l'any 2.008 es va centrar en eliminar i sanejar els materials afegits en restauracions anteriors poc afortunades.
Per acabar la visita virtual d'avui podeu veure la creu i l'encenser visigot trobats al mateix jaciment arqueològic de Seròs .
A la propera entrada descobrirem com les obres van tornar gradualment a Lleida durant els primers anys del franquisme i continuarem passejant per les sales del museu.
Atentament.
Senyor i
Els mosaics són del segle IV dC i ens mostren motius figuratius, geomètrics i naturalistes com fulles, ocells i fruits. Les excavacions arqueològiques, iniciades l'any 1.965, han permès comprovar que més de cinc-cents metres quadrats dels seus paviments eren de mosaic.
Josep Bo quan l'any 1.961 llaurava amb el seu tractor va veure que arrencava pedres de colors i ràpidament avisà a les autoritats. Moltes parts s'han perdut per acció involuntària de la maquinària agrícola.
Els visigots van arribar com aliats dels romans contra els pobles del nord-oest d' Hispània ( 409 dC ). Fou el resultat de la crisi econòmica i la inestabilitat política de Roma. Van acabar instal·lant-se al territori ocupat pels romans. D'aquesta època són el baptisteri, la creu i l'encenser de la Basílica del Bovalar ( Seròs ), del segle VI d.C.
El baptisteri, lloc destinat a l'administració del baptisme, és un dels monuments d'època visigoda més importants dins l'art hispànic. Descobert l'any 1.968, es van recuperar una cinquantena de peces de les cedres del jaciment arqueològic. La darrera restauració feta l'any 2.008 es va centrar en eliminar i sanejar els materials afegits en restauracions anteriors poc afortunades.
Per acabar la visita virtual d'avui podeu veure la creu i l'encenser visigot trobats al mateix jaciment arqueològic de Seròs .
A la propera entrada descobrirem com les obres van tornar gradualment a Lleida durant els primers anys del franquisme i continuarem passejant per les sales del museu.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada