dijous, 21 de maig de 2015

Kría, el gran viatger...

A l'entrada Bókasafn, abans de visitar la Biblioteca Nacional d'Islàndia, vam passejar virtualment al voltant del llac Tjörnin en el que es poden observar quaranta espècies d'aus. Una d'elles et sorprèn amb la seva estratègia per menjar. Es queda gairebé immòbil en un punt fent l'aleta persistentment i, de sobte, es deixa caure en un picat rapidíssim per intentar pescar. Us presento a Kría ( Sterna Paradisaea ), el Xatrac àrtic, Charrán ártico en castellà. 


Estava tan bocabadat passejant pel camí circular al voltant del llac Tjörnin, que vaig oblidar-me de fer-li alguna fotografia. Però viatjant per Islàndia trobes sovint al xatrac àrtic, per això les fotografies de l'entrada d'avui no són de Reykjavík sinó de la península de Snæfellsnes, concretament del petit poble d'Arnarspati, on resseguien el curs d'un rierol al costat de l'Àrtic

 
Cria a l'Àrtic i regions subàrtiques d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Les seves migracions el porten fins als oceans propers a l'Antàrtida. És la migració regular més llarga de tots els animals que coneixem.


També és l'animal que veu més llum de dia al llarg de l'any perquè viu dos estius anuals. Penseu que cada any fa uns 38.600 quilòmetres volant... A les fotografies podeu veure clarament la seva cua bifurcada, les plomes blanques i grises i el capell negre.


Molts viuen vint anys, que és molt per un ocell. Un en va viure trenta-quatre. Kría viatja al llarg de la seva vida uns 800.000 quilòmetres, que és com anar i tornar a la Lluna. S'alimenta de peixos i petits invertebrats marins. Els xatracs  àrtics es reprodueixen tota la vida amb la mateixa parella i en molts casos tornen a la mateixa colònia. Ponen entre un i tres ous per llocada, sovint dos. En el període de cria és molt agressiu i defensa amb ferocitat el niu i les cries. Ataca als humans i als grans predadors picant al cap, però com que és petit no fa lesions importants encara que fot fer ferides sagnants.


Malgrat ser petits, llargària de 33 a 39 centímetres i envergadura de 76 a 85 centímetres, practiquen el cleptoparasitisme llançant-se en picat contra altres ocells amb la finalitat d'espantar-los i aconseguir que deixin caure les preses que porten.
Anar tots els anys dels seus territoris de cria boreal fins als oceans propers a l'Antàrtida..., això sí que és viatjar!
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari