dissabte, 24 d’octubre de 2015

Taller Scriptorium.

A l'entrada "La gran història del llibre" us recomanava el llibre que ens mostrà en Jesús Sauret en el taller de fabricació de tintes, cal·ligrafia i miniatura medievals Scriptorium, celebrat el juny passat  al Monestir de les Avellanes. "La grande histoire du livre" d'Editions Gallimard Jeunesse, publicat en català per Cruïlla, està adreçat als nens, però segur que en ell descobrireu molts aspectes desconeguts sobre el món del llibre. Us deia que del taller en parlaria en una altra entrada, la que ara esteu llegint.


L'objectiu del taller era escriure amb els mateixos materials i tècnica que s'emprava a l'Edat Mitjana. Vam fer: una introducció teòrica, la preparació dels materials, l'elaboració de tintes, una pausa per dinar; i per la tarda l'elaboració d'un manuscrit i una miniatura. En el moment d'entrar al taller, a la taula dels materials em cridà l'atenció veure mitja dotzena d'ous sobre els pots de pigments fets amb plantes i minerals.


No explicaré la fabricació de tinta que podeu veure al proper enllaç " La màgia d'escriure: fer tinta i escriure amb ella...", en el que en Jesús Sauret ensenya detalladament el procés. Em centraré en explicar-vos com s'ho feien a l'Edat Mitjana per aconseguir els colors amb els que il·luminaven les miniatures o feien les pintures murals. El secret era l'obtenció dels pigments, substàncies sòlides d'origen vegetal o mineral, que donen color. 
A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra l' aerinita, un mineral rar, el nom del qual ve del grec aerinos que vol dir blau-cel. Lleida és un dels pocs llocs on es pot trobar aquest mineral, per exemple a Tartareu, al costat del monestir. Triturat, molt i net donava el pigment blau que es va utilitzar en els murals del Pirineu.


Bullint les arrels de la rogeta, aconseguien el color grana. Amb el cinabri molt, oxidat i net, per decantació obtenien el vermell. Triturant malaquita, el verd ... Ara que tenim el pigment, descobrirem quin és el paper dels ous ...


La pintura al tremp d'ou fou la forma principal per pintar sobre parets, taules de fusta i per il·luminar manuscrits, en el món Bizantí i a l'Edat Mitjana a Europa, fins que la pintura a l'oli la reemplaçà.
Anem a preparar-la. Amb l'ou trencat, separem la clara del rovell, i quan sembli que no queda clara, ens posem el rovell a la mà, i anem canviant-lo de mà.


Cal fer-ho tranquil·lament perquè volem el rovell sencer. Per fer el següent pas encara cal més concentració. Potser la primera vegada fracassareu, però ànim, cal insistir...


Respireu profundament i agafeu el rovell amb molta cura per la membrana vitel·lina, sembla increïble però és pot fer...


Col·loquem un got sota el rovell i ens preparem per punxar-lo amb el bisturí. Així separem el rovell de la membrana vitel·lina. Afegim una mica de goma aràbiga.


Amb una espàtula, sobre una rajola neta, barregem el pigment que en el nostre cas és blau, fins aconseguir un color uniforme.


El rovell d'ou s'asseca depresa i s'adhereix fermament. Els pigments utilitzats per pintors medievals són molt tòxics, com per exemple el cinabri que he citat abans, del que feien el color vermell conté molt mercuri. Avui els artistes que utilitzen aquesta tècnica fan anar pigments sintètics, menys tòxics i amb propietats similars. Si la barreja queda massa pastosa cal afegir una mica d'aigua.


Quan ja tenim el color, amb molta precisió, utilitzant el càlamus que prèviament hem preparat amb el bisturí, podrem començar a il·luminar la nostra miniatura. El càlamus el fem amb senill o xisca ( Phragmites australis ), semblant a la canya.


A partir del segle XVII la pintura a l'oli va substituir majoritàriament al tremp d'ou, però a les icones ortodoxes encara s'utilitza aquesta tècnica antiga.
Si us animeu a practicar aquest tipus de pintura, encara valorareu més la meravellosa feina feta pels artistes medievals.
Gràcies Jesús per la teva lliçó màgica.
Atentament.
Senyor i 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada