dimarts, 15 de desembre de 2015

La part alta del bosc...

Avui us convido a un viatge virtual al petit poble, 48 habitants, de Jauntsarats a la comarca d'Ultamaldea. Aquest poblet és un dels nou concejos ( Arrarats, Beruete, Gartzaron, Ioga, Ihaben, Itsaso, Jauntsarats, Orokieta-Erbiti i UdaleBeramendi ) i sis llocs habitats ( Aizároz, Beramendi, Udabe, Erbiti, Ola i Orokieta), que formen el municipi de Basaburua. Com podeu veure la població del municipi, 871 habitants, és molt dispersa. Jauntsarats és la capital d'aquest municipi que pertany a la Merindad de Pamplona o Merindad de Montaña; una de les cinc Merindades en les que està dividida Nafarroa.
Basaburua significa part alta del bosc, per això no costa gaire entendre que les principals activitats econòmiques de la Vall de Basaburua són l'explotació de boscos i la ramaderia.


A la part alta del bosc i als vessants trobem faigs i al fons de la vall hi ha rouredes, on podem veure roures centenaris, i prats.


Al carrer de la Asunción de Jauntsarats trobem la Serreria Azpiroz que transforma la fusta que arriba directament dels boscos per la carretera NA-411 amb els camions.


Les serradores antigament estaven al costat d'un riu o d'un torrent dels que recollien l'aigua per fer girar la roda hidràulica ( rodet ). Aquesta movia el cigonyal ( collferro ) que era l'encarregat de moure la biela ( cameta ).


Els mecanismes transformaven el moviment del rodet accionat per la força de l'aigua, en un moviment longitudinal alternatiu que movia la serra i tallava la fusta.


Les serradores han canviat molt, actualment funcionen amb serres de cinta elèctriques. L'aigua i les rodes hidràuliques van fer funcionar les últimes serradores fins a mitjans dels anys setanta del segle passat.


Passejar per Jauntsarats, especialment quan estan treballant a la serradora, és amarar-se a fons d'olor de fusta. Les grans tenalles faciliten el transport dels troncs, ara descansen fins que arribi el proper camió.


El pas de l'energia hidràulica a l'elèctrica ha canviat radicalment aquest antic ofici. La maquinaria pesant fa menys dura la feina de transformació de la fusta en taulons.


Deixem la serradora, passem per l'escola que està al costat i agafem una petita sendera familiar, molt senzilla, curta i de desnivell inapreciable per passejar per les rouredes que envolten la plana d'Oianzabal, on ens esperen roures centenaris...


El roure de beheitiko landa-ko haritza és un dels que trobareu en aquesta tranquil·la sendera; fa 29,1 metres d'alçaria, una circumferència de 8,70 metres i el seu tronc té un diàmetre de 2,75 metres.
Després de passejar és hora de dinar, a Jauntsarats podeu fer-ho a la cooperativa d'iniciativa social Ernaizu S.Coop. En aquesta botiga-bar-cafeteria-restaurant gestionat per una magnífica colla de dones rebreu un tracte excel·lent .


 Font fotografia: web Apeztegiberriko Denda

Elles s'encarreguen l'únic comerç de Basaburua. Van obrir Apeztegiberriko Denda en un edifici propietat de l'ajuntament l'any 2.011 quan ja feia deu anys que els 871 veïns de tota la vall tenien que desplaçar-se per anar a comprar. S'organitzen mitjançant contractes flexibles que fan referència a  les hores que han de treballar al mes, fet que els permet conciliar la vida laboral i familiar. A la botiga contigua al bar-cafeteria-restaurant hi ha de tot, i molts productes de proximitat. Obren tots els dies. També hi ha un punt d'informació turística, connexió Wifi i un ordinador d'us públic. És el punt de trobada dels habitats dels diferents pobles de la vall.
Basaburua tot un món per descobrir.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada