dissabte, 21 d’octubre de 2017

L'arc d'Adrià i el temple de Zeus Olímpic.

Ja vaig explicar-vos que l'emperador Adrià (76-138) s'enamorà profundament d'Atenes, ciutat en la que ordenà construir un llegat arquitectònic fascinant. Hem donat un cop d'ull a la seva biblioteca edificada l'any 132 i a l'entrada d'avui descobrirem l'arc d'Adrià i el temple de Zeus Olímpic, que podeu observar a la propera fotografia feta des del turó de l'Acròpoli. Al centre es veu el temple i a la seva esquerra, la part superior de l'arc.


Començarem per l'arc d'Adrià que, si a la fotografia anterior vèiem des del turó de l'Acròpoli, a la propera és aquest turó el que es veu emmarcat per l'arc.  Construït l'any 132 amb marbre pentèlic sobre la base d'una antiga porta de la ciutat del segle VI aC, l'arc separava l'antiga ciutat grega de la ideada per l'emperador Adrià.


L'arc és un monument commemoratiu dedicat a l'emperador que "li dedica el poble atenenc" per agrair-li la tasca de renovació de la ciutat. La porta està formada per un arc de mig punt flanquejat per dues pilastres amb capitells corintis. Els cridaners taxis groc llimona de la capital grega es deixen veure sovint passant pel costat de l'arc.


L'arc fa divuit metres d'alçària per tretze d'amplària. A l'arquitrau de cada façana de l'arc podem llegir  una inscripció que fa referència en una de les façanes a l'antiga ciutat grega anomenada "ciutat de Teseu", el llegendari rei d'Atenes, i a l'altra a la moderna ciutat romana anomenada "ciutat d'Adrià". Les dues façanes són idèntiques però el text de cada façana...


A la façana que mira a l'Acròpoli, es a dir a l'antiga ciutat grega, podem llegir "Aquesta és Atenes, la ciutat de Teseu", però a la que mira a la "nova" ciutat romana podem llegir "Aquesta és la ciutat d'Adrià, no de Teseu".
A la zona superior de l'arc hi ha tres obertures formades per pilastres amb els seus capitells corintis i l'arquitrau. A la part central el protagonisme és per les columnes i els capitells corintis, l'arquitrau i el frontó.


A pocs metres de l'arc d'Adrià trobem el temple de Zeus Olímpic, un gran edifici actualment en ruïnes que es començà a construir al segle VI aC i que no s'acabà fins al segle II, concretament l'any 131, de la mà de l'emperador Adià 650 anys més tard... 


El temple, també conegut com Olimpièon, era impressionant amb els seus 96 metres de longitud i 40 d'amplària, era el més gran de Grècia. Tot un bosc de columnes gegantines, 104, de 17 metres d'alçària tenien el protagonistes d'aquest colossal temple. Només queden 15 d'aquestes impactants columnes corínties. L'any 1.852 en va caure una que podeu veure a la propera fotografia.


L'emperador Adrià consagrà el temple de Zeus Olímpic amb motiu dels Jocs Panhel·lènics de l'any 132. Dues grans escultures criselefantines, desaparegudes actualment, de Zeus ( Júpiter pels romans) i d'ell mateix ( l'emperador Adrià ) rebien als visitants a l'interior del temple... Recordeu que el criselefantí és una tècnica escultòrica que utilitza plaques d'ivori ( per representar la carn del cos humà ) i el pa d'or ( per a la roba, cabells i complements ), que es muntaven sobre una armadura de fusta.


Segur que les 104 columnes de 17 metres d'alçària deixaven bocabadats als observadors del temple perquè encara avui impressionen les 15 que miren orgulloses al cel i la que va caure al segle XIX. D'aquella gran quantitat de columnes 48 estaven col·locades en files triples sota el frontó i 56 en files dobles als costats.
Deixem l'arc d'Adrià i el temple de Zeus Olímpic per, ara sí, enfilar el turó de l'Acròpoli un espai de visita imprescindible...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada