diumenge, 1 d’octubre de 2017

Athena Varvakeion.

Si esteu enamorats de l'art i la història el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, que acull la col·lecció més exquisida d'antiguitats gregues, és una visita imprescindible. Al 28is Oktovniou-Patission 44 ens espera l'imponent edifici neoclàssic construït entre 1.866 i 1.889 que obrí al públic l'any 1.891 per convertir-se en una de les principals referències mundials en arqueologia. Durant la Segona Guerra Mundial el museu tancà les portes i guardà les obres en caixes protectores que foren enterrades per evitar el saqueig o la destrucció. L'any 1,945 tornà a obrir les seves portes...


Començarem el periple donant un cop d'ull a una reproducció, de l'època romana, de la majestuosa escultura criselefantina d'Athena Pàrtenos obra de Fídies ( 490 aC-430 aC ) considerat el millor escultor clàssic. L'estàtua, coneguda amb el nom d'Athena Varvakeion, es considera la reproducció més fidel d'Athena Pàrtenos. La tècnica del criselefantí, apareguda a la Grècia del segle IV aC,  consistia en muntar sobre una armadura de fusta plaques d'ivori ( pel cos ) i pa d'or ( per la roba, cabells, guarniments,...).


Aquesta copia romana de marbre pentèlic de metre i mig d'alçària, es va fer entre els anys 200 i 250. Penseu que l'obra original de Fídies feis 26 colzes, uns dotze metres, un metre i mig dels quals eren del pedestal que suportava a Athena Pàrtenos. 
AthenaVarvakeion està vestida amb un peple, una capa de l'antiguitat clàssica només utilitzada per les dones, sobre la qual duu una ègia decorada amb serps amb el gorgoneion al centre. L'èrgia és una peça protectora del pit durant el combat, i el gorgoneion era un amulet que mostrava el cap de la Gòrgona ( un monstre marí de la mitologia grega ) amb la finalitat d'horroritzar. 


Duu un casc àtic amb les proteccions per les galtes cap amunt i tres crestes amb una esfinx al centre i un Pegàs a l'esquerra i un altre a la dreta. En la mitologia grega Pegàs era un cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, un monstre femení que convertia a la gent en pedra al mirar-los fixament...


Amb la mà esquerra agafa un escut amb el oikourus ophis , la serp sagrada, que s'identifica amb Erictoni fill d'Hefest, un dels primers reis d'Atenes. La mà dreta estesa es recolza en una columna i sosté  una figura de Niké decapitada, en la mitologia grega la deessa de la victòria filla de Zeus i Temis.


A l'escultura d'Athena Varvakeion encara es poden veure restes de pintura vermella i groga. La base és plana mentre que a la d'Athena Pàrternos de Fídies, estava decorada amb un fris amb el naixement de Pandora. Aquesta bellíssima reproducció té el nom d'Athena Varvakeion perquè fou descoberta l'any 1.880 prop d'on estava l'Escola Varvakeion.
Fídies començà l'escultura gegantina d'Athena Pàrtenos al voltant del 447 aC per ocupar la cel·la del Partenó. Làcares, l'any 296 aC va retirar les làmines d'or per pagar les seves tropes i un incendi la danyà l'any 165 aC. Sembla que al segle V continuava estant al Partenó. Sembla que fou destruïda per un incendi al segle V, encara que un relat del segle X la situa a Constantinoble. Però per "veure-la" ens hem de conformar amb les reproduccions fetes a partir de la documentació.


Font: Wikimedia Commons.

Aquest dibuix  del 1.887 recrea l'interior del Partenó amb Athena Pàrteno de protagonista. L'autor és Jacob von Falke ( 1.825-1.897 ).
Ara que ja estem al Museu Arqueològic d'Atenes aprofitarem per donar un detallat cop d'ull a algunes de les joies que acull.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada