dimecres, 25 d’octubre de 2017

Les cinc taules del retaule major (2).

El protagonisme de l'entrada d'avui, una de les entrades que ens conviden a descobrir les cinc taules gòtiques del retaule major de l'antiga església de sant Joan de Llerida pintades per Pere Garcia de Benavarri que han tornat a Lleida després d'un llarg periple, és per la que explica la inscripció del nom de sant Joan Baptista. Una pintura al trem sobre fusta de 197 X 115 centímetres. Pere Garcia de Benavarri és un dels principals representants del tardogòtic a l'Aragó i Catalunya. El pintor apareix documentat  a Saragossa, Benavarri, Barcelona, Cervera, Lleida i Barbastre.
La taula representa el moment en què Zacaries, el pare de sant Joan Baptista, que duu nimbe poligonal, inscriu el nom del seu fill.


Sant Joan, amb nimbe i molt ben embolcallat està als braços d'un personatge desconegut molt ben vestit. Al seu darrere una sèrie de personatges, tots homes, són testimonis de l'acte.
Al final de la primera entrada dedicada a les cinc taules una pregunta quedava sense resposta. Avui coneixerem el camí seguit pel majestuós retaule des de 1.678 any en el que deixà de presidir l'antiga església lleidatana, fins l'any 1.907 en el que quatre  d'aquestes taules foren adquirides  per la Junta de Museus de Barcelona.


Quan el retaule fou substituït per un de gust barroc, el van vendre al petit poble de Benavent de Segrià, a set quilòmetres de Lleida on les taules gòtiques foren repartides per diferents espais de l'església parroquial. Però la sort del retaule major fou desafortunada. A principis del segle XX el retaule es dispersà en el mercat de l'art i les antiguitats. En la hipotètica reconstrucció del retaule major que podeu veure al Museu de Lleida i a la propera imatge, queda clar que la majoria de les taules es desconeix on es troben. Recordeu que les dimensions de la taula protagonista d'avui ( 197 X 115 centímetres )- de les quatre de color la segona per l'esquerra- podreu fer-vos una idea de la grandària del retaule.


Quan es vengué el retaule l'any 1.907, quatre de les taules forn adquirides per la Junta de Museus de Barcelona per 10.000 pessetes. La taula de sant Miquel la va comprar l'any 1.916 el Museu de Boston a un antiquari de París. Aquest museu l'havia fundat feia poc amb la seva col·lecció la nord-americana Isabella Steward Gardner. Dos més van acabar a l'Antic Museu d'Art de Catalunya quan les adquirí l'any 1.956 procedents de la col·lecció Maties Muntadas. 


D'aquestes dues taules, la de sant Jeroni ha tornat a Lleida i l'altra, el banquet d'Herodes, és al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC ). La resta de les peces s'han dispersat per diferents museus i col·leccions particulars.


Aliens a la cerimònia de la inscripció del nom de sant Joan Baptista, a la part baixa de la taula, al costat de l'escriptorium  podeu veure un gat esbufegant  perquè té al costat un gos...


A la dreta de la taula podeu veue com Zacaries, pare del petit Joan  encarregat d'inscriure el non del seu fill,  duu un pinçanàs, unes ulleres que s'empraven en els segles XV, XVI i XVII, formades per dos vidres rodons units per una muntura simple de ferro sense patilles que s'ajustaven al nas ( al septe nasal ). En aquella època eren un article de luxe.


Per inscriure el nom  calia la tinta i el calamus, una canya buida tallada obliquament. Com podeu veure a la propera fotografia de detall, el nostre protagonista ja ha escrit Johanes.


La taula del Baptisme de Crist, fou recuperada per la museística pública l'any 1.956. En voleu gaudir?
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari