Al bell mig de l'estiu, quan la calor no convida a passejar, vull regalar-vos una caminada refrescant amb imatges de la tardor passada. Obriu bé els ulls perquè anar -encara que sigui virtualment- a la TV-7007, la petita carretera de 3,2 quilòmetres de la Diputació de Tarragona que uneix Vimbodí-Poblet amb l'Espluga de Francolí; té premi segur. La tempesta s'apropa al Monestir de Poblet...
Però després de descarregar amb força torna la calma i el Sol de tardor il·lumina els ceps que groguegen i són els grans protagonistes d'aquest petit recorregut.
Molts racons d'aquesta carretera que ressegueix part del monestir cistercenc, ens regalen a la tardor una gamma de colors fascinant protagonitzats per les fulles caigudes dels plàtans, la terra. els pàmpols dels ceps, el bosc i el cel.
Al deixar el terme de Vimbodí-Poblet trobem, al barranc de Sant Bernat, una corba a l'esquerra molt tancada. A pocs metres cal girar a la dreta quan trobem Villa Engracia, un antic balneari del 1.888 avui hotel rural. Després de caminar uns vuit-cents metres ens espera l'antiga Masia del Simon, transformada en l'hotel Font de l' Oca.
Com podeu veure a la fotografia anterior, el camí s'enfila per la dreta de la masia. Si el seguim uns metres descobrirem al nostre protagonista d'avui, un cedre espectacular que sobresurt de la resta dels arbres d'aquesta part dels boscos de Poblet.
Poca broma, aquest cedre té una alçària de 30 metres, una capçada mitjana de 19,5 metres i un volt de canó de 4,11 metres. És un dels cedres amb més volt de canó de Catalunya. Tornem a baixar per entrar a la masia Font de l'Oca, coneguda com Masia del Simon o Mas del Menacho, un edifici del segle XVIII, per apropar-nos al monumental cedre. Una catifa de fulles de plàtan ens dóna la benvinguda.
Al fons del jardí podeu veure la caseta del cedre on un dels membres fundadors de l'Escola Barcelonesa d'Oftalmologia, Manuel Menacho i Peirón ( 1.860-1.934 ), algunes temporades passava consulta a coneguts personatges d'aquella època.
Com podeu observar a la propera fotografia, la caseta queda minúscula al costat del gran cedre. La teulada de ceràmica vidrada està una mica malmesa perquè a les grans nevades del 2.010 algunes grans branques del cedre es trencaren caigueren sobre ella.
Malgrat l'afectació de la gran nevada, alçant la mirada les dimensions del gran arbre encara et deixa bocabadat. Els cedres poden arribar a superar els dos mil anys de vida.
És un cedre de l'Atles ( Cedrus atlantica ). Aquest tipus de cedre provenen de les muntanyes de l'Atles d'Algèria i Marroc. Algunes fonts el consideren una subespècie del cedre del Líban. La fusta del cedre del Líban fou molt emprada en l'antic Egipte. Diu la Bíblia que s'utilitzà per construir el primer temple de Jerusalem. Al Líban aquest arbre de la família de les pinàcies, és tot un símbol nacional i ocupa el centre de la seva bandera.
Si aneu al Monestir de Poblet, visita imprescindible, apropeu-vos a la Masia Font de l'Oca a només 1,6 quilòmetres per admirar aquest arbre colossal.
Però deixem el cedre i entrem un moment a la caseta. en la que ens esperen les misterioses rajoles del decorador, litògraf i decorador Hermenegild Miralles i Anglès ( 1.859-1.931 ). Ell inventà i patentà les rajoles de cartró pedra.
L'Hermenegil tingué al carrer Bailèn 59 de Barcelona la Fábrica Nacional de Azulejos Cartón Piedra. El seu invent abaratia el cost de les obres modernistes perquè les seves rajoles eren molt més econòmiques que les de ceràmica vidrada.
Els germans Oliva van inventar l'altre gran recurs del modernisme per abaratir l'obra. Parlo de els azulejos cristàlicos, fets amb un suport de ciment hidràulic, una capa de pintura decorativa i un vidre belga adherit.
Si visiteu la masia Font de l'Oca podreu observar detalladament les rajoles de cartró pedra que decoren els diferents espais de la planta baixa. Les rajoles de l'Hermenegild Miralles es van emprar en edificis modernistes tan emblemàtics com el Cafè Torino ( 1.902-1.911) i al Petit Torino ( 1.902-1.916).
Abans de marxar de la masia, que ja al segle XIV era una petita edificació on es feien teules, donem un cop d'ull a la font que li dóna nom actualment. Només sortir enfilarem el camí que ens endinsarà als boscos de Poblet.
Atentament.
Senyor I
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada