La Casa de Fusta ( 1 ).

Tornem al Centre Històric de la nostra petita ciutat, concretament al punt on es troben els carrers Tallada i Cavallers i la plaça dels gramàtics. Un espai ple d'història lleidatana, on hi hagué l'Estudi General de Lleida, la universitat més antiga de la Corona d'Aragó i la catorzena més antiga d'Europa, creada l'any 1.300 per Jaume el Just ( 1.267 - 1.327 )...

A la fotografia anterior podeu veure a la dreta la placeta on hi havia la casa on visqué la seva infantesa Salvador Seguí Robinat ( 1.886 - 1,923 ), conegut com El Noi del Sucre. Nascut a Tornabous fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de principis del segle XX. A les dues mitgeres que miren a la petita placeta podeu observar dos murals: el de la dreta reprodueix el rostre del Noi del Sucre i al de l'esquerra es repeteix la Rosa de foc, símbol de la Barcelona anarquista i del socialisme autogestionari d'aquell moment històric. El disseny és obra dels arquitectes Joan Artigues i Joaquim Solé amb la col·laboració artística de Joan Ripoll.

Tornem a la primera fotografia de l'entrada d'avui per fixar-nos en els edificis del centre i l'esquerra. Al xamfrà del primer pis nasqué, el vint-i-set de juliol de 1.867, el compositor i pianista Enric Granados Campiña; fill del capità de l'exèrcit Calixto Granados que estava destinat a la Seu Vella. Dues plaques ho recorden. La de la dreta és l'homenatge de la República del Paraguai del disset de març de 1.962, i la de l'esquerra - que podeu veure a la propera fotografia- la que li dedica la ciutat de Lleida.

Des de la finestra d'aquesta casa es pot contemplar l'edifici modernista del Mercat del Pla, construït entre 1.920 i 1.922, segons el projecte de Joaquim Porqueres i direcció d'obra de Francesc de Paula Morera i Gatell, sobre la que fou casa del Rector de l'Estudi General de Lleida i posteriorment caserna...

Però el  nostre objectiu d'avui no és cap d'aquests espais plens d'història i record de dos lleidatans importants. Cal que centrem la nostra atenció en la casa que toca a la del pianista que compongué la suite Goyescas l'any 1.911.

Al número cinquanta-set del carrer Cavallers trobem, encara que no ho sembli, el primer edifici de fusta de sis plantes construït a l'Estat obra de l'arquitecte lleidatà Ramon Llobera Serentill.

Gràcies a la gentilesa del Ramon a la propera entrada dedicada a la Casa de Fusta podrem observar atentament la seva construcció, feta en sis setmanes, i característiques. 

Atentament

Senyor i