divendres, 7 de desembre de 2018

Esgrafiats lleidatans ( 3 ).

A la primera entrada dedicada als esgrafiats lleidatans el protagonista principal fou per l'obra del 1.931 de Francesc Canyellas i Balagueró, posterior a la rehabilitació de l'edifici de la Paeria del 1.929. Aquest monumental esgrafiat noucentista és el més conegut de la ciutat, però Lleida pot presumir d'altres esgrafiats noucentistes als que avui donarem un cop d'ull.


Si la joia de la corona embelleix la Plaça de la Paeria a molt pocs metres, als Porxos de Baix, ens espera la Casa Clavera. El nom de l'edifici recorda la farmàcia que hi hagué als baixos, per això el déu romà de la medicina, Esculapi, està representat dins d'un octàgon central, en aquest esgrafiat del 1.931.


Però l'esgrafiat del xamfrà que "mira" a la plaça de Sant Joan no és l'únic de l'edifici. Hi ha esgrafiats en plafons, sanefes que emmarquen balcons i a les llindes.


Aquests esgrafiats foren restaurats l'any 1.995 respectant els pigments originals blanc de calç i mangra. Els mateixos motius geomètrics que emmarquen els plafons del xamfrà, els trobem al marc dels sis balcons de la façana. A les llindes dels balcons del primer i tercer pis hi ha altres motius geomètrics. L'esgrafiat és obra de Ramon Argilés, Francisco Clavera Armenteros i un esgrafiador de Barcelona del que no sabem el nom.


Cal anar a la Rambla d'Aragó per gaudir dels esgrafiats que llueix orgullós l'Antic edifici de Maternitat, del 1.859. Els esgrafiats són posteriors, concretament del 1.941, quan es restaurà el gran edifici per cicatritzar les ferides patides durant els bombardejos de la Guerra Civil.


Dibuixats per l'arquitecte provincial Ignasi de Villalonga inspirant-se clarament en els de l'Escola Ramon Llull de Barcelona, un edifici noucentista de Josep Goday Casals construït entre 1.911 i 1.929, són obra de l'estucador Joan Marco Farré. Part de les finestres del pis superior es van eliminar per situar els plafons esgrafiats. Emmarcats per dues sanefes, hi ha quatre amb representació de quatre àngels i dos amb un crater amb decoració floral.


Els quatre àngels porten objectes diversos: un corn de l'abundància, una cinta onejant, una garlanda de flors i, un pom de flors i una cinta. Recordeu que un crater és un vas grec de grans dimensions on es barrejava l'aigua i el vi...


Passegem fins a la confluència dels carrers Comerç i Alcalde Fuster, al costat de Correus, on ens espera una gran desconeguda del lleidatans, la Casa Vila, un edifici d'estil d'historicisme classicista del 1.929.


Per veure els seus esgrafiats cal alçar la mirada i observar atentament l'element arquitectònic que domina el xamfrà, una llanterna sobre un cúpula amb funcions de tribuna.


L'esgrafiat de la Casa Vila, amb ocre i blanc, és una gran sanefa de circells que ressegueix la façana per sota de la cornisa.


Si entrem a l'edifici, al portal i a l'escala hi ha un arrimador d'estuc amb una sanefa esgrafiada amb decoració de flors i fulles d'acant. Però aquest esgrafiat està repintat amb esmalt i costa apreciar la seva bellesa.


A pocs metres, a la plaça de la Pau, ens espera la Delegació del Govern; un edifici projectat l'any 1.955 per l'arquitecte Lluís Domènech Torres net del gran arquitecte modernista  Lluís Domènech i Montaner.Nomenat arquitecte municipal de Lleida l'any 1.946 dissenyà bona part de la Lleida de la postguerra.


A l'edifici d'estil neoclàssic podem veure sota la cornisa una sèrie de plafons esgrafiats amb formes geomètriques, entre les cartel·les de pedra que la sostenen. Hi ha plafons quadrats i rectangulars.
Una curiositat, Lluís Domènech Torres fou l'encarregat l'any 1.957 de fer "el pare" del drac que acompanya als gegants, lo Marraco. Substituí a l'anterior que pesava molt i costava moure pels carrers de la ciutat.  Va il·lusionar a la gent de Lleida fins al 1.992, després de ser reconstruït integrament perquè la riuada del 1.982 en va deixar en molt mal estat. Lo Marraco actual, és del 1.993, obra de Joan Miró Oró. Penseu que aquesta tradició lleidatana apareix documentada per primera vegada l'any 1.551...


Anem ara al carrer del Carme número 56 on s'edificà l'església del Carme, obra de Josep Argilés i Bifet, que substituïa a l'antic edifici enderrocat l'any 1.954. Els esgrafiats són del 1.959 i es poden observar detalladament perquè estan molt a prop dels nostres ulls. El més senzill és un filacteri - una cinta amb un text que actua d'amulet- que envolta una escultura de pedra de la Verge del Carme.


El segon esgrafiat decora la superfície que sobresurt de la façana que es correspon a l'absis de l'església. Representa l'escut de l'ordre de carmelites descalços.


Per acabar l'entrada dedicada als esgrafiats noucentistes tornem a la plaça de la Paeria, punt on hem començat la passejada, per donar un cop d'ull a l'edifici de l'antiga Banca Llorens. No us trenqueu la closca buscant per la façana els esgrafiats...


Cal entrar-hi per contemplar l'arrimador estucat al foc que li dóna un acabat semblant al marbre. A la part superior hi ha l'esgrafiat amb una decoració d'ones. Si pugeu els sis pisos per l'escala de marbre, aquest esgrafiat us acompanyarà tota l'estona.


Cal descansar una mica després de passejar llargament per la ciutat. Recupereu forces perquè encara ens queda una estrada en la que descobrirem més esgrafiats lleidatans.
Atentament.
Senyor i.

4 comentaris:

  1. Benvolgut senyor I, aquesta magnifica entrada sobre esgrafiats noucentistes lleidatans fa molt de goig! La meva enhorabona pels resultats de la seva recerca arquitectònica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina alegria saber de vostè estimat senyor H. La nostra petita ciutat està plena de magnífics petits tresors.

      Elimina
    2. Que gràcies a la seva persistent i eficient feina d'observador urbà i de excel·lent fotògraf arquitectònic, podem gaudir aquells que estem immersos o embadocats en altres afers.

      Elimina
    3. Un plaer compartir l'estima per Lleida.

      Elimina