diumenge, 23 de desembre de 2018

Esgrafiats lleidatans ( i 4 ).

Amb l'entrada d'avui acabo el periple per la ciutat de Lleida amb l'objectiu de mirar i admirar els seus esgrafiats. Recordeu que els més antics són a l'Antic Convent de Santa Teresa. Aquests esgrafiats barrocs estan datats entre els anys 1.704 i 1.706, i els vàrem observar detalladament a l'entrada "Cases singulars de Lleida ( 15 b )".


Els segueix en antiguitat un únic esgrafiat neoclàssic. Malauradament en pocs anys han enderrocat dos edificis que també en lluïen. El més senzills estaven a la Rambla de Ferran en una casa del segle XIX, concretament a les llindes dels tres balcons. Però els més espectaculars embellien la Casa Abizanda del 1.880, al número vint-i-buit de la Plaça Paeria. L'esgrafiat fet amb plantilla recobria tota la façana. La tribuna que donava a la Banqueta també tenia a la peanya un esgrafiat. L'edifici que podeu veure a la propera fotografia és on hi havia l'antiga casa...


Si la peanya de la Casa Abizanda ja no ens pot ensenyar el seu esgrafiat, encara podem gaudir de l'únic esgrafiat neoclàssic de la ciutat. Per donar-li un cop d'ull cal anar a l'Avinguda de Blondel 50.


La construcció d'aquest edifici s'inicià l'any 1.870, però no sabem exactament quan es va fer aquest esgrafiat que presenta un bon estat de conservació.


Recercar al llibre de la Carme Bosch Carrera " La pell de les cases. L'esgrafiat a Lleida, del barroc al noucentisme", editat l'any 2.003 per l'Ajuntament de Lleida, suposa dues emocions: la descoberta i la tristesa perquè en només quinze anys han desaparegut una colla dels esgrafiats de la nostra ciutat. Afortunadament es conserven els modernistes i els noucentistes, però al centre històric hem perdut els dels carrers Sant Andreu 1, Tallada 20, Seminari 19, Governador Montcada 3, Magdalena 8 i 14. Només queda el del carrer Magdalena 36, que podeu veure a la propera fotografia...


L'eixample no ha perdut tants esgrafiats però s'han enderrocat els edificis dels carrers Alcalde Costa 3, Acadèmia 13 -que tenia uns magnífics plafons esgrafiats- i Joan Baget 15. A més a més alguns s'han repintat amb un sol color i ara costa apreciar-los.
Per acabar us presento una tria fotogràfica d'alguns d'aquests esgrafiats amb un petit comentari per si els voleu cercar. Comencem amb l'edifici de 1.945 del carrer Alfred Perenya 49. Una sanefa sota la cornisa amb tiges i pinyes ens observa atentament.


Si l'esgrafiat anterior s'ha restaurat i llueix magnífic, el de Pi i Margall 60, datat com l'edifici al 1.935, presenta un estat que exigeix una rehabilitació. L'esgrafiat consisteix en una sanefa que envolta la façana, quatre plafons a les llindes dels balcons i una petita sanefa sobre les llindes dels balcons del segon pis.


L'edifici del carrer Sant Ruf 23, del 1.942, no pot lluir com abans els seu esgrafiat perquè l'han repintat matusserament i algunes de les formes costa d'intuir. Era un esgrafiat pigmentat en tres colors...


Amb una mica d'imaginació, a la propera fotografia de detall podeu "veure" les diferents formes que protagonitzaven aquest malmès esgrafiat.


Mireu la diferència que suposa respectar els pigments. Al carrer Anselm Clavé 23 es conserva en molt bon estat l'esgrafiat fet amb plantilla l'any 1.942.


Per acabar ens apropem a la Rambla de Ferran 23 on ens espera un esgrafiat del 1.940. Cinc plafons amb el mateix motiu decoratiu, situats entre les quatre portes que donen accés a la gran balconada de l'últim pis, "observen"  la Rambla.


Aquests esgrafiats que exigeixen alçar molt la mirada, han estat restaurats i combinen els colors blanc i blau cel, Si s'hagués repintat sense tenir-ne cura, com ha passat en altres edificis, no es podrien apreciar des del carrer.


És preocupant la pèrdua de patrimoni en només quinze anys. Entre cases enderrocades i mala praxi al rehabilitar façanes, repintant sense cap criteri els esgrafiats, els lleidatans estem perden massa mostres de l'antiquíssima tècnica de l'esgrafiadura.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari