De tastet a exposició ( 1 ).

A l'entrada "Per molts anys Solsona !" del 30 de juliol passat us explicava que feia exactament 425 anys que el rei Felip II signà la cèdula que concedia a Solsona el títol de ciutat. El Museu de Solsona Diocesà i Comarcal organitzà una petita mostra al carrer "Arqueologia del punt de vista" formada per dotze grans plafons amb fotografies antigues a tocar dels dotze espais triats de la ciutat, on es podia comparar les antigues imatges amb l'edifici, la plaça, el portal actual. A la propera fotografia d'aquella mostra al carrer podeu veure l'interior del Portal del Pont, una fotografia del 1.905 del solsoní Adolf Mas Ginestà ( 1.860 - 1.936 ) un dels principals fotògrafs de l'època del modernisme català.

Aquesta mostra al carrer era un petit tastet de l'exposició "Aguaitant Solsona. Memòria gràfica de la ciutat fins al 1.927".

Us vaig explicar que podríem visitar l'exposició des del 5 de setembre fins al 28 de febrer del 2.020. Avui anirem virtualment fins al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal a donar-li un cop d'ull.

Només entrar al Palau Episcopal, una de les millors obres del neoclàssic català, el cartell de l'exposició ens dóna la benvinguda.Pugem per la gran escala fins al museu. 
Una part del nostre patrimoni cultural està formada per la memòria gràfica dels gravats i les fotografies. L'historiador solsoní Jaume Tarrés Pujol és el comissari de l'exposició de visita imprescindible pels enamorats de Solsona i  la fotografia.

Jaume Tarrés també és un cartòfil destacat. La cartofilia, també anomenada deltiología, és l'estudi i col·leccionisme de postals.  En Jaume és el director de la Revista Cartòfila editada pel Cercle Cartòfil de Catalunya.
Els primers dibuixos de vistes de Solsona es van publicar al segle XVII però les primeres fotografies de Solsona són de la segona meitat del segle XIX i estan fetes per un grup de joves artistes barcelonins. Recordeu que la fotografia més antiga que es conserva al món des del 1.826 i està feta amb una cambra fosca.
L'exposició comença amb les vistes dibuixades i publicades dels segles XVII al XIX. Aquestes publicacions tenien un clar objectiu militar i econòmic.

A la fotografia anterior de detall podeu contemplar la càmera fotogràfica i el trípode de fusta que hi ha en la vitrina situada a la dreta del plafó que presenta l'exposició. és una Appareils Photographiques- Gilon Verviers que treballava amb negatius de 13 X 28 centímetres. La cámera, de finals del segle XIX - principis del XX és d'Antoni Anguera Puig i el trípode, també de fusta, que hi ha darrere de la càmera  és d'Assumpció Bechedejú Paradeda.

El recull d'imatges ens permet recrear la ciutat de Solsona de la segona meitat del segle XIX. Podeu observar les fotografies de Jaume Monràs que feia excursions per la Catalunya Central. Des del seu estudi de Manresa, com a mínim va desplaçar-se a Solsona dues vegades, al 1.879 i al 1.882. L'any 1.884 els famosos dibuixants Josep Lluís Pellicer i Apel·les Mestres van fer un viatge a Solsona.

Podreu veure al plafó del 1.895 una còpia de les pàgines quatre i cinc del diari La Vanguardia del vuit de setembre d'aquell any. El titular de la notícia: " La Diócesis de Solsona. Restablecimiento del obispado-Consagración del nuevo Obispo". Entre els dibuixos i les fotografies en podeu veure una de bàcul del Bisbe Ramon Riu i Cabanes. A la part superior el text és: "Báculo destinado al nuevo obispo de Solsona".

A la vitrina que hi ha al costat del plafó podeu mirar i admirar aquest bàcul d'argent daurat i cisellat amb aplicació d'esmalts, pedreria i elements ornamentals de fosa. Obra de l'orfebre Francisco Cabot e hijos, és una peça del Museu Diocesà de Barcelona.

A la propera fotografia de detall del bàcul podeu observar la protagonista d'aquesta joia d'orfebreria, la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat de Solsona.

Als plafons hi ha fotografies dels agutzils de Solsona, figures protocol·làries que flanquegen la comitiva d'autoritats per Corpus i la Festa Major de Setembre i que ajuden en els ballets dins la rotllana de la plaça Major.

A la propera fotografia, del Corpus del 2.007, podeu veure als agutzils a la plaça de la Catedral en el moment més transcendent: el ball de l'àliga.  La Plaça Major estava en obres, per això els ballets es van fer a la Plaça de la Catedral.
Un document del 1.676 explica el pagament del sou al ballador de l'àliga. Aquest ball és el màxim símbol de respecte i homenatge que la ciutat de Solsona fa a un personatge il·lustre.

S'acaba l'espai dedicat a les imatges ( gravats i fotografies ) des del segle XVII al XIX, però abans donem un cop d'ull a les fotografies exposades a la vitrina.

A la propera entrada dedicada a l'exposició Aguaitant Solsona, visitarem l'espai que acull les imatges dels primers vint-i-set anys del segle XX que ens ajudaran a comprendre la Solsona de fa cent anys.
Atentament.
Senyor i