A la capella del Santíssim.

El passat mes de maig les entrades "Els panteons de les Avellanes ( 1 ) "  i "Els panteons de les Avellanes ( 2 )" ens mostraven el convuls camí recorregut pels panteons funeraris de la dinastia Urgell des de la seva venda al 1.906 fins al 1.928 quan ja formaven part del museu novaiorquès The Cloisters. L'estructura de les dues entrades consistia en veure les fotografies de Juli Vintró que aparegueren publicades per Gaietà Barraquer a "Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XX" l'any 1.906. Aquestes fotografies presideixen la sala permanent del Museu de la Noguera dedicada a al-Andalus i el Comtat d'Urgell. Després ens vàrem fixar en els espais de l'església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes on estaven els panteons venuts, per acabar donant un cop d'ull a la subseu The Cloisters del Metropolitan Museum of Art de New York, on lamentablement han acabat el seu periple...

Quan visitem el monestir de les Avellanes ens fixem en la nau central de l'església i observem amb tristesa el lloc que ocupaven els sepulcres abans que el banquer lleidatà Agustí Santesmasses i Pujol els vengué per quinze mil pessetes.Els nostres sepulcres gòtics han acabat molt lluny de casa...

A la fornícula esquerra de la propera fotografia hi havia el panteó d'Àlvar I d'Urgell i Cecília de Foix i a la fornícula de la dreta, el seu fill Ermengol X. A la primera capella a la dreta trobem l'espai on hi havia el sepulcre d'Àlvar de Cabrera, germà d'Ermengol X.

Però si en lloc de centrar la nostra mirada en la nau central d'aquesta església, que es començà a construir al segle XIV, ho fem al transsepte ( nau transversal que creua perpendicularment la nau central ) descobrirem la capella del Santíssim, que acostuma a passar desapercebuda als visitants. Gràcies a Robert Porta Roigé, Director del Monestir de les Avellanes i Tècnic en Gestió Documental Arxiver Maristes L'Heremitage, puc explicar-vos el poc que es coneix d'aquesta misteriosa capella.

La capella és diferent a les de la resta de l'església, un afegit estrany però no posterior. Que el sepulcre formi part de l'estructura del mur demostra que es construí conjuntament amb el temple. El lloc on es construí és poc habitual per aquest tipus de capelles. Com podeu veure a la fotografia anterior, sota l'arc apuntat, a dreta i esquerra, hi ha dos grans escuts.Però els escuts no tenen gravada cap arma i els petits escuts del sepulcre tampoc. Tots aquests escuts fan pensar que la capella estigué dedicada o fos un homenatge a algú. Sembla que no es van policromar, potser perquè el temple quedà inacabat. Els escuts no ens ajuden a saber a qui estava dedicada la capella...
Aquesta "desconeguda" capella oberta al transsepte té un petit absis poligonal. La propera fotografia ens permet veure l'absis poligonal de la capella del Santíssim.

Tornem a la capella en la que a la dreta, hi ha un senzill sepulcre que forma part del mur. Algun historiador de l'art creu que podria ser la capella de l'abat, típica en els monestirs premostratencs, però la teoria no està documentada. També diuen que en aquesta capella hi va haver les restes del Beat Joan d'Organyà que fundà vora Vilanova de la Sal, a tres quilòmetres del monestir, el que fou primer monestir de les Avellanes: Bellpuig el Vell on es celebrà la primera missa el 6 de gener de 1.159. El Beat Joan d'Organyà era conegut popularment com Sant Cap.

Els quatre sepulcres de les Avellanes, que estan al museu The Cloisters, són personals i no dinàstics ( en els que es van enterrant els membres d'una família ). Va ser fàcil endur-se els panteons perquè no formaven part de l'estructura de l'església. Com podeu veure a la propera fotografia, el de la capella del Santíssim, sí que forma part de l'estructura.

La decoració és molt senzilla i, de dalt a baix, podem veure set rombes amb una flor de quatre pètals a l'interior de cada rombe, set escuts amb restes de policromia i cinc columnes amb quatre arcs trilobulats.
Diuen que el bisbe Arnau d'Urgell es retirà al monestir de les Avellanes, on va morir, i que potser estava enterrat en aquest sepulcre.

Si observeu atentament el sepulcre veureu un punt més clar que correspon a un forat que es va fer fa pocs anys per introduir una petita càmera fotogràfica per poder constatar si hi havia restes humanes. M'explica el Robert que la prospecció de la capella es va fer abans de la restauració del claustre, no recorda si al 2.014 o 2.015. La petita càmera ha demostrat que el sepulcre ( vas funerari )  no està buit i no hi ha cap cavitat amb restes òssies. Varen trobar una petita cavitat on semblava que hi havia restes, però després d'observar-ho atentament deduïren que l'espai era massa petit i que possiblement havia quedat accidentalment entre els carreus. A la  fotografia següent podeu comprovar que alguns del senzills escuts estan una mica trencats.

Podria ser un element decoratiu que senyala un espai d'enterrament. Potser és una tomba que acollí les restes de persones enterrades a l'antiga església del monestir ( de finals del segle XII fins a la construcció de la nova església al segle XIV ). Fou una antiga ossera ? Abans del segle XIV no es solien pintar ni esculpir les armes familiars als escuts. No han trobat ni al Sant Cap, ni al bisbe Arnau d'Urgell...

Podria ser que aquesta mena d'ossera acollís les restes de personatges importants com el Comte Ermengol VII ( fundador del monestir ) i del Bisbe Arnau d'Urgell. A la propera fotografia de detall podeu apreciar la senzilla bellesa decorativa de la part inferior del sepulcre en la que els arcs apuntats trilobulats són els protagonistes.

Hi ha alguna referència sobre la capella que explica que al segle XVIII era la capella del cementiri en la que s'enterrava a la majoria dels membres de la comunitat.
La Capella del Santíssim acollí una Mare de Déu de Bellpuig, però els experts tampoc es posen d'acord. Uns diuen que va ser la gòtica i altres la romànica...
Potser finalment tindrem les còpies digitalitzades dels panteons funeraris de la dinastia Urgell, però no oblideu que encara hi ha a l'església del monestir de les Avellanes un sepulcre original d'un valor artístic menor. Potser per això encara hi és...

Atentament.

Senyor i