Cases singulars de Lleida ( 47 ).

Després d'observar atentament els impactes de bala de l'edifici construït l'any 1.925, al número quaranta dos de l'avinguda de Blondel, continuem passejant per aturar-nos una mica abans de la plaça de sant Francesc. Al número vint trobem la Casa Campmany.

L'estret edifici entre mitgeres fou construït a finals del segle XIX i remodelat l'any 1.902 per l'arquitecte Celestí Campmany Pelliser. La casa fou la seva residència i estudi. Recordeu que a l'entrada anterior us explicava que part de les dues plantes superiors, on guardava la documentació, foren destruïdes per dos obusos durant la Guerra Civil.

L'edifici té dues façanes: la de Blondel i la del carrer Major, per la que s'accedeix ala habitatges. A la fotografia anterior podeu veure, sobre la porta d'accés a la botiga, dues finestres amb arc de mig punt que són el fons de la franquícia Muy Mucho a la que entrem pel carrer Major número onze. Al vidre encara es pot llegir Innovació, la botiga de roba que tancà al 2.016 després de noranta-tres anys al servei dels lleidatans. La fotografia següent ens mostra la senzilla elegància del cos de tribunes.

A la propera fotografia podeu veure lateralment el cos de tribunes d'estil barroc beauxartià. La tribuna del tercer pis està coronada per un oval, sense inicials ni dates, flanquejat per dues volutes.

Sobre la tribuna de la tercera planta hi ha una terrassa amb balustrada. L'edifici està coronat per un terrat amb balustrada. La següent fotografia de detall mostra aquests elements arquitectònics.

A la primera fotografia de l'entrada d'avui podeu veure l'edifici contigu a la dreta de la Casa Campmany. És l'Antiga Delegació d'Hisenda, la nostra propera protagonista. La fotografia següent és de la façana de Blondel o està feta a tocar de la plaça de Sant Francesc.

L'edifici fou projectat per l'arquitecte lleidatà Ramon Argilés Bifet ( 1.898 - 1.943 ) i construït l'any 1.928 per ser la Delegació d'Hisenda de Lleida ( funció que tingué fins als anys setanta ). Té façanes a Blondel i a la plaça de sant Francesc ( propera fotografia ).

L'edifici es va construir al solar on hi havia el Convent dels Franciscans. Al 1.943 s'hi afegí l'última planta respectant l'estil historicista de base clàssica. Al 1.955 es va fer una important reforma dirigida per l'arquitecte Marià Gomà Pujades.

 

A la fotografia anterior podeu veure els balcons i la balconada amb balustrades del segon pis amb frontons triangulars que rematen les obertures. Al primer, tercer i quart pis el protagonisme és per les finestres. Corona l'edifici un frontó central triangular. A la següent fotografia de detall podeu apreciar la balconada central del segon pis.

Al frontó dues figures femenines flanquegen l'escut d'Espanya. Entre la cornisa de la quarta planta i el frontó tres caps de lleó ens observen atentament...

Gràcies a la gentilesa dels propietaris de la Casa Melcior, una de les joies del modernisme lleidatà, puc pujar al terrat i regalar-vos la propera fotografia a vista d'ocell de l'Antiga Delegació d'Hisenda, actualment Regidoria d'Economia, Hisenda i Tecnologia de l'Ajuntament de Lleida.

Si centrem la mirada en l'edifici de la dreta veurem la façana de l'església de sant Pere, un edifici de planta rectangular amb nau central amb volta de canó amb llunetes. Diuen que les restes del primer Governador de Califòrnia,  Gaspar de Portolà i Rovira, reposen en aquest temple...

L'edifici era l'església de l'antic convent de sant Francesc, que es començà a construir l'any 1.731. Durant la Guerra Civil resultà molt malmesa i calgué fer una profunda reconstrucció.

La portalada barroca d'estil xorigueresc fou col·locada l'any 1.943 seguint les ordres de Regiones Devastadas. Originalment pertanyia a l'antic convent de l'Ensenyança que hi havia a la plaça de l'Ereta. Flanquegen la portalada dues columnes salomòniques.

A la propera fotografia de detall podeu veure la clau de l'arc de la portalada amb l'escut del bisbe Gregori Galindo  Zabaldica ( 1.684 - 1.756 ) que, molt contents, sostenen uns angelets.

Després de la reconstrucció del 1.945 es col·locà la imatge de la Immaculada presidint la portalada. L'edifici té la catalogació de Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).

Entrem un moment per donar un cop d'ull a l'interior. A la propera fotografia podeu observar la nau central coberta amb volta de canó i, a la capçalera el mural que representa el martiri de sant Pere pintat l'any 1.954 Josep Serra i Santa.

Caminem uns metres pel carrer Major pel carrer Major fins arribar a la plaça de la Paeria on ens espera l'última casa singular que veurem avui. Un edifici d'habitatges amb façanes a la plaça de la Paeria i a l'antiquíssim carrer Clavell.

L'edifici està ubicat a l'estructura porticada construïda entre els segles XIII i XVII coneguda com els Porxos de Dalt, que encara conserva vestigis dels seus orígens medievals. S'ha remodelat dues vegades, la primera entre finals del segle XIX i inicis del XX, afegint-hi alguns elements neogòtics; i al 1.922 es va fer la nova tribuna. A la planta baixa hi ha una franquícia de la cafeteria Koop. Malauradament les franquícies estan omplint les botigues de l'Eix Comercial mentre els negocis locals desapareixen lentament...

Dues grans obertures acabades amb un arc de mig punt ocupen gairebé tota la façana de la planta baixa. La de l'esquerra està dividida en dues parts: la més gran correspon a la cafeteria i la petita és la porta d'accés a l'edifici. L'obertura de la dreta és l'entrada a la cafeteria.

La remodelació barroquitzant del 1.922 fou projectada per Francesc de Paula Morera i Gatell i endegada per Jordi Llorens Ribas. Els cossos de tribuna són els elements arquitectònics més destacables de la casa.

Les tribunes del tercer pis estan coronades per dos grans medallons, sense inicials ni dates, envoltats de decoració de garlandes i motius vegetals. Sobre les tribunes hi ha unes petites terrasses amb baranes de ferro forjat.

L'edifici està coronat per un terat amb balustrades. A pocs metres ens està esperant l'Antiga Pensió Mundial, la propera casa singular a la que donarem un cop d'ull.
Atentament.
Senyor i