dimecres, 18 de novembre de 2020

Un cop d'ull al castell d'Albatàrrec.

Avui ens apropem virtualment a Albatàrrec, a només sis quilòmetres de la ciutat de Lleida, un poble agrícola de 2.335 habitants ( 2.018 ) que ha anat creixent al voltant del seu castell catalogat com Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ). A la propera fotografia podeu veure, entre les finestres de la primera planta ( amb reixes de forja ) i la tercera,  unes espitlleres ( obertures estretes i allargades per observar l'exterior i llençar projectils ).


El castell està situat estratègicament al cim d'un petit turó des d'on es domina el poble i el riu Segre. A la fotografia següent podeu observar una de les façanes que donen al pati. A la part superior hi ha un dels dos matacans que es poden veure des del pati. El de la fotografia descansa sobre quatre mènsules de pedra esglaonades.


El matacà és una petita fortificació, amb parapet i sòl espitllerat, per observar i atacar l'enemic. A la fotografia anterior, a la cantonada de la Torre de l'Homenatge, podeu contemplar una de les petites torretes cilíndriques amb mènsules còniques. La propera fotografia és de la porta de la Torre de l'Homenatge. A la llinda hi ha un petit arc conopial.


El castell d'Albatàrrec, conegut també com castell dels Espolters, té els seus orígens al segle XIII però s'ha modificat diverses vegades. L'aspecte actual és de la reforma feta entre 1.924 i 1.926 per la família Camon.


La web de l'ajuntament d'Albatàrrec,a  l'apartat dedicat a la Història i llocs singulars, ens explica que " el castell es construí al segle XIII ... ,a la riba esquerra del riu Segre, per Jon Esteve d’Âlberes. Al marge dret hi havia el castell de Gardeny, que fou cedit als templers l'any 1.149 com a compensació pel seu ajut en la conquesta de la ciutat de Lleida als musulmans ". Les dues fortaleses defensives neutralitzaven les incursions àrabs.


A la part superior de la fotografia anterior podeu observar una finestra geminada, anomenada també bífora o finestra biforada. Una finestra de dues obertures dividides per una columneta central anomenada mainell que sosté dos arcs de mig punt. La fotografia següent de detall és d'una finestra en la que en la seva llinda hi ha un petit arc conopial.


El castell fou reformat i venut al segle XVI a Francesc d'Espolter. El seu fill Martí Joan d'Espolter el transforma en palau renaixentista amb funció residencial. A mitjans del XVIII la baronia d'Albatàrrec era de Vicenç Espolters, després va passar als Àger de Lleida. Posteriorment els propietaris foren els Malla i després els Conangell. Quan desaparegueren les senyories, el comte de Vinatesa (Antoni Agelet i Besa ), va comprar el castell. El comtat de Vinatesa fou concedit al seu germà Miquel l'any 1.912 La família Camon, entre 1.924 i 1.926, el var reformar donant-li  l'aspecte actual.
La propera fotografia és de la façana orientada al riu Segre en la que podeu veure un mirador amb forma de matacà amb dues columnes que suporten una petita teulada.


Enfilats a les terrasses amb merlets podem gaudir del pla de Lleida, una subcomarca del Segrià centrada en la ciutat de Lleida i formada per l'horta i els antics secans de ponent.


Mirant i remirant el pla de Lleida no ens costarà gens localitzar la Seu Vella ( a la dreta de la fotografia ) i el Castell del Rei  -Suda - a la seva esquerra coronant el turó que és l'eix vetebrador de la ciutat de Lleida. A l'esquerra, entre la branca del xop i el bosc de ribera del riu Segre, es veu el turó de Gardeny.


Deixem el castell d'Albatàrrec, edifici format per dos cossos de tres plantes en angle recte construït amb carreus regulars de pedra i envoltat d'un mur amb merlets construït fa poc temps i amb cap interès, per continuar el nostre periple a la recerca del patrimoni més proper.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari