Passejant per Madrona ( i 2 ).

A la part central del que queda de l'absis de l'església romànica de Sant Pere de Madrona s'obre una finestra de mig punt de doble esqueixada. Aquestes finestres, gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels bancals i la llinda, faciliten l'entrada de llum al temple.

Us preguntareu el perquè de les grans dimensions de l'absis. L'explicació és que el temple tenia una cripta com la que vàrem visitar virtualment a Olius el passat novembre. Si ho voleu recordar cliqueu el proper enllaç: " Un tomb per Olius ( 1 ) ". L'estat ruïnós ( la cripta està esfondrada ) fa que sigui perillós apropar-s'hi. La cripta tenia una coberta amb voltes d'aresta sostingudes per columnes. Al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal es conserven tres capitells de la cripta.

A la terrassa superior a l'església hi ha les restes de l'antic castell de Madrona. La vegetació ha esborrat els camins per anar-hi i és perillós accedir a les restes.

A la propera fotografia del barceloní Cèsar August Torras i Ferreri ( 1.851 - 1.923 ), considerat el primer promotor de l'excursionisme català, podeu mirar i admirar la creu de terme, l'església de Sant Pere i el castell abans que el magnífic conjunt defensió s'enfondrés. La vella fotografia cal situar-la entre finals del segle XIX i primers anys del XX.

Font fotografia: Wikimedia Commons.

Deixem la petita entitat de població, una de les cinc que formen el municipi de Pinell del Solsonès, per agafar la carretera que ressegueix la riera de Madrona. Ben aviat l'església parroquial neoclàssica de Santa Madrona sembla surar sobre  el bosc...

A cinc quilòmetres de Madrona trobem l'església de Sant Tirs del Pinell, edificada a sobre d'una antiga església de la que podem veure una part al frontal. Petit edifici de planta rectangular amb portal d'arc escarser adovellat que a sobre té un petit òcul. Corona l'esquerdada façana un campanar d'espadanya d'un ull. A la clau del portal podem llegir 1.787.

Tornem al cotxe i anem fins a Solsona, concretament al Palau Episcopal, una joia del neoclàssic català, que acull el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal. El museu conserva moltes columnes i capitells d'esglésies abandonades o en ruïna de les que només s'exposen una selecció. Les més importants són les de Madrona. Als espais dedicats a la Baixa Edat Mitjana podrem gaudir de les peces de l'església de Sant Pere. Comencem pels tres semicapitells romànics de la cripta.

Els semicapitells, esculpits per tres de les quatre cartes, estaven adossats al mur. Al de l'esquerra de la fotografia anterior hi ha representats de costat dos centaures afrontats simètricament amb arcs i fletxes. El podeu veure millor a la fotografia següent de detall.

Les fletxes es claven en un cos prim i llarg que podria representar una serp que és l'eix de simetria de la composició. En la iconografia medieval el centaure té un sentit negatiu perquè representa la concupiscència.

Al semicapitell de la dreta hi ha dos tipus de decoració integrament vegetal repartida en dos nivells. A la part inferior palmeres de cinc fulles del dret i del revés i a la part superior una fulles lanceolades molt grans en les que es veuen molt bé els nervis.

A l'àbac del capitell ( la motllura superior que el corona, on es recolza l'arquitrau ) podem llegir una  inscripció al revés VRIM. Podria ser una inscripció inacabada MIRVS. Gràcies a la fotografia següent de detall ho podeu apreciar perfectament.

Al tercer semicapitell de la cripta hi ha un personatge barbut, vestit amb túnica cenyida a la cintura i corona. Té els braços alçats sostenint una tija. Està descalç i els seus peus es recolzen en l'astràgal ( part que uneix el capitell amb el fust ) soguejat del semicapitell.

A l'àbac hi ha la inscripció MIRVS ME FECIT ( propera fotografia de detall ). Deixa clar que l'ha fet MIRVS. A l'àbac de l'anterior semicapitell també llegim la inscripció inacabada MIRV. Sembla que també faria referència a MIRVS com autor.
Els semicapitells de la cripta de l'església romànica de Sant Pere de Madrona van ingressar al Museu de Solsona als vols del 1.914.

Deixem els espais dedicats a l'art romànic per anar a la sala on estan exposades les peces d'art gòtic, tot un regal si esteu enamorats de l'art.

 En aquesta sala trobem el crucifix de fusta policromada de finals del segle XIII de l'església de Sant Pere de Madrona.

El crucifix que mesura 140 X 116 X 19 centímetres conserva bona part de la policromia original. Representa el moment de la mort. Crist està amb els ulls tancats i la boca entreoberta.

Al restaurar-lo, el cap va recuperar la verticalitat del cos perquè en una intervenció anterior s'havia inclinat sobre l'espatlla dreta per representar més dolor.
Deixem el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per continuar el nostre periple amb l'objectiu de gaudir del nostre magnífic patrimoni. És evident que si no fem un esforç moltes d'aquestes joies les perdrem definitivament...
Atentament.
Senyor i