dissabte, 9 de gener del 2021

La màgia de l'Empordà ( 2 ).

Enfilant la GIP-6041 pugem lentament des de Port de la Selva al monestir de Sant Pere de Rodes gaudint del magnífic paisatge que ens regala la serra de Verdera. A ningú deixa indiferent l'imponent estructura del monestir...

 
En un document del 878, un precepte del rei Lluís II el Tartamut, es cita la cel·la monàstica depenent de Sant Esteve de Banyoles. Sant Pere de Rodes era una de les quatre cel·les monàstiques que es disputaven Banyoles i Sant Policarp de Rasés ( Llenguadoc ). L'any 947 obtingué la independència i Hildesind en fou el primer abat. L'església fou consagrada l'any 1.022.


Ala fotografia anterior podeu veure a l'esquerra, el campanar ( construït entre els segles XI i XII ) i a la dreta la torre de defensa ( del segle X amb modificacions posteriors ). Les dues construccions, de base quadrangular, flanquejaven l'entrada al recinte monàstic. El campanar, adossat al mur del migdia de l'església, té tres pisos i un coronament superior. La torre de defensa, també de tres pisos, té poques obertures, En el coronament hi ha restes d'un petit campanar d'espadanya.


A la fotografia anterior podeu veure l'Agnus Dei ( l'Anyell de Déu ), una reproducció d'un relleu que estava a la portalada de l'església construïda a mitjan del segle XII. L'original, obra del taller del mestre de Cabestany, es conserva al museu Frederic Marès de Barcelona.


L'església, de planta basilical, té tres naus, transsepte i tres absis. La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals -bastant estretes- amb volta de quart d'esfera. Els arcs torals estan sostinguts per pilars amb dues columnes superposades que tenen grans capitells molt decorats com podeu veure a la fotografia anterior.


El claustre, de planta lleugerament trapezoïdal, està construït sobre les restes d'un claustre primitiu. Va patir durant els segle XIX i bona part del XX un gran espoli dels capitells romànics i molts d'ells van acabar en col·leccions privades. En les campanyes arqueològiques s'han recuperat alguns que es restituïren al claustre durant la restauració dels anys 70. A la fotografia anterior de detall podeu contemplar el capitell dels monjos. No és segur que la seva ubicació original fos la que té actualment. La fotografia següent, també de detall, és de la base d'una de les columnes.


Els monestir es construí en terrasses adaptant-se a la complicada orografia. Els edificis s'organitzen al voltant del claustre i l'església. Abans de marxar, un petit regal, el contrapicat des de l'interior del campanar...


Deixem el monestir i continuem per la GIP-6041 fins a Vilajuïga. A tocar tenim la N-260 que ens durà fins a Figueres on ens aturarem un moment a la plaça de Gala i Salvador Dalí, on davant de l'entrada al museu el protagonisme és pel monument dedicat a Francesc Pujols.


L'obra, feta amb fusta, marbre, bronze i pedra, té 3,5 metres d'alçària. La base és el tronc d'una alzina centenària. A la placa que hi ha a la reixa podem llegir: "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" Francesc Pujols...


El 28 de setembre de 1.975, per celebrar el primer anys d'obertura del Teatre Museu Dalí, s'inaugurà el monument dedicat al filòsof Francesc Pujol. Dalí i Pujols eren bons amics i tenien profunds lligams. El monument fou concebut per Dalí.


Un tastet de la col·lecció que s'exposa a l'espai Dalí-Joies, una exposició permanent del Teatre-Museu Dalí poc coneguda. A la fotografia anterior, la peça Llavis de robí, del 1.949, feta amb or de 18 quirats, robins naturals ( corindó ) i perles fa 3,20 X 4,80 X 1,50 centímetres.
Deixem Figueres per anar a Castelló d'Empúries per la C-260, on donarem un cop d'ull a l'església gòtica de Santa Maria - coneguda com la Catedral de l'Empordà -. La fotografia següent és de la portalada principal, obra d'Antoni Antigó d'inicis del segle XV, en la que podeu contemplar les sis arquivoltes ogivals decorades amb relleus vegetals.


El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar detalladament el timpà amb l'escena de l'Epifania presidida per la imatge sedent de la Mare de Déu amb l'infant a la falda. Els reis, un agenollat, adoren al Nen Jesús. Damunt de la Mare de Déu hi ha un dosser que a la dreta té la figura d'un àngel. La figura de l'esquerra del dosser ha desaparegut...


La portalada, de marbre blanc, és espectacular. A la propera fotografia de detall podeu veure dos apòstols sobre pedestals amb escuts i protegits per dossers.


L'element més antic, el campanar que possiblement es construí al segle XIII, té estructura romànica però alguns elements decoratius són gòtics. El coronament és emmerletat.


Deixem Castelló d'Empúries per apropar-nos a Sant Martí d'Empúries, concretament al conjunt arqueològic d'Empúries que visitarem virtualment molt aviat.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada