divendres, 1 de gener de 2021

Passejant per Madrona.

El municipi de Pinell del Solsonès té cinc entitats de població, una d'elles és Madrona, amb una població molt dispersa formada per seixanta masies. A la propera fotografia podeu veure l'església parroquial de Santa Madrona, d'estil neoclàssic edificada entre 1.771 i 1.776.


Passejant entre els poquíssims edificis que fan companyia a l'església podrem llegir en una antiga placa de rajola ceràmica: "Caserio de Madrona. Dto Municipal de Pinell. Partido Judicial de Solsona. Provincia de Lérida".


Aquestes plaques ceràmiques es van posar a tots els pobles de Catalunya a partir de la divisió territorial d'Espanya en províncies del 1.833, eliminant els anteriors corregiments.
La rectoria, un edifici del segle XVIII, restaurada respectant la seva estructura és avui una casa de turisme rural. Ens apropem a la porta adovellada per donar un cop d'ull a la dovella clau ( fotografia següent de detall ). L'any 1.787 l'edifici amb funcions de rectoria es va adossar a l'església mitjançant un pas elevat.


Resseguint el perfil exterior de l'església parroquial ens situem a la part posterior a tocar del mur de contenció del cementiri . Davant podem veure el nostre objectiu, una mica atrotinat, d'avui...


Són les restes del castell i l'església romànica de Sant Pere. Aquest conjunt arquitectònic fou declarat Bé Cultural d'Interés Nacional l'any 1.949. Apropar-se a les impressionants restes és depriment. No ens queda gens clara la utilitat, en aquest cas, de la protecció legal de les restes...


L'església del segle XII es recolza directament sobre la roca i la seva planta d'una sola nau s'adapta al terreny, amb la capçalera desviada al nord. A la terrassa superior al temple hi ha les runes del castell. Tot un conjunt defensiu, malauradament i vergonyosament abandonat.


Impressiona molt situar-se a tocar de l'absis malgrat la pèrdua del sector del migdia. Les tres semicolumnes que arrenquen de l'alt podi sembla que volen acaronar el cel. Un fris d'arcuacions llombardes distribuïdes es sèries de dues arcuacions corona l'espectacular absis de Sant Pere.


No tingueu pressa i gaudiu una bona estona de l'esvelt absis. A tocar del podi, alceu la mirada i sentiu-vos petits al costat d'aquesta joia del romànic català.


Observeu atentament la fotogafia anterior, un contrapicat de l'absis, i veureu a la part baixa del podi - al centre de la segona filera de carreus - un en el que podem llegir: " Plasa de la Constitució (paraula picada per dificultar-ne la lectura ) i l'any ( també picat ) 1.93?".


Observant atentament els carreus del costat sud de l'absis en veurem un, a l'esquerra de la semicolumna de l'esquerra, decorat amb una tija onejant de la que neixen a banda i banda fulles de palmera.


Aquest motiu decoratiu està flanquejat, a dalt i a baix, per un fris de dents de serra. És possible que el carreu formés part d'una construcció anterior i fos reaprofitat. El  podeu observar millor a la propera fotografia de detall.


Deixem l'absis i anem al mur de ponent on hi ha la portalada amb arc de mig punt per accedir al temple. Malgrat l'estat ruïnós, impressiona el que queda dempeus de l'església romànica de Sant Pere.


Al mateix mur, sobre la portalada adovellada de mig punt, encara no ha caigut la finestra geminada amb una columna cilíndrica i un capitell molt senzill que podeu veure a la fotografia següent de detall.


Al mur nord encara s'alça, orgullós, el campanar d'espadanya ( també anomenat de paret o de cadireta ) de dos ulls, evidentment sense campanes...


A la propera entrada dedicada al conjunt arquitectònic de Madrona acabarem de donar un cop d'ull a les restes i anirem virtualment al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal per gaudir de les poques peces que es conserven de l'església de Sant Pere.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada