diumenge, 24 d’octubre de 2021

Arxiu Gavín: Invetari d'Esglésies de Catalunya ( i 15 a ).

L'octubre de l'any passat, a l'entrada "El rector escultor..." vaig mostrar-vos l'obra escultòrica de Cinto Casanovas Coederroure, rector de l'església modernista del Sagrat Cor de Raïmat. Amb l'entrada que començo avui tancaré la sèrie que vaig iniciar el mes de març dedicades a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya custodiat a l'Arxiu Gavín, a l'antiga fusteria del monestir de les Avellanes. Als arxivadors de l'inventari podem consultar 217.000 fotografies de totes les esglésies i edificis religiosos del país ( 26.444 ): esglésies, catedrals, santuaris, cartoixes, ermites, oratoris ... de Catalunya, Franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord. 
Després de voltar i voltar per les terres lleidatanes i andorranes, a partir de la desena entrada els protagonistes van ser els edificis religiosos de la ciutat de Lleida.
Avui deixem el centre de la ciutat per apropar-nos a l'entitat descentralitzada de Raïmat situada a catorze quilòmetres de Lleida, on ens està esperant l'església modernista del Sagrat Cor


Al full de l'arxivador podem llegir el text mecanografiat: " Lleida. Raïmat. . S del Sagrat Cor de Jesús - any 1.972 -   1.972 / 1.972 / 1.972 / 1.972 ".
Uns dies abans de visitar l'església vaig trucar a la rectoria per concretar l'hora amb el pare jesuïta Cinto Casanovas i Corderroure per fotografiar-la. No he pogut fer una  fotografia amb la mateixa perspectiva que la de l'Arxiu Gavín , del 1.972, perquè les construccions actuals i els enjardinaments no m'ho han permès. Però el Cinto m'ha deixat fotografiar l'altra façana des del jardí de la rectoria.


 
Per conèixer la història de l'església del Sagrat Cor cal viatjar en el temps fins al primers anys del segle XX quan Manuel Raventós i Domènech ( 1.862 - 1.930 ) comprà l'any 1.914 una finca de 3.200 hectàrees de terres ermes...


Més de cent quilòmetres de sèquies van portar l'aigua del canal d'Aragó i l'aigua transformà aquell desert en les 2.245 hectàrees actuals de vinyes...


Dos anys després de comprar la gran finca, l'any 1.916, començaren les obres per edificar l'església que Manuel Raventós havia encomanat a l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver. Però primer va contactar amb Antoni Gaudí, que refusà encarregar-se projecte perquè estava molt enfeinat amb la construcció de la Sagrada Família i  proposà a Manuel Raventós que confiés en el seu deixeble Joan Rubió.


Quan arribem a la Plaça Major de Raïmat ens esperen els porxos que semblen dos braços units a l'edifici de l'església que ens conviden a visitar-la. El maó vist, la teula àrab, la tàpia i la fusta són els material protagonistes.


Manuel Raventós i Domènech encomanà a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, a més a més de l'església del Sagrat Cor, els cellers i les cases dels colons.
Al març del 2.018, l'entrada " Cases singulars de Lleida ( 18 ) " ens convidava a entrar al celler modernista construït entre 1.916 i 1.918. Fou el primer edifici d'Espanya en emprar el formigó armat per fer les grans arcades que podeu veure a la fotografia següent.


El poble de Raïmat havia quedat despoblat des de la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ). L'únic que recordava l'antic Raïmat era el castell mig enrunat. Manuel Raventós va fer construir un nou poble dissenyat per Joan Rubió que s'inspirà en el moviment urbanístic anglès de principis del segle XX, que es basa en una distribució dels edificis formant un octàgon amb una plaça al centre. A la propera fotografia podeu veure algunes de les cases dels colons del Carrer de Ronda, a tocar de l'església.


Però tornem a l'església del Sagrat Cor després de donar un cop d'ull als altres dos encàrrecs que Manuel Raventós va fer a Joan Rubió fa més de cent anys. El braç del porxo que hi ha a tocar de la rectoria sembla decidit a mostrar-me l'accés del temple.


Rubió fou deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí des del 1.893, quan acabà la carrera, fins al 1.916. Treballà amb un dels genis del modernisme català en la Colònia Güell. la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Park Güell,...
Quan ens apropem a la porta de l'església sembla que el campanar d'espadanya ens observa. Un campanar, coronat amb una creu de forja, que està perfectament centrat a la perspectiva de la plaça Major.


L'església fou consagrada el mes de juny de 1.922, però a les dues campanes hi podem llegir la data del vuit de setembre de 1.921, que potser va ser el dia que les van col·locar al campanar. També hi ha el nom del fonedor, un d'Olot i l'altre de Barcelona. A les dues campanes podem llegir el nom del poble però escrit diferent, en una Raymat i a l'altra Raimat. Els noms de qui va apadrinar les campanes també hi és. Montserrat Fatjó Tintorer, la dona de Manuel Raventós, apadrinà la gran, i Manuel Raventós Domènech, el propietari de la gran finca que ordenà la construcció de l'església, la petita. Una de les campanes va caure i, com podeu veure a la fotografia de detall, quedà escantellada.


Tornem a les poques fotografies de l'església del Sagrat Cor que he trobat a  l'Arxiu Gavín, datades els anys 1.972 i 1.979. He de confessar-vos que quan vaig veure a l'arxivador la fotografia ( 1.979 ) de la porta de fusta d'alzina vaig quedar bocabadat. Pujar les escales, un cop a Raïmat, ratificà la meva sensació.


 
Els tiradors de forja, dos preciosos dracs, i els claus també de forja que uneixen les peces del trencaclosques de fusta d'alzina, no encolada, embelleixen l'accés a l'església.

 

Amb la segona entrada dedicada a l'església de Raïmat en veurem l'interior i tancarem la sèrie de quinze entrades dedicades a l'inventari d'Esglésies de Catalunya que podeu consultar a l'Arxiu Gavín de les Avellanes.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada