A l'entrada anterior dedicada a la Ruta de la Capona ens vàrem aturar davant del cossiol de la Capona ( fitxa 140 de l'Inventari de Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria 2.018 ) . És el primer dels tres cossiols que trobarem a la ruta.
Un cossiol és un dipòsit que aprofita l'escolament superficial de l'aigua de pluja per emmagatzemar-la. Aquests reservoris d'aigua foren fonamentals en territoris amb fortes sequeres en els que hi ha a prop fonts, rius o llacs. Sense ells no hagués estat possible l'activitat agrícola i ramadera.
El cossiol de la Capona malgrat no estar restaurat té un perfecte estat de conservació. L'obertura, amb el curiós arc triangular que podeu veure a la fotografia anterior de detall, està orientada al nord i mesura 0,80 metres d'ample per 2 metres d'alçària.
És un cossiol petit, de planta circular de 2,26 metres de diàmetre i 2,60 metres d'altura però els murs i clapers que l'envolten fan 14,95 X 4,50 metres.
El sòl de roca està excavat. La funció d'aquest cossiol era abeurar els animals. Com podeu veure a la fotografia següent, el dia que vaig visitar-lo no emmagatzemava ni una gota d'aigua.
L'orientació de l'obertura ( nord ) i la coberta de pedra seca conserva l'aigua a una temperatura regular i no permet l'evaporació ni la proliferació de plantes aquàtiques. La propera fotografia de detall és del mur de planta circular. La coberta del cossiol és de falsa cúpula.
Deixem el cossiol de la Capona per continuar passejant entre boscos i vinyes. Mentre ho fem ens observa atentament el Mas de la Capona, que fou una de les masies més importants del terme municipal del Pla de Santa Maria.
Si continuem passejant per apropant-nos al Mas de la Capona molt aviat trobarem una sorprenent construcció de pedra seca que ens deixarà bocabadats, les Arneres ( fitxa 141 de l'inventari ).
Situades en un marge de la finca de la Capona, que dóna nom al mas i a la ruta, ens sorprenen aquests sis forats de mida semblant al de les arnes ( ruscos ) que hi col·locaven. Ocupen un espai del marge de pedra seca de 7,70 metres.
Les arneres, que com podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall tenen un perfecte estat de conservació, estan orientades a l'est. La coberta de cada arnera està feta amb grans lloses de pedra.
Continuem apropant-nos al Mas de la Capona que, com podeu apreciar a la fotografia següent, sembla un vell vaixell navegant en un gran mar de vinyes i boscos de pins.
És trist arribar al mas perquè aquesta masia no és ni ombra del que va ser. Com podeu veure a la propera fotografia la part esquerra ja no té coberta. Però tingué en el seu moment celler i molí d'oli.
El silenci que ens acompanya metre passegem per la Ruta de la Capona és espectacular i els regals visuals no els oblidareu fàcilment...
Una part del mas està tapiada per impedir-ne l'accés, però a la dreta hi ha una construcció amb la teulada nova que no puc explicar-vos quina funció té actualment.
La Ruta de la Capona fou inaugurada l'any 2.003, any en el que obtingué el Premi de Salvaguarda del Patrimoni Cultural de l'Institut d'Estudis Vallencs. Al 2.005 fou reconeguda amb el Premi Turisme Interior de la Costa Daurada.
La finca de la Capona, una de les més grans del terme municipal del Pla de Santa Maria ( d'unes trenta-tres hectàrees ), era una gran productora de vi per a tota la comarca de l'Alt Camp.
Deixem el Mas de la Capona i agafem el camí, a la dreta, que trobem a l'arribar al mas. En pocs metres tornarem al camí que vàrem deixar després de visitar la barraca gran de la Capona. Caminem una miqueta i trobem el sender de gran recorregut GR 175 La Ruta del Cister, nosaltres continuem recte i tornem a entrar al bosc...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada