Les pintures rupestres d'Alfés.

Deixem enrere la cabana d'Aspa de planta circular i coberta de falsa cúpula construïda pels picapedrers que treballaven a la cantera del bancal superior, entre finals del segle XIX i començament del XX, per ser el seu aixopluc. Continuem baixant tranquil·lament pel camí de terra que cada vegada és més estret.

Molt aviat ens adonem el canvi que ha transformat l'agricultura d'aquesta zona de secà, gràcies a la xarxa de regadiu construïda fa pocs anys.

 

La gent que ens agrada passejar per les zones estepàries i de secans de les terres de Lleida ja ens anem acostumant a trobar camps de conreu amb el reg gota a gota on abans l'aigua era un bé molt escàs.

Abans de continuar baixant pel camí de terra vull mostrar-vos una sèrie de fotografies que vaig fer al 2.017 al terme municipal d'Aspa. Unes imatges que il·lustren aquesta importantíssima transformació.

El cartell groc: " Xarxa de regadiu Segarra-Garrigues: Suport a l'arbrat de la ZEPA ( Zona d'Especial Protecció per a les Aus ), als termes municipals d'Aspa i Artesa de Lleida ". Al cartell blanc : " Aigües del Segarra Garrigues S.A ". Els dos cartells que anunciaven un canvi molt important estaven, i estan, a tocar d'una de les velles edificacions de tàpia i pedra dels secans...

Durant un temps les importants obres foren les protagonistes al terme d'Aspa. La xarxa secundària de suport a l'arbrat de la ZEPA d'Aspa i Artesa de Lleida suposà un canvi molt important.

Al punt de trobada 1, on hi tenien molt material i maquinària pesada, hi havia el plànol que podeu veure a la propera fotografia. És del terme municipal d'Aspa amb els dos punts de trobada d'Aspa, els hidrants, les tomes parcel·laries, la xarxa secundària i la xarxa terciària. Nosaltres estem baixant per la Vall de Coma Madrona, a la partida de la Devesa, un dels ramals de la xarxa secundària també. 

Després d'aquest parèntesi per explicar-vos la construcció de la xarxa de regadiu, continuem baixant. Molt aviat el camí es transformarà, a tocar del riu de Set, en una petita sendera. Deixem el terme municipal d'Aspa per entrar al d'Alfés.

Recordeu que el títol de l'entrada d'avui és "Les pintures rupestres d'Alfés", ara entendreu el perquè. A tocar del canyís trobem un plafó informatiu en el que, a més a més de les distàncies als pobles, ens explica que estem passejant per la Vall del riu de Set. Caminem pel Sender de Gran Recorregut GR-3.

A la dreta, sota l'indicador d'Alfés, Sunyer i Montoliu de Lleida, trobem un plafó amb les explicacions de les pintures rupestres d'Alfés.

Des del plafó, a tocar del riu Set, faig la propera fotografia. El Sol encara no il·lumina tota la balma, però podeu veure, a la part superior, una petita construcció de maó...

Al plafó podem llegir que les pintures de la balma, a pocs metres del riu Set, van ser descobertes als voltants de 1.972 per Adolf Costafreda i altres membres del Grup de Recerques La Femosa d'Artesa de Lleida. Pertanyen a l'art rupestre naturalista o llevantí i els experts les situen en un moment indeterminat del neolític. Començo a enfilar la balma i quan arribo a la petita construcció de maó la llum del Sol ja acarona tot l'espai.

L'any 1.972 Luis Díez-Coronel i Montull, que fou el gran impulsor de l'arqueologia a Lleida, publicà l'article "Vestigios de pinturas rupestres en Alfés ( Lérida )" al número XXXIII de la revista Ilerda, publicada per l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior i després sobre Mostar document ( PDF ) el podreu llegir ( pàgines 313 a 318 ).

Al plafó llegim: " El conjunt està integrat per dos figures zoomorfes naturalistes incomplertes i restes de pigment. Concretament, es poden reconèixer dos caprins d'uns 15 cm orientat cap a l'esquerra tot i que l'estat de conservació és bastant dolent. Una tercera figura es troba molt deteriorada. La tècnica és de tinta plana, el color és vermell-castany fosc".

Les dues fotografies següents són de calcs de les pintures. El primer, que trobareu a l'article de la revista Ilerda, és del 1.972. El text: " fig. 2 Calco de la pinturas rupestres que todavía pueden apreciarse en el covacho de Alfés ".

El segon calc, el del plafó informatiu, el va fer el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya l'any 1.985.

Al primer calc, el text de Luis Díez-Coronel parla de "las pinturas rupestres que todavia pueden apreciarse" ( el subratllat és meu ). Sento dir-vos que difícilment veureu res quan entreu al petit espai de la balma ( 4,4 metres d'ample i de 1,40 a 2,20 metres de fons ) perquè està molt malmès.

Les explicacions de Díez-Coronel a la pàgina 316 m'han ajudat a  fotografiar el lloc on " hi ha " les pintures rupestres: "Las pinturas se encuentran ahora a 1,50 metros del suelo y a 0,33 metros del techo del covacho". A més a més la fotografia que hi ha a la pàgina web del Departament de Cultura m'ha permès, "gràcies" a les marques fetes a la roca, repetir la mateixa imatge.

 

 

 Font fotografia: Departament de Cultura.

 

Explica Díez-Coronel que "el covacho" fou utilitzat per un picapedrer d'Aspa que explotava una cantera de pedra que hi ha sobre i darrere de la balma. A la balma hi tenia instal·lada una petita farga mòbil per agusar els punters. Per això el sostre està molt fumat.

Al 1.772 la balma estava protegida. A petició de diferents autoritats, l'alcalde d'Alfés va fer construir una tanca de maó amb porta.

L'any 1.985 les pintures es varen documentar dins el projecte "Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya". L'any 1.998 aquestes pintures i la resta que es coneixien en aquell moment es van incloure a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Setze jaciments arqueològics lleidatans van ser reconeguts com a dipositaria de pintures rupestres de gran valor. Un és el d'Alfés...

Surto de la balma i estic una estona observant el control visual que tenien els humans del neolític de la vall del riu Set i dels animals que s'apropaven al riu per beure. El silenci és espectacular i el vol dels milans fascinant. 

 

 

Baixo de la balma per continuar passejant per la vall del riu de Set pensant en els artistes que van pintar els dos caprins. Segur que no estarien gaire contents al descobrir que no hem sabut conservar les seves pintures i hem permès que es facin malbé.

Atentament.

Senyor i