Al final de la primera entrada dedicada a les peixeres d'Alfés vaig explicar-vos que no podia continuar pel Sender de Gran Recorregut GR-3 perquè la moltíssima vegetació que hi havia a la peixera petita, la peixereta, el feia impracticable. Accedir a la peixera gran per la riba dreta del riu Set era molt difícil, per això vàrem girar cua per anar-hi per la riba esquerra.
Giro cua i torno a pujar fins al pont vell d'Alfés. Als pocs metres de creuar el riu Set faig la fotografia següent on podeu veure com les canyes, el canyís i els arbres del petit bosc de ribera ens mostren clarament per on va el riu.
Al Molí del Fanxiquet agafo el cotxe i, en lloc d'entrar a la rotonda, tiro recte fins al camí de terra que hi ha a la dreta de la sèquia de Dalt. Als pocs minuts deixo el cotxe a tocar del primer camí a l'esquerra que comença a baixar cap a la riba esquerra del riu. Quan acabo de baixar, per un moment veig el riu Set entre el canyís i les canyes. El riu té un cabal escàs, però en alguns moments és millor no creuar-lo amb el cotxe. Recordeu que només creix en els escassos períodes de pluges.
Vaig apropant-me a la peixera gran per la riba esquerra del riu. Com més camino, més protagonisme agafen la vegetació, l'aigua i el seu soroll al saltar per la gran graonada del sobreeixidor.
Molt aviat trobo el plafó informatiu de la peixera gran que a la dreta de la gran fotografia central ens explica que l'any 1.619 es va començar l'obra per optimitzar la peixera ja existent. El Capítol de Lleida contractà a Esteve Durant, anomenat "Mestre de Peixeres" per fer-ho.
Els grans carreus de pedra són els protagonistes de la part superior de la peixera gran, la primera que troba el riu Set en el seu pas pel terme municipal d'Alfés. A la part inferior dreta de la propera fotografia podeu veure la marca, en blanc i vermell, dels Senders de Gran Recorregut. Recordeu que estem passejant per l'etapa 51 del GR-3.
Intento caminar-hi però la vegetació aviat em barra el pas, com em va passar a la peixera petita, i no puc mostrar-vos el salt d'aigua del sobreeixidor. L'any 1.814 l'estructura de la peixera tornava a estar malmesa i per aquet motiu es van fer una sèrie d'estudis i pressupostos per reedificar-la, però el Capítol de la Catedral de Lleida i el poble d'Alfés no es van posar d'acord.
És difícil veure les graonades de la peixera gran perquè els grans carreus estan literalment coberts de vegetació, però a la fotografia següent ho podeu fer amb una mica de dificultat.
L'aigua als extrems del sobreeixidor de la peixera gran circula a poca velocitat però a la zona central el salt és força important per un riu com el Set.
No puc avançar més perquè la gran quantitat de vegetació m'immobilitza. A la propera fotografia podeu veure una mica amb la força que salta l'aigua...
L'aigua gairebé no es veu però al proper vídeo, per uns segons, podeu sentir-ne el soroll saltant pel sobreeixidor de l'antiga peixera.
Giro cua, que encara cauré. Gairebé a tocar de la peixera, mig amagada per la vegetació de ribera, podem veure la captació d'aigua de la séquia de Dalt, també amb la marca en blanc i vermell dels Senders de Gran Recorregut ( GR ). Aquesta séquia proporcionada aigua a molins i hortes.
A la fotografia següent podeu veure la peixera gran a vista d'ocell. Una imatge de Jordi Clariana. 360 Lab que ocupa la part central del plafó informatiu.
La peixera gran té gairebé cent metres de longitud, tres metres d'alcària i a la part superior una amplada de més de dos metres. És una de les peixeres més importants i grans de Ponent. la posició esbiaixada respecte al riu Set augmenta la quantitat d'aigua que pot emmagatzemar.
A la part interior esquerra del plafó informatiu hi ha la fotografia d'un antic document custodiat a l'Arxiu Capitular de Lleida. El text: "Plan y contracta de la Peixera de Alfes en lo any 1.619" Fons Cartogràfic ACL_P0292.
Els seguidors del blog sabeu que he dedicat una colla d'entrades a l'Arxiu Capitular de Lleida. A la del maig del 2.019 "Aqua a l'Arxiu Capitular ( 5 )", entre altres documents, vàrem donar un cop d'ull a quatre dedicats a les peixeres d'Alfés.
El document reproduït al plafó informatiu és de paper, de 345 X 490 mil·límetres fet l'any 1.619 amb tinta i aquarel·la de color i pertany al Fons Dipòsit: Llibres de Comptes. Les dues properes fotografies són d'aquest document.
A la dreta del plafó informatiu s'explica que en el document "Plan y Contrata de la Peixera de Alfes en lo any 1.619" s'especifiquen una sèrie de condicions per fer l'obra. El poble d'Alfés es comprometé a tenir l'obra acabada a finals del 1.619 i a pagar les despeses. El Capítol deixa clar que supervisarà l'obra i que si no li agrada el resultat caldrà refer-la.
El degà i el Capítol es comprometen a pagar 500 lliures: 200 al començar l'obra, 200 del dia de Sant Joan i 100 al cap d'un any i un dia de l'entrega de l'obra acabada. La peixera s'assegurarà per un any i un dia a partir de l'entrega i també durant la construcció en cas de crescuda del riu Set.
Del 1.819 són els altres documents que vaig fotografiar a l'Arxiu Capitular. L'objectiu dels projectes era refer la malmesa estructura de las peixera. El Capítol i el poble d'Alfés no es van posar d'acord.
També del Fons Dipòsit: Llibres de Comptes és el "Pla i perfil de l'obra de reedificació de la peixera d'Alfés. Primera omció", un document del 1.819 de paper ( 260 X 365 mil·límetres -exterior de 520 X 365 mil·límetres-) fet amb tinta i aquarel·la a color. L'escala està en "varas catalanas" . A Lleida i Tarragona una vara equivalia a 0,7 metres.A la dreta de la peixera es pot llegir Acequia i a la part inferior dreta ( amb una lletra K ) es veuen les graonades.
L'any 1.835 els termes de Vinfaro, la Manxa i Torrepicona es van incorporar al d'Alfés. Un any després el Capítol va perdre el senyoriu per la desamortització. S'amplià el municipi i s'incrementà la seva autonomia.
També del 1.819 i del mateix fons documental és la segona opció per refer la peixera: "Pla i perfil de l'obra de reedificació de la peixera d'Alfés. Segona opció". L'escala també està en "varas catalanas".
En una escriptura del 1.841 els ajuntaments d'Alfés i Sunyer acorden l'acabament i restitució de les peixeres i séquies d'Alfés l'any 1.843. El Capítol també apareix al document.
El quart document, també del Fons Dipòsit: Llibres de Comptes, Perfil i "nota de la obra se ha de fer o construir en la peixera de Alfés a expensas del Muy Iltre Cabildo de la ciutat de Lleyda..".
Deixem els antics documents i marxem de la peixera gran tornant per on hem vingut. Només el silenci i la boira m'acompanyen mentre torno a enfilar el camí per anar a buscar el cotxe.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada