La necròpolis del Saladar ( i 2 ).

Després d'observar algunes de les tombes antropomòrfiques que hi ha als cinc petits afloraments rocosos aïllats tornem a pujar al gran aflorament rocós de l'extrem oest de la necròpoli del Saladar per continuar el nostre periple.

No tenim cap resta òssia de la necròpoli que ens permeti una datació clara, però les podem situar a l'Alta Edat Mitjana entre els segles VI i IX. Estan agrupades en dues o quatre tombes, distribució que potser suposa que els difunts tenien algun vincle familiar.

Al nord hi ha una era de batre circular delimitada per un marge de pedra seca de dos o tres filades de carreus. La forma circular de l'era és perquè la feina de batre ( separar el gra de la palla de cereals o llegums ) era rotativa. És, evidentment, una construcció molt posterior.

 

A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure, gairebé a tocar del marge de l'era circular, una sitja rectangular que tenia la funció de recollir i emmagatzemar l'aigua de pluja. A les parets s'observen encara les marques de l'eina amb la que es va fer et petit dipòsit.

 

 

Deixem el conjunt més nombrós de tombes antropomòrfiques ( fletxa groga de l'esquerra de la propera fotografia del plafó informatiu  ) per continuar la ruta circular cap a la dreta. Gaudiu del silenci i el paisatge que ens regala la riba dreta del riu Set al seu pas pel Cogul.

 

 

Quan arribem a la gran roca de la fotografia següent estem a la fletxa groga del mig de la gran fotografia del mateix plafó informatiu on hem començat la descoberta de la necròpoli ( fotografia anterior ).

Ara que ja estem situats a la segona fletxa groga, gràcies a la referència de la gran roca, tornem uns metres enrere per fer la fotografia següent en la que podeu veure una tomba en la roca de l'esquerra.

Si observeu atentament la zona propera a la gran roca gairebé a tocar de la petita sendera de la ruta circular trobareu més tombes de la necròpoli.

La sendera comença a baixar, és el tram final que tanca el periple per la necròpoli. L'aflorament rocós ens permet gaudir d'una passejada sorprenent. A la fotografia següent podeu veure l'últim plafó informatiu que trobarem.

Estem ara a l'extrem est de la necròpoli, al final de la petita ruta circular ( per situar-vos a la gran fotografia de la ruta que ens proposa el primer plafó, a la fletxa groga de la dreta ). L'últim plafó informatiu, a més a més d'il·lustrar-nos sobre el grup de tombes d'aquest extrem oriental, ens mostra tres fotografies. La de la dreta és actual però les altres dues tenen més de cent anys i les va fer en Juli Soler l'any 1.908.

A la propera fotografia de detall ( la de l'esquerra del plafó ), podeu veure a Ceferí Rocafort amb una eina a la seva mà dreta  excavant a tocar de les tombes.

La propera fotografia es va publicar al març de l'any 1.908 al número 158 del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, a la pàgina 69. Podeu veure a Ceferí Rocafort prenent notes i a mossèn Ramon Huguet ( rector del Cogul ), en aquesta part de la necròpoli. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu llegir l'article.

El grup de quatre tombes d'adult formen un curiós rectangle. Al centre hi ha dues tombes molt properes, paral·leles i orientades de nord a sud ( on hi ha la capçalera ). 

Pujo a la roca per fer les properes quatre fotografies de detall. La primera és de les dues tombes paral·leles i molt pròximes de la part central d'aquest espectacular grup de quatre tombes.

 

Les altres dues tombes, també paral·leles entre sí, estan molt a prop de la capçalera i els peus de les de la part central.

 

 

Com que són perpendiculars a les dues del centre, la seva orientació és d'est a oest ( la capçalera ). Tenen forma trapezoïdal i rectangular, amb costats rectilinis però erosionats pels agents atmosfèrics.

La documentació de Ceferí Rocafort explica que els esquelets estaven en posició de decúbit supí, amb l'esquena tocant a terra, braços enganxats al tronc i el palmell de la mà tocant a terra.

Gràcies a la documentació de Ceferí Rocafort també sabem que als costats de les tombes hi havia, arraconats, ossos d'enterraments anteriors. Està clar que les tombes es reutilitzaven. Els individus enterrats no tenien aixovar funerari. L'article del 1.908 també explica que algunes tombes estaven cobertes amb lloses.

 

Un petit tram de la sendera baixa fins al primer plafó on hem començat la ruta circular. Les tombes que hem vist a la necròpolis fan entre 160 i 205 centímetres de llarg ( adults ), però la majoria tenen una llargària entre els 170 i 180 centímetres. A la capçalera tenen una amplada entre els 32 i 60 centímetres i als peus entre 20 i 30 centímetres. La fondària de les tombes d'adult va dels 30 als 40 centímetres.

Deixem la necròpoli del Saladar per continuar la descoberta del nostre patrimoni més proper, i potser per això, bastant desconegut.

Atentament.

Senyor i