dimecres, 16 de març de 2022

Passejant per Torrebesses.

Avui en el nostre periple pels pobles del Segrià i les Garrigues ens aturarem a Torrebesses, un municipi de la comarca del Segrià que l'any 2.020 tenia 267 habitants, però que al 1.877 en tenia 944.
Comencem la passejada a la Vileta, el nucli antic del municipi enfilat a la part més alta, on el protagonista és el castell palau que durant quatre-cents anys fou propietat dels monjos d'Escaladei.


El castell palau, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ), està documentat al segle XII i encara conserva elements arquitectònics romànics i gòtics ( voltes de mig punt, arcs ogivals, finestrals amb decoració gòticorenaixentista ). La façana, remodelada l'any 1.730, és d'estil barroc tardà.
A la mateixa plaça de la Vileta trobem el Centre d'Interpretació de la Pedra Seca, resultat de la rehabilitació de dos antigues cases contigües, que visitarem detingudament en una propera entrada.


Si comencem a baixar de la part més alta del municipi pel carrer Vileta els grans carreus de pedra ens acompanyen.,com podeu veure a les dues properes fotografies. 


Si abans d'arribar al carrer del Forn ens girem un moment constatarem que el castell palau, de planta rectangular i teulada a dues aigües, domina la part més alta de Torrebesses.

 
Quan arribem al carrer del Forn si anem a l'esquerra aviat trobarem, situada en un extrem de la Vileta, l'església romànica de Sant Salvador, també declarada BCIN en la categoria de monument històric.


Fou construïda a la segona meitat del segle XII, cap al 1.170, després d'enderrocar part de la muralla del poble antic. A la fotografia següent podeu veure l'absis semicircular.


Si continuem resseguint el perímetre constatarem l'austeritat arquitectònica de l'església, un edifici amb una llargada de vint metres, una amplada de deu metres i una alçada de deu metres. 


A la fotografia anterior podeu veure la façana sud, i a la propera de detall el rellotge de sol sense gnòmon sobre el que podem llegir any 1.985. A tocar de les hores en nombres romans, hi ha gravats als carreus de pedra, el mateix nombre en numeració aràbiga.
Deixem l'església, que visitarem detalladament en una propera entrada, i girem cua. Quan s'acaba la barana anem a l'esquerra pel carrer Porxo de Gort.


A Torrebesses trobem una colla de cases de pedra, però els casals més notables són la Casa Gort i la Casa Oró. El carrer del porxo del Gort ens deixa al carrer Toll, on ens aturem per mirar i admirar la Casa Gort una de les mes belles del poble construïda en dues èpoques ( segle XIV i segle XVIII ).

 
A la part medieval ( fotografia anterior ) que fa de cantonera podeu observar sobre les obertures de la primera planta i sota el ràfec la teulada una renglera de petites arcades. De l'altra part de l'edifici destaca la façana amb les grans arcades a la galeria de la primera planta i de la mateixa amplada però més baixes a la planta superior.

 
Aquest era el casal d'estiu de la família Gort, que vivia a la plaça de la Sal de Lleida. Els Gort es dedicaven al comerç d'espècies per això un elefant és el protagonista de l'escut dels Gort que podeu veure sobre la dovella clau del portal en la que es pot llegir 1.769.A la fotografia anterior el portal gairebé no es veu perquè està a la zona d'ombra de l'esquerra.

 
A pocs metres, al mateix carrer, trobem el segon casal notable, la Casa Oró, construïda l'any 1.628 amb grans carreus de pedra i amb uns murs d'un metre d'ample.


El gran casal s'edificà on passava la muralla àrab. El gruix dels seus murs tenia una funció defensiva. L'edifici, de planta gairebé quadrangular, té una façana de pedra picada de la que destaca la portalada amb dovelles a saltacavall.


A la dovella clau, com podeu observar a la propera fotografia de detall, hi podem llegir  l'any 1.628, en el que es va construir el gran casal dels Oró.


Deixem la Casa Oró i si continuem baixant pel carrer Toll en un moment trobarem l'església Nova de la que diuen que "la va matar el fred"... A la propera fotografia en podeu veure la portalada i, al fons, el Casal.


La primera pedra d'aquesta nova església parroquial es va col·locar l'any 1.869 perquè l'església romànica no podia acollir a tota la gent en les grans festes i per això es decidí construir un temple nou. En aquell moment històric Torrebesses passava per una bonança econòmica però les gelades del 1.870 van matar moltes oliveres i deixà sense recursos a tot poble durant més de tres anys. La construcció de la nova església s'aturà i l'alcalde Tomàs Ballesté, per pagar tot el que s'havia fet aquell primer any, es va vendre les terres. L'església, que ha quedat inacabada, la coneixen com l'església que matà el fred. A la fotografia següent la podeu veure des del Casal.


El projecte de l'església Nova tenia un pressupost de 105.000 pessetes ( penseu que parlem del 1.869 ). Un temple tot de pedra picada que es va construir amb molta il·lusió durant un any però que la gran crisi econòmica que generà l'hivern de 1.869-1.870 aturà definitivament.


Deixem el cop d'ull general a Torrebesses per visitar en una propera entrada l'església romànica de Sant Salvador i gaudir del retaule de Sant Joan Baptista.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada