dissabte, 5 de març del 2022

Renoi, quina escala !

Al final de l'entrada "Els murals de Víctor Pérez Pallarés a l'ermita de Butsènit", del passat mes de febrer, vaig explicar-vos que aniríem al Palau de la Diputació de Lleida per mirar i admirar les pintures murals al fresc que els targarins Jaume i Josep Minguell ( pare i fill ) van fer a l'escala noble del palau.
 
 
L'accés al Palau de la Diputació és al carrer del Carme, però abans ens aturarem un moment per observar la façana de la Rambla de Ferran en la que l'any 2.007 el pintor targarí Josep Minguell i Cardenys va fer uns espectacular pintura mural a lfresc a base de silicats. Parlem, entre la façana i els pòrtics, de quinze metres d'alçada.


Cal enfilar el carrer de l'Audiència per accedir al palau pel carrer del Carme. Com podeu constatar en la propera fotografia el desnivell entre la Rambla de Ferran i el carrer del Carme és important. Aquest desnivell determina que un cop al vestíbul l'ecala ens convidi a pujar o a baixar.


La façana del carrer de l'Audiència i la del carrer del Carme ( fotografia següent ) foren dissenyades per l'arquitecte Celestí Campmany. El projecte de rehabilitació de la casa Inclusa per al Palau de la Diputació de Lleida , del 1.893, també incloïa l'escala noble que és la protagonista de l'entrada d'avui. El projecte de Celestí Campmany per transformar l'hospici en Palau de la Diputació aprofità importants elements arquitectònics de l'edifici anterior. Als plànols dissenyà les dues façanes i l'escalinata interior.


Entrem al palau de la Diputació per la porta d'accés del carrer del Carme. Al vestíbul ens esperen les pintures murals al fresc del Jaume i el Josep Minguell que observarem detalladament.

 
Ja al vestíbul si anem a l'esquerra ens espera, per pujar, l'espectacular escala noble del palau, de marbre amb barana de forja amb motius vegetals i passamà i entornpeu de fusta. Si en lloc d'anar a l'esquerra anem a la dreta trobem que l'escala ens convida a baixar.


Les pintures murals al fresc dels panys de paret del vestíbul i dels de les plantes superiors les encarregà la Diputació a l'artista targarí Jaume Minguell i Miret l'any 1.963, que les pintà els anys 1.964 i 1.965. Aquesta fou la primera obra de l'artista de caràcter no religiós.


La tècnica del mural al fresc suposa un procés complex. Primer l'artista ha de preparar en mur en el que estén el morter de calç i sorra per després allisar-lo. Cal tindre molt clar la part de mur que pot pintar perquè ho ha de fer abans que s'assequi el morter de calç.
 
 
Els murals al fresc de Jaume Minguell ens expliquen diferents moments de la història de les terres de Lleida. Als primers panys de paret podem observar episodis de la prehistòria i dels ilergets. A la fotografia anterior i a la propera de detall, fetes des del primer replà de l'escala després de girar-me, podeu veure el pany de paret amb les pintures rupestres del Cogul.
 
 
Després trobem escenes de caça, pesca, recol·lecció, domesticació dels animals i el treball de ceràmica al torn.

 
La propera fotografia ens mostra el treball de la metal·lúrgia dels antics pobladors de les terres lleidatanes. Els podeu veure enfeinats amb l'elaboració de cascos i falcates ( espasa de ferro ibèrica ).


A la propera fotografia de detall podeu veure la inscripció de la ciutat d'Iltirta en alfabet ibèric NAYOX . En els revers de diferents monedes d'Iltirta, a sobre de la representació d'un llop es pot llegir el nom de la ciutat en aquest curiós alfabet.


A més amés de preparar el mur amb el morter de calç, cal fer els esbossos amb cartrons i puntejar els dibuixos per passar-los al mur. Cal pintar, com us he explicar abans, el mural al fresc abans que s'assequi el morter de calç calculant la pèrdua de tonalitat que tindran els colors amb tot el procés.


La penúltima escena que trobem pujant l'escala noble del palau ens transporta a l'època medieval, concretament a l'any 1.347.


El cavaller Bernat de Cabrera anuncia al rei Pere III el Cerimoniós, nascut a Balaguer l'any 1.319, que han arribar a terres catalanes. En el conflicte amb nobles aragonesos i valencians conegut com la Guerra de la Unió, Catalunya es mantingué fidel al rei. A la propera fotografia de detall podeu veure als dos protagonistes amb la Seu Vella a l'esquerra i  a sobre seu, envoltant l'escut de la Diputació, podem llegir l'agraïment del rei als lleidatans "Oh terra beneyta poblada de leyaltat".


A l'últim tram d'escala, gairebé a tocar de la claraboia, podem veure al militar, administrador colonial i explorador d'Os de Balaguer Gaspar de Portolà i de Rovira, que fou el primer governador de Califòrnia i fundador de les ciutats de San Diego i Monterey.


A la fotografia de detall podem veure a Gaspar de Portolà acompanyat d'un grup de soldats i un religiós mentre els indígenes els observen...


Gaspar de Portolà va fer una donació important amb l'objectiu de construir l'antic hospici que amb el pas dels anys s'ha transformat en el Palau de la Diputació de Lleida.
Si aixequem la mirada veureu la gran claraboia que dóna llum a l'escala noble. Al centre, el vitrall amb l'escut de la Diputació. Aquest escut el trobarem al palau a diferents vitralls, esculpit en pedra, en fusta, de forja i en pintures murals al fresc.


L'escut està dividit en nou quarters, amb la flor de lis al centre que representa la ciutat de Lleida. De dalt a baix i d'esquerra a dreta trobem les representacions dels que foren partits judicials i que actualment són districtes electorals: Solsona, Sort, Vielha, la Seu d'Urgell, Tremp, les Borges Blanques, Balaguer i Cervera.


A la propera fotografia feta amb angle de càmera zenital ( l'angle picat extrem ) podeu apreciar l'espectacular ull d'escala del Palau de la Diputació.


Baixem l'escala fins arribar al vestíbul per gaudir de les pintures murals al fresc del Josep Minguell i Cardeny, fill del Jaume Minguell i Miret. Com podeu observar a la fotografia anterior. quan s'acaba la barana de ferro forjat a pocs metres continua una barana minimal. Gràcies al projecte de Melitó Camprubí, l'eny 2.002 es recuperà la part inferior de l'escala que suposà integrar la planta inferior al conjunt del Palau. Josep Minguell fou l'encarregat de fer les pintures murals al fresc d'aquesta part del palau.


Les pintures murals al fresc de Josep Minguell, que trobarem al pany de paret de la dreta del vestíbul  i baixant a la planta inferior, s'inspiren el les diversitats lleidatanes. Diversitat del territori i del paisatge ( muntanya, secà, regadiu ), dels pobles, de cultures, del clima de les quatre estacions, de comunicacions...
Si el seu pare aplicà les pintures murals al frec als panys de paret, ell ho va fer -a més a més dels panys de paret- als sostres i a les voltes d'escala.
Les pintures murals estan perfectament integrades a l'espai arquitectònic de l'escala noble del palau. Contemplant l'obra de Jaume Minguell sembla clar que la pintura mural al fresc és part de l'arquitectura.


A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure el túnel de Vielha i a la seva dreta un dels campanars de les esglésies romàniques de la Vall de Boí.


Baixar aquest tram d'escala és una experiència espectacular perquè les pintures murals al frec de Jaume Minguell t'envolten pertot arreu.


L'espectacular barana de forja amb decoració vegetal i passamà i entornpeu de fusta s'acaba si baixes, o comença si puges... Al centre de la fotografia d'angle zenital feta a tocar de la claraboia ho podeu veure des d'una perspectiva diferent.


El ferro forjat i l'espectacular passamà de fusta deix pas a l'acer inoxidable amb un passamà, també de fusta, minimal.


Les pintures murals al fresc de Josep Minguell formen part del projecte arquitectònic per recuperar la planta baixa de l'edifici. L'artista targarí pintà l'any 2.002 cent vuitanta-cinc metres quadrats de superfície.


Obriu molt bé els ulls quan visiteu el Palau de la Diputació de Lleida perquè els colors de la pintura al fresc aplicats sobre el blanc del morter de calç us deixaran bocabadats.


Abans de marxar aprofito per ensenyar-vos les restes del "nou" hospici construït entre els anys 1.789 i 1.795 sobre les restes de l'Antic Hospital del Sant Esperit,  edificat al segle XIII i destruït a la Guerra de Successió.


Quan acabem de baixar l'espectacular escala noble trobem les arcades amb pilars de carreus de pedra i arcs de mig punt de maó vist. El que fou el pati del hospici ara és la Sala d'Actes de la Diputació.


Deixem el Palau de la Diputació després de gaudir de les pintures murals al fresc de la seva escala noble per continuar gaudint del nostre patrimoni a la propera entrada.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada