diumenge, 27 de març de 2022

Al cingle de la Pena d'Almatret.

En el nostre periple pels pobles del Segrià i les Garrigues avui ens aturarem a Almatret, un municipi situat al sud-oest de la comarca que és el més alt del Segrià. Es troba en un altiplà envoltat de diversos tossals, els més espectaculars són els Tossals d'Almatret, que formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural ( PEIN ).Quan hi accedim constatem la importància dels seus espais naturals. 


Mentre ens apropem al Cingle de la Pena, com podeu veure a la fotografia anterior, ens acompanyen els aerogeneradors del parc eòlic d'Almatret. Quan arribem al mirador del cingle l'espectacle visual és impressionant.


Almatret és l'únic poble lleidatà per on passa el riu Ebre, del que podeu veure un gran meandre a la fotografia anterior. En primer terme podeu veure l'Espai Protegit dels Tossals d'Almatret, al centre el meandre del riu Ebre, i a l'altra riba l'Espai Natural Protegit Matarranya-Aiguabarreig ( província de Zaragoza ).


Els boscos de pi blanc sobre els grans tossals calcària i el sotabosc de màquies continentals de garric i arçot, són els protagonistes. Gaudir sense pressa de la vista panoràmica de la Depressió de l'Ebre, gaudint d'un silenci espectacular, és difícil d'oblidar.


Si sou aficionats a l'ornitologia no oblideu els binocles perquè des del mirador del Cingle de la Pena es poden veure el voltor comú, les àguiles daurada i cuabarrada, el milà negre, l'arpella vulgar, el xoriguer comú i l'agró roig.


Però aquest magnífic espai natural ple de vida i silenci, fou un terrible escenari bèl·lic durant la Batalla de l'Ebre. A la fotografia anterior podeu veure un dels plafons informatius de l'Espai de memòria del Cingle de la Pena que trobareu al mirador. 
La fotografia següent de detall del plafó és una imatge aèria d'un bombardeig de l'aviació franquista sobre la passarel·la de la 42a Divisió. És esfereïdora la gran quantitat d'impactes de les bombes sobre la passarel·la.


Font fotografia: Arxivo Histórico Ejército del Aire ( AHEA ).
 
La 42a Divisió republicana, entre el 25 de juliol i el 8 d'agost de 1.938, creuà el riu Ebre en barques i en una passarel·la flotant amb l'objectiu d'ocupar l'Alt del Auts ( Mequinensa ) per tallar l'eix de comunicacions Fraga-Mequinensa-Faió. Inicialment assoliren l'objectiu però el 6 d'agost l'exèrcit franquista va fer un gran contraatac. L'exèrcit republicà ha de retirar-se sota una pluja de projectils de l'aviació i l'artilleria.


Font fotografia: AHEA.
 
A la fotografia de detall anterior, també del plafó informatiu, podeu veure bombarders Savoia Marchetti S-79 com els que utilitzà la Brigada Aèria Hispana a Almatret.
Les condicions de la batalla foren esgarrifoses: calor extrem, dèficit d'aigua i alimentació, orografia... La 42a Divisió republicana estava formada per veterans cordovesos i soldats de la lleva del biberó nascuts l'any 1.920 ( que només tenien divuit anys i cap experiència militar ) de les comarques de Tarragona i pobles del Segrià.


Font fotografia: Andreu Caralt Giménez.
 
A la fotografia anterior de detall, també del plafó informatiu, podeu veure el Mas de Redons d'Agneta que fou hospital de campanya durant la Batalla de l'Ebre. A tocar del mas hi ha, segons fonts orals, una fossa comuna amb una cinquantena de cossos...
Deixem el centre del mirador i anem a la dreta seguint la tanca de fusta que ens protegeix durant la nostra passejada.


Molt aviat trobarem les fortificacions, galeries i trinxeres d'aquesta posició que forma part de la Línia del Cinca que es va fer entre el segon semestre de 1.936 i el primer de 1.937. Una gran construcció defensiva, de 180 quilòmetres, que anava de Boltaña ( a la comarca del Sobrarbe - Osca-) fins a Horta de Sant Joan ( Terra Alta ).


L'objectiu d'aquest sistema defensiu, a la reraguarda dels milicians que lluitaven al front d'Aragó, ers donar protecció i suport en cas que els calgués retrocedir. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure l'observatori posterior blindat del Cingle.


A tocar de la tanca de fusta, si deixem de mirar i admirar el gran meandre del riu Ebre i centrem la nostra atenció noranta graus a l'esquerra, observant atentament el paisatge veurem entre la vegetació l'obertura d'un niu de metralladora.

Tornem a pujar al centre del mirador i anem a l'esquerra. Pocs metres després veurem un indicador en el que podem llegir " Espai de memòria del Cingle de la Pena. Niu de metralladores". Baixem per l'antiga trinxera que veieu a la fotografia següent.
 

Abans d'arribar-hi trobarem un nou plafó informatiu que ens explica la posició fortificada del Cingle de la Pena. A la Línia del Cinca cada posició inclou emplaçaments d'artilleria, observatoris fortificats, nius de metralladora i línies de trinxeres.


A la posició del Cingle de la Pena es conserven una línia de trinxeres d'us 350 metres que ressegueix un dels vessants del tossat, un emplaçament d'artilleria connectat amb un refugi, dos espais fortificats amb funció d'observatori i dos dobles nius de metralladora. Si baixem una mica més per l'antiga trinxera, molt aviat trobarem el niu de metralladora.


Abans d'entrar-hi un nou plafó informatiu ens explica les característiques d'aquesta construcció i l'esgarrifós nombre de baixes de la Batalla de l'Ebre que s'inicià el 25 de juliol de 1.938.


La desfeta de l'exèrcit republicà a la Batalla de l'Ebre determinà el desenllaç de la Guerra Civil. Una batalla en la que es lluità durant cent quinze dies a les comarques del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta i en la que van morir uns 130.000 soldats dels dos exèrcits enfrontats.


El niu de metralladora és una construcció excavada a la roca i reforçada amb formigó amb una planta en forma de lletra U.


A cada extrem del niu hi ha unes obertures rectangulars llargues i estretes des d'on es podia controlar el front de guerra. A la propera fotografia podeu veure el gran meandre del riu Ebre emmarcar per una de les obertures del niu de metralladora.


Per sota de terra podem anar a l'altra obertura del niu de metralladora. Mirant per les estretes obertures rectangulars i observant el meandre en silenci és difícil no angoixar-se pensant en els soldats que estaven al niu...


Deixem el Cingle de la Pena i els Tossals d'Almatret, un espai natural en el que es barregen la bellesa i l'horror que moltes vegades generem els éssers humans.

 
Els textos dels plafons informatius són d'Andreu Caralt Giménez, autor del treball de recerca "La Guerra Civil a Almatret, cruïlla entre els fronts de l'Ebre i el Segre ( 1.936 - 1.939 )" que està penjat a la web de l'Ajuntament d'Almatret i que podeu consultar clicant sobre l'enllaç anterior.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada