A l'entrada d'avui acabarem de visitar virtualment la gran sala de preparació de la filatura de la fàbrica de llanes del Pont d'Arsèguel. A l'entrada anterior vàrem observar detalladament les dues màquines del segle XVIII, les úniques que ja no funcionen ( la rentadora de mantes de llana i la cardadora de llana amb cards coneguda també com perxa ) i les dues màquines del segle XIX ( batuar i obridora - que té el malnom de diable ) que s'encarreguen de la preparació prèvia al procés de filatura de la llana.
Les tres grans màquines del segle XIX que avui mirarem i admirarem són tres cardes, fabricades a Verviers ( Bèlgica ) per l'empresari Celesin Martin, funcionen perfectament. Parlo de les cardes emborradora, repassadora i metxera. A la fotografia anterior podeu veure la carda emborradora i darrere seu el diable i la rentadors de llana.
Com podeu veure a la fotografia anterior una cinta transportadora porta la llana neta a l'interior de la carda emborradora. Aquí comença el procés de la filatura. Darrere de la carda emborradora podeu observar part de les cardes repassadora i metxera.
Els cilindres de la carda estan recoberts de pues que estiren les fibres de la llana. A centre hi ha un cilindre de més diàmetre, el tambor, i a la seva part exterior giren en sentit contrari i més ràpidament cilindres de diàmetre més petits. A la propera fotografia de detall podeu veure part d'aquests cilindres amb les pues.
Sobre el tambor es forma la napa amb les fibres de llana que hi dipositen els cilindres plens de pues d'acer.
L'últim cilindre treu la fibra de llana del tambor i una pinta la deixa al cilindre napador, de fusta, que podeu veure a la dreta de les fotografies anterior i propera.
A la fotografia següent podeu observar part de les corretges i politges que transmeten la força de l'aigua del riu Segre a la carda emborradora gràcies a l'embarrat.
A la dreta de la carda emborradora hi ha la carda repassadora. A la propera fotografia podeu veure en primer terme l'obridora o diable i darrere les cardes emborradora, repassadora i metxera.
La carda repassadora té una estructura molt similar a la carda emborradora però els cilindres tenen unes pues més fines i l'acabat del teixit de llana és molt més suau. Com podeu veure a la fotografia anterior el cilindre napador té un diàmetre més gran.
Cal agafar la napa del cilindre napador de la carda emborradora i col·locar-la a la cinta transportadora de la carda repassadora. A la fotografia següent podeu observar les cintes transportadores per on entren a les antigues màquines els flocs de llana a la carda emborradora ( al fons ) i la napa a la carda repassadora ( en primer terme ).
M'apropo a la porta d'entrada de la sala de preparació de la filatura i faig la propera fotografia en la que podeu observar en primer terme la carda repassadora i darrere el cilindre napador ( més petit ) de la carda emborradora.
A l'esquerra de la fotografia següent podeu veure la gran corretja que transmet el moviment de l'embarrat a la carda repassadora. Si us fixeu, a la part superior podeu veure les altres grans corretges de l'embarrat que fan moure la carda emborradora i el diable.
Al gran tambor central hi ha una xapa, amb el nom del fabricant d'aquestes cardes, que podeu veure millor a la fotografia de detall. A la xapa hi podem llegir: "Celestin Martin Verviers nº 689 Constructeur Breveté". Breveté en francès significa patentat.
Amb la tercera carda, la metxera, acabem el procés de filatura de la llana. La napa que introduïm en aquesta carda és divideix en cintes que s'enrotllen a bobines.
El funcionament és similar al de les altres cardes. Les pues dels cilindres encara són més fines i el cilindre final separa la napa formant diferents metxes.
L'últim cilindre de la carda metxera te franges amb pues i franges sense pues, per això separa la napa en cintes o metxes.
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure la xapa del fabricant belga Celestin Martin, aquesta amb el número 175.
El següent pas que fa aquesta antiga màquina del segle XIX, que funciona perfectament, és l'estirament i tensió de la napa de llana.
La feina en aquesta sala de preparació de la filatura acaba amb l'obtenció de les metxes de llana. Recordeu que els flocs de llana han passat pel batuar, l'obridora ( coneguda per diable ), i les cardes emborradora, repassadora i metxera. Les dues màquines més antigues de la fàbrica, del segle XVIII ( la rentadora de mantes de llana i la cardadora de cards -perxa-) a més a més de no funcionar no formen part del procés de preparació de la filatura sinó que s'empravem quan les mantes, tapaboques,... ja estaven fets.
Ara cal pujar la filatura de llana a la nau de la planta baixa on hi ha les filadores i els telers. Aquesta sala la visitarem virtualment a la propera entrada dedicada a la fàbrica de llanes del Pont d'Arsèguel.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada