divendres, 15 de juliol de 2022

La primitiva premsa de la impremta Guasp.

El passat dia tres ens vàrem apropar virtualment al municipi de Valldemossa, a la Serra de Tramuntana, per començar la visita a la seva cartoixa. En aquest monestir els cartoixans hi van viure uns quatre-cents anys, fins que l'Estat amb la desamortització de Mendizábal el vengué.
Si en aquella entrada el protagonisme fou per l'apotecaria dels cartoixans, una de les més antigues de Mallorca ( fundada entre 1.723 i 1.725 quan es van fer les obres del nou monestir ), avui anirem a una de les cel·les que ocupa el Museu Municipal de Valldemossa


A la fotografia anterior de detall podeu veure part de l'antiga apotecaria i a la propera la premsa de la impremta Guasp, eix vertebrador de l'entrada d'avui.


El Museu Municipal de Valldemossa té quatre seccions repartides per diferents cel·les: els fons procedents de l'antiga impremta Guasp amb una col·lecció de 1.590 matrius xilogràfiques que van dels segles XVI al XIX, la sala dedicada a l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, la pinacoteca de la Serra de Tramuntana, i la col·lecció d'Art Contemporani.
La primera d'aquestes cel·les està dedicada a la impremta Guasp. Aquesta premsa del segle XVII és una de les més ben conservades d'Europa.


A la barra transversal superior del fustam es pot llegir la inscripció any 1.622 en el que es va fer aquesta antiga premsa.
La col·lecció de matrius xilogràfiques fou declarada pel Consell de Mallorca l'any 2.008 Bé d'Interès Cultural. L'alemany Johannes Gutenberg inventà la impremta de tipus mòbils a la dècada de 1.450. La primera impremta de Mallorca fou fundada cap al 1.485 per Bartomeu Caldentei i Nicolau Calafat, però tancà l'any 1.490. A Miramar hi hagué el primer establiment tipogràfic mallorquí.


Del 1.540 al 1.573 al costat de la Catedral de Palma tenia el seu taller el palentí Hernando Cansoles y Villarroel que aprengué a València l'art d'imprimir.
La impremta Guasp fou fundada l'any 1.579 per Gabriel Guasp nebot del llibreter Miquel Navarro i Joana Guasp, que es va casar amb la filla de Hernando Cansoles. Van instal·lar la impremta a la Plaça de Cort ( on hi ha l'Ajuntament de Palma ). Aquesta fou la impremta més important de Mallorca que funcionà de manera gairebé ininterrompuda durant quatre-cents anys, dirigida sempre per la mateixa família.


La impremta es traslladà al carrer d'en Morei a la primera meitat del segle XX. D'aquella època és el quadernet de vuit pàgines que obsequià la casa Guasp per "la Exposición Regional de Baleares" del maig de 1.946 que podeu veure a la fotografia anterior.
A la propera fotografia podeu veure "L'encyclopédie Diderot & d'Alembert. Imprimerie-Reliure, Bibliothèque de l'image".
 

A l'entrada del juny del 2.014 "Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 2 )" el Dionís Gutiérrez ens mostrava aquesta enciclopèdia en la que podeu veure a les làmines premses de tipografia vertical que funcionaven com la de Gutenberg, però més modernes. Són similars a la de la impremta Guasp.


La nissaga d'impressors finalitzà la primera meitat del segle XX. L'any 1.950 l'antiga premsa de braç i les matrius xilogràfiques es van posar a a venda. Penseu que la implantació de la linotípia, que mecanitzava el procés de composició d'un text per imprimir-lo, aquestes velles màquines quedaren obsoletes.


L'any 1.958 l'antiquari madrileny Claudio Perdiguero comprà els fons de la impremta Guasp. Després de passar per diferents propietaris Tomàs Capllonch recuperà els fons de l'antiga impremta l'any 1.960 i els diposità al Museu Municipal de Valldemossa.


Aquesta antiga premsa de la impremta Guasp, del 1.622, funciona perfectament quatre-cents anys després de ser fabricada.
Ara és molt fàcil compondre, corregir i imprimir un text. Penseu que per fer una matriu xilogràfica calia rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de fusta que havien de quedar blanques en el moment d'estampar. El text o dibuix que queda en relleu s'entintava i estampava al paper.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada