Deixem l'església de Sant Feliu de Barruera, agafem el cotxe i continuem uns metres per la carretera L-500 ( de Pont de Suert a Caldes de Boí ) direcció Caldes de Boí. Després de passar l'església, que ens queda a la dreta, agafem la carretera de Durro, que baixa a la dreta.
A l'entrada d'avui no ens aturarem a l'església de la Nativitat de Durro sinó que continuarem fins a l'ermita de Sant Quirc situada a 1.5000 metres d'altitud a la muntanya de Durro.
A la fotografia anterior podeu veure Durro des de l'ermita de Sant Quirc que està a 1,7 quilòmetres del poble. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podeu observar l'església de la nativitat de Durrro, amb el campanar més alt de la Vall de Boí de vint-i-quatre metres d'alçària. A la fotografia també podeu veure el porxo que protegeix l'entrada principal a l'església del segle XII, situada a la façana sud. Aquesta església fou remodelada diverses vegades entre els segles XVI i XVIII.
Si em giro un mica a la dreta puc mostrar-vos la façana oest de l'ermita de Sant Quirc, del segle XII, amb el seu campanar de cadireta construït a l'època barroca amb dos ulls i dues campanes. A la fotografia, a baix a l'esquerra , treu el nas Durro.
Anem a la dreta per resseguir perimetralment aquest edifici molt senzill d'una sola nau capçat per un absis semicircular a l'est. A la propera fotografia podeu veure la façana de ponent i la façana sud amb la porta d'accés a l'ermita.
A la propera fotografia de detall podeu veure la porta d'accés a l'ermita, oberta al mur sud, amb un únic arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca sense ornamentació.
Continuem resseguint perimetralment la petita ermita i ens allunyem una mica d'ella per poder veure bé la façana nord. Als murs sud i nord es poden veure dos tipus de carreus. Els de la part superior, més irregulars i poc treballats, corresponen a un sobrealçament de la nau fet després de l'obra original del segle XII.
La part romànica, construïda al segle XII es caracteritza pels carreus ben treballats i disposats en filades regulars. A la segona fase constructiva, dels segle XVII i principis del XVIII es van emprar carreus poc treballats i disposats irregularment. No puc acabar de resseguir perimetralment l'ermita per mostrar-vos la façana nord perquè no hi ha espai per fer-ho.
Girem cua i tornem a l'espectacular mirador que hi ha a tocar de l'ermita de Sant Quirc. Allà trobareu el plafó informatiu " Camins de foc. Falles de l'Alta Ribagorça " que us explicarà la tradició de les falles declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat l'any 2.015. Les de Durro es celebren sense interrupció coneguda el dissabte més proper a Sant Quirc, que és el dia 16 de juny.
Abans de baixar a Durro fem una última mirada a l'ermita de Sant Quirc i al paisatge fascinat que ens envolta.
Pocs metres després de començat a baixar xino-xano cap a Durro em giro i faig la fotografia en la que podeu veure com l'ermita de Sant Quirc sembla que està gairebé tocant al Sol...
Acabem de baixar fins a Durro per agafar el cotxe i tornar a Barruera on continuarem pujant per la carretera L-500 per visitar virtualment en una propera entrada l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada