Amb la d'avui començo una sèrie de cinc entrades en les que us convido a conèixer els molins fariners d'Algaida, una vila i municipi situada al centre de l'illa de Mallorca a la comarca del Pla de Mallorca. Aquesta comarca ocupa un 21,56 % de la superfície de l'illa. A la propera fotografia podeu veure Algaida amb la Serra de Tramuntana al fons.
Passejant pel nucli d'Algaida podem trobar quinze molins fariners, cinc creus de terme i diversos pous. A la fotografia següent podeu observar la creu de terme des Colomer, ubicada en el punt que es troben els carrers de l'Amargura, des Colomer i del Migdia. És una de les cinc creus de terme, bastides entre els segles XVI i XVIII que hi ha dins del poble.
D'estil renaixentista, la creu des Colomer fou construïda els anys 1.578-1.579. És de marès, una roca sedimentària molt emprada en la construcció d'edificis a les Illes Balears. A la dreta de la creu hi ha el pou des Colomer, també fet de marès, amb el coll de cisterna de planta rectangular i quatre bancals de secció quadrangular que sostenen una coberta piramidal.
La creu està sobre una base octogonal, amb cinc graons, té el fust cilíndric sobre el que hi ha el capitell. A la part inferior del capitell podeu veure ornamentació floral i a la superior imatges de sants i l'escut de la vila.
Sobre el capitell hi ha la creu en la que veiem a Crist Crucificat en una de les cares ( fotografia de detall anterior ) i a la Mare de Déu a l'altra cara ( propera fotografia de detall ). Sota la Mare de Déu, al capitell, podeu observar l'escut d'Algaida.
Abans d'anar al carrer des Campet, on començarem la descoberta dels molins fariners d'Algaida, m'apropo un moment al centre de la vila per donar un cop d'ull al carrer del Rei.
A la fotografia anterior, el mur de l'esquerra és el de l'església parroquial de Sant per i Sant Pau i a la propera podeu observar la típica casa de planta baixa i pis amb la seva porta de fusta. Fixeu-vos en els grans carreus de pedra.
Deixem el centre de la vila per anar al carrer des Campet cantonada amb el carrer de Cabrit i Bassa on ens espera el molí de Sa Punta. A la fotografia següent podeu observar part del molí des del carrer des Campet. Es veu clarament que a la coberta de l'edifici s'ha fet de nou, però malgrat les peces prefabricades de formigó encara s'intueix l'antiga volta de canó
Reculem unes passes per enfilar uns metres el carrer de Cabrit i Bassa per veure una perspectiva diferent del molí que fou l'últim que funcionà a Algaida fins a l'any 1.916. L'últim moliner que hi va treballar fou Miquel Mascaró Mulet, que era l'amo.
Probablement foren els perses els inventors del molí de vent al segle VII i el van estendre per la conca de la Mediterrània oriental. A l'edat mitjana, els bizantins pel nord i els àrabs pel sud dugueren aquest invent persa a tota la Mediterrània. El primer document que fa referència a un molí a Mallorca és del 1.395.
No està gravada enlloc la data d'edificació del molí, però Guillem Mascaró Munar va explicar a Miquel Sastre Pujol, conegut com Fiolet, que es degué construir entre els anys 1.789 i 1.800. Fiolet és l'autor del llibre publicat per l'Ajuntament d'Algaida "Els molins fariners del terme d'Algaida". Les explicacions que podreu llegir a les cinc entrades sobre les característiques de cada molí són d'aquest llibre.
A les dues fotografies anterior ia la següent podeu veure la torre amb una xemeneia adossada de la cuina moderna que s'enfila més amunt de la teulada del molí. L'estructura primitiva del molí, amb tres naus cobertes amb volta de canó i la torre centrada a la nau del mig es modificà l'any 1.972 perquè les dues naus més antigues s'obrien lentament i suposaven un greu perill per tota la construcció. Foren substituïdes per un forjat pla que correspon a la cuina actual davant de la torre del molí
La torre del molí té una escala que ens permet accedir a quatre plantes interiors. Al primer replà hi havia una tremuja ( dipòsit en forma de tronc de piràmide o de tronc de con invertits que funciona com un embut ) per ensacar la farina de blat que molien a la segona planta. A la tercera planta hi havia una tremuja per ensacar la farina d'ordi i civada que provenia de les moles de la quarta planta.
Dels mecanismes del molí no queda res, exceptuant una gran corda, gruixuda com el puny, que envoltava l'arbre. El replà més alt del molí s'emprà als anys setanta del segle passat com a colomer substituint el capell de la torre per una teulada un cop desmuntats els dos congrenys ( peces del molí fariner de vent consistents en dos grans cercles de fusta dels mateix diàmetre que la torre del molí, un de fix i l'altre mòbil que permetia girar el molí ).
Continuem enfilant el carrer de Cabrit i Bassa i molt aviat veiem a l'esquerra el molí d'en Bosso, que fa cantonada amb el carrer des Sol. Construït l'any 1.640 l'estructura més primitiva del molí tenia quatre naus cobertes amb volta de canó i al centre la torre. La primera reforma es va fer l'any 1.950 i en una altra del 1.982 van veure el mal estat de la nau principal i la van desmuntar tota per reformar-la.
La torre té un diàmetre interior de 2,25 metres, amb una part baixa que no està comunicada interiorment amb l'envelador. Per això el moliner pujava a la terrassa d'envelar per l'escala exterior. A la propera fotografia de detall podeu veure la cisterna.
Des de la terrassa d'envelar s'accedia a la torre i, per l'escala de caragolo interior, es podia pujar a les dependències superiors on s'ensacava la farina emprant el tremujó ( tremuja petita ) que la recollia de les moles de la planta superior.
Les tres fotografies anteriors les vaig fer des del carrer de Cabrit i Bassa i la propera des del carrer d'es Sol.
Dels antics mecanismes del molí només queden els congrenys i les dues moles col·locades com objectes decoratius. Les moles tenen anells metàl·lics que les envolten i dissimulen la destrossa produïda per un llamp quan encara estaven a la torre del molí. L'any 1932 les varen baixar. El projecte de la darrera reforma del molí d'en Bosso és del 1.997.
A la propera entrada dedicada als molins fariners d'Algaida continuarem pel molí d'en Roig, ubicat al mateix carrer des Sol, gairebé a tocar del molí d'en Bosso.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada