Continuem passejant per Algaida on a l'entrada anterior dedicada als molins fariners de la vila vàrem donar un cop d'ull als molins de Sa Punta i d'en Bosso. Al mateix carrer des Sol, a tocar del molí d'en Bosso trobem el molí d'en Roig.
Al terme d'Algaida hi ha tres tipis de molins fariners: els de torre senzilla, amb cinyell ( plataforma de poca alçada que envolta la torre del molí de vent ), i els que tenen la torre damunt d'una edificació.
Els molins fariners s'estengueren per Mallorca a partit del segle XVI, majoritàriament als afores de les viles.
No hi ha escrita enlloc la data de la seva construcció però en Fiolet ens explica al seu llibre "Els molins fariners del terme d'Algaida" que deu ser de mitjans del segle XVIII perquè els moliners que van construir el molí de Sa Punta ( que observàrem a l'entrada anterior ) entre els anys 1.789 i 1.800 vivien i treballaven de moliners al molí d'en Roig.
L'estructura d'aquest molí ha estat poc modificada. La torre quedava emmarcada amb l'habitatge del moliner que era una nau i mitja amb volta de canó. L'any 1.919 es va fer una reforma en la que desaparegué l'accés primitiu a la torre del molí passant per la sala-menjador. Cal pujar a la terrassa d'envelar per l'escala exterior per entrar a la torre i enfilar l'escala de caragol interior per arribar a les diferents plantes.
Actualment no queda gairebé res dels mecanismes originals del molí. A les dues fotografies anteriors i a la següent podeu veure el capell ( 1 ) de zinc coronat pel bisbe ( 2 ) ( peça de fusta col·locada a l'extrem superior del capell del molí de vent on es troben els xabrons ( 3 ) -les "costelles" de fusta que hi ha a l'interior del capell- ), el caparrot ( 4) -que és la part anterior i mes gruixuda de l'arbre que surt de la torre- i l'estrella ( 5 ) on es col·loca l'antenada.
Les moles les varen baixar de la torre l'any 1.930 els mateixos dies que les dels molins de Sa Punta, d'en Bosso i d'en Nofre. Les moles del molí d'en Roig les van portar a una cimentera de Lloseta per seguir molent.
L'any 1.999 els llogaters van deixar el molí i llavors fou reformat pel picapedrer Tomeu Vila que feia poc havia reformat el molí d'en Falconer. L'any 2.002 finalitzà l'any 2.002. En Guillem Vanrell, ajudat pel Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca, col·locà l'antenada però un fibló la va tirar a terra l'any 2.007 i no l'han tornat a reconstruir.
Continuo passejant pel carrer d'es Sol per ensenyar-vos el següent molí però m'aturo un moment per girar-me i fer un últim cop d'ull al molí d'en Roig que podeu veure a la fotografia anterior.
Caminem fins al començament del carrer d'es Sol i prop del creuament amb el carrer des Colomer faig la propera fotografia en la que podeu veure el molí d'en Nofre.
Si no fos per la torre ens costaria localitzar el molí perquè a la reforma del 1.947 es van construir sobre el terrat d'envelar una nova planta i una barana de marès. Durant aquella reforma la part baixa de la torre del molí es transformà en un traster perdent l'escala interior de caragol.
No es port concretar la data de construcció del molí perquè sobre el portal principal d'accés hi ha la data de 1.854 però al sòtil de la volta la data gravada és la de 1.863.
Sobre la terrassa d'envelar hi van edificar magatzems i altres dependències, la barana i el capell de la torre fou retirat i substituït per una coberta plana a l'altura dels congrenys.
Abans de transformar el molí en habitatge, s'utilitzà per fer-hi la festa de Carnestoltes fins al 1.936. A la terrassa d'envelar, quan encara no s´hi havia afegit la nova planta ni la barana, s'escenificava el judici del Carnestoltes.
Dels antics mecanismes del molí fariner no en queda res. Explica en Fiolet al seu llibre que una de les moles, quan el molí deixà de funcionar, es col·locà davant del portal del carrer des Colomer. Durant les obres per anivellar i asfaltar el carrer diuen que la mola quedà enterrada. L'altra mola li van regalar al metge Guillem Verger per fer una taula pel seu jardí.
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar l'antiestètica xemeneia de la cuina que s'enfila adossada a la torre del molí fariner.
Si continuem passejant cap a la dreta pel carrer des Colomer, entre el molí d'en Nofre i la sortida d'Algaida en direcció a Llucmajor trobem una torre solitària, una mica atrotinada. És el que queda del molí Nou. He de confessar-vos que em va costar una mica veure-la perquè està amagada per l'heura que s'enfila per la torre.
A la fotografia següent podeu veure, al centre la torre del molí Nou ( 1 ), a la seva esquerra la torre del molí d'en Nofre ( 2 ), i a la seva esquerra el campanar de l'església de Sant Pere i Sant Pau ( 3 ).
Es curiós que el molí es conegui amb el nom de Nou perquè va ser un dels primers que funcionà a Algaida. Al lateral del portal d'accés es pot llegir l'any 1.673. Desprès d'una colla d'anys de moldre i moldre, a principis del segle XX deixà de fer-ho.
Als anys seixanta del segle passat el Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo construí la nova carretera d'Algaida a Llucmajor. Com que el molí feia nosa es va expropiar una part de l'edifici i de les terres.
El molí primitiu tenia tres naus amb coberta de volta de canó gairebé paral·leles al carrer des Colomer. De l'antiga cuina en queda el tros de la xemeneia que s'enfila adossada a la torre. La podeu veure, parcialment tapada per l'heura, a les fotografies anterior i propera.
Quan el molí deixà de moldre les moles es van baixar de la torre i es van posar de cantell al costat al costat del portal. Quan es van enfonsar les voltes, van desaparèixer les moles...
Per accedir actualment a la torre cal emprar una escala de peu i després entrar per la porta que veiem a les fotografies anteriors i enfilar l'escala de caragol interior.
A la propera entrada dedicada als molins fariners d'Algaida ens aproparem al carrer de sa Farinera per continuar la nostra descoberta.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada