A l'entrada anterior dedicada a la capital de la Conca de Barberà ens vàrem aturar el número cent vint-i-quatre del carrer Major per observar detalladament la Casa Alba del segle XVIII i el casal de la seva esquerra dels segles XVI-XVII que al segle XVIII es dividí en dos habitatges.
A pocs metres, al número cent catorze ens espera Ca l'Aguiló, també coneguda com Casa de la família Molins, un edifici amb l'estructura típica de les cases senyorials del segle XVIII.
En aquest edifici l'any 1.731 hi tenia el seu habitatge Segimon Molins, un ric pagès amb moltes propietats. Al cadastre del mateix any estava catalogada com una casa de primera qualitat. La casa actualment està dividida en dues propietats amb els números del carrer Major cent catorze b i cent catorze.
A la fotografia següent podeu veure les dues portalades de la planta baixa. A la de l'esquerra ( cent catorze b ) en unes reformes del 1.787 després de tapiar-la hi van obrir una porta d'accés més petita i una finestra. A les mateixes reformes, a l'esquerra de la finestra oberta a la porta tapiada, s'obrí una segona finestra que podeu observar a la fotografia anterior.
L'any 1.788 Gertrudis Molins es va casar amb Francesc Xavier d'Aguiló i Maranyosa, d'aquí els dos noms pels que es coneix aquesta casa.
Sota l'arrebossat de la façana treuen el nas els carreus de pedra i en alguns indrets, sobretot a tocar dels balcons, es poden observar part dels esgrafiats en molt mal estat de conservació amb decoració barroca i neoclàssica.
Malgrat els cables telefònics i el mal estat de la façana, la propera fotografia ens demostra que la casa tingué un bell esgrafiat. Sota el balcó, a la clau de l'arc adovellat de l'antiga portalada hi podem llegir 1705.
La segona portalada de Ca l'Aguilò,la del número cent catorze, llueix un arc escarser, uns brancals de pedra i les fulles de fusta clavetejades.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos la clau de l'arc adovellat escarser en el que hi podem llegir DL SR ( any de Senyor ), però o no van escriure l'any o no s'ha conservat ...
Deixem Ca l'Aguiló i continuem pel carrer Major per aturar-nos als números vuitanta-un i setanta nou, on hi ha la Cort del Veguer i el Palau dels Mestre.
El rei Jaume I al tercer quart del segle XIII
va crear la figura del Veguer de Montblanc. Aquests oficials reials tenien
jurisdicció governativa, judicial i administrativa. Al segon quart del segle
XIV es construí la seu permanent de la cort o tribunal. Aquest tribunal funcionà
fins al 1.714 quan, com la resta d'institucions catalanes, fou abolit.
La Cort del Veguer fou abandonada i quedà en
molt mal estat. Al segon quart del segle XVIII una part de la propietat fou
comprada per la família Mestre que reformà l'edifici. L'altra part de la casa
passà a mans de la família Belart que hi va viure fins a finals dels segle XIX.
Dos membres de la família Belart foren importants escultors.
Cap al 1.920 el número vuitanta-un es reformà
per acollir una oficina del Banc de Valls. Les obres foren dirigides per
l'arquitecte Cèsar Martinell, que molt probablement també dissenyà l'esgrafiat
de la façana. A la fotografia anterior de detall podeu observar la garlanda de
fulles de llorer i flors de gira-sol que es repeteix a la part superior de la
façana.
Cal Porter es
rehabilità l'any 1.993 amb l'objectiu d'acollir la nova Biblioteca Comarcal,
però finalment va ser la seu de la Banda de Música Verge de la Serra, l'Escola
Municipal de Música i de la Coral Flor de Lis. A la fotografia
anterior podeu veure la porta adovellada d'arc de mig punt i a la propera de
detall la dovella de l'esquerra en la que hi podem llegir Cal Porter.
A la façana de
carreus de pedra ben escairats del número setanta-nou hi destaca la gran porta
adovellada d'arc de mig punt que podeu observar a la fotografia següent.
A la clau de la
porta adovellada, com podeu constatar a la fotografia de detall malgrat l'ombra
dels cables de la façana hi podem llegir l'any 1.746.
Com podeu constatar a la fotografia anterior sobre l'any 1.746 sembla que les dues inicials gravades són AB. La B podria fer referència als Belart?
A les dues properes
entrades dedicades a la vila ducal de Montblanc deixarem el carrer Major per
apropar-nos al carrer de Sant Josep per mirar i admirar el Palau dels Marçal i
dels Conesa, que actualment és la seu del Consell Comarcal de la Conca de
Barberà.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada