Després de passejar a les tres últimes entrades dedicades al País Basc per Antiguo, un barri amb molt encant de Donostia, sense deixar Gipuzkoa ens apropem a la d'avui a Getaria.
Al juliol del 2.009, a l'entrada "Arrantzales: pescadors i mariners" ja vàrem gaudir d'una petita passejada pel seu port pesquer, un dels més importants del País Basc.
Des que al segle XVI s'uniren l'illa de San Antón i el poble, el port de Getaria ha estat un dels refugis del Cantàbric més segurs.
Passejant pel casc antic, al número tres de la kale Nagusia trobem l'antic Ajuntament ( un edifici del segle XIX d'estil neoclàssic ) en el que hi ha un escut de pedra de Getaria en el que es veu una balena amb un arpó clavat. Però no només a l'escut Getaria trobem aquesta referència a la caça de la balena. També la balena és la protagonista dels escuts de Lekeitio, Boaaritz, Mutrico, Hendaia, Hondarribia, Bermeo, Ondarroa i Zarautz.
Si anem a l'església gòtica de San Salvador, del segle XIV la part més antiga però majoritàriament edificada entre els segles XVI i XVIII, veurem només entrar un exvot mariner penjat del sostre.
L'any 1.487 va néixer a Getaria Juan Sebastián Elcano, que comandà la primera expedició que va donar la volta al món. A la propera fotografia podeu veure el solar de la seva casa natal que va quedar destruïda per un incendi la nit del quatre al cinc de gener del 1.597.
A més amés de ser un poble de pescadors i grans navegants, a Getaria hi va néixer l'any 1.895 el prestigiós modista Cristóbal Balenciada Eizaguirre, considerat un dels més importants creadors de l'alta costura. La seva mare, Martina Eizaguirre Embil, era costurera d'importants famílies de la zona de les que destaca la dels marquesos de Casa Torre. El seu pare José Balenciaga Basurto, que era pescador, va morir quan Cristóbal tenia onze anys.
El set de juny del 2.011 s'inaugurà el Cristóbal Balenciaga Museoa ubicat al turó que corona Getaria. La concepció dels volums i l'estructura del nou edifici fou dissenyada per l'arquitecte cubà Julián Argilagos. Les façanes principal i posterior, l'interiorisme i la museïtzació són de l'estudi AV62 Arquitectos.
Abans d'entrar-hi el resseguirem perimetralment. A la dreta de les fotografies anterior i propera podeu veure el Palacio Aldamar que fou la residència d'estiu dels marqueses de Casa Torre, padrins de la reina Fabiola de Bèlgica. El museu es construí annex al palau.
Al juliol del 2.011 a l'entrada "Arquitectura amb fil i agulla" ja us en vaig fer cinc cèntims, però amb la d'avui començo una sèrie de tres entrades per visitar-lo detalladament.
Abans de girar a l'esquerra per anar a la façana principal faig la fotografia següent en la que podeu observar l'església de San Salvador i darrere el monte San Antón, més conegut per la seva forma com el "Ratón de Getaria". Sobre la teulada de l'edifici de la dreta treu el nas el monument a Juan Sebastián Elcano que l'any 1.924 s'erigí sobre l'antic baluard de la muralla. A Getaria hi ha dos estàtues més dedicades al gran navegant
Si faig mitja volta puc mostrar-vos la façana principal i una de les façanes laterals del Palacio Aldamar, amb els seus maons esmaltats bicolors i els ràfecs calats de la teulada típics de l'arquitectura balneària de finals del segle XIX. Fixeu-vos també en la gran balconada i els balcons de fusta.
Acabo de resseguir perimetralment l'edifici per anar a la façana principal d'alumini negre que la nostra mirada percep com un pla vertical net i fosc. En aquesta verticalitat hi ha un gran plec on trobem la porta d'accés que podeu veure a la dreta de la fotografia següent.
Només entrar trobem les taquilles on comprar les entrades i, si voleu, l'audioguia. A l'esquerra de les taquilles veureu una petita rampa que ens deixa al Palacio Aldamar. El gran vestíbul és el punt de partida de totes les circulacions de l'edifici.
L'atri d'aquest gran volum sinusoïdal de secció trapezoïdal tancat amb murs de vidre que l'omplen de llum natural us deixarà bocabadats. Hi ha tres grans volums suspesos sota els que estan ubicats la botiga, l'espai polivalent i la cafeteria.
Al Cristóbal Balenciaga Museoa a més a més de les col·leccions del genial modista s'organitzen exposicions temporals. Afortunadament vaig poder gaudir "Josep Font. Belleza e inquietud" que us mostraré detalladament a la tercera entrada dedicada al museu.
Si l'atri és un espai ple de llum natural, els volums suspesos de les sales d'exposicions són totalment foscos, sense llum natural per motiu de conservació de les peces exposades. La il·luminació d'aquestes sales fou dissenyada per l'estudi La Invisible.
Les sales d'exposicions estan revestides d'un doble pell amb una xapa retallada d'estampat floral que podeu observar a les fotografies anterior i propera amb més detall.
Deixem l'impressionant espai que ens acull per pujar als volums suspesos per mirar i admirar les peces exposades a la propera entrada dedicada al País Basc.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada