Sortim de la ferreria i el molí de cal Guirre i anem a la dreta per pujar per la petita sendera que veieu a l'esquerra de la fotografia per enfilar-nos fins a la serradora i la fusteria.
Només girar ja trobem el rodet de fusta ( r ), ubicat fora de l'edifici com podeu constatar a la fotografia. En aquest rodet els àleps ( paletes ) giren per la força de l'aigua del riu Aigua d'Ora. Al girar es transforma la força hidràulica en mecànica que es transmet per l'embarrat. Gairebé a tocar hi ha l'engegador ( e ) que veurem després de més a prop.
M'allunyo una mica per poder fer la fotografia en la que podeu veure l'edifici de la serradora i la fusteria. A la dreta hi ha el plafó informatiu Cal Guirre. La serradora de mhà il·lustració i disseny S.L.
Gràcies als dibuixos de la il·lustradora i dissenyadora gràfica Helena Rovira Ciuró i del contingut de l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo podem imaginar-nos com hi treballaven.
M'apropo a la serradora per entrar-hi però abans de creuar el petit pontet de fusta donem un cop d'ull a la rehabilitació dirigida per l'arquitecta Anna Viladrich.
Creuant el pontet de fusta que veieu a la fotografia accedirem a la serradora, un edifici annex a la ferreria ubicada a l'edifici principal de cal Guirre en el que també hem visitat el molí fariner.
En el moment de creuar el pontet faig la fotografia en la que hi ha el rodet de fusta i en primer terme l'engegador ( e ), una palanca que quan s'alça obre la comporta - pany ( p ) - i l'aigua comença a fer girar el rodet. La roda de transmissió porta la força del rodet a l'embarrat.
La de cal Guirre, com la de ca l'Ambròs que vàrem veure a la segona entrada dedicada a l'ecomuseu la Vall d'Ora, són serradores de serra de cinta circular.
A les fotografies anterior i propera feta des d'una perspectiva diferent podeu observar el volant superior ( v ), el protector de fusta ( p) per quan es trencava la serra de cinta circular no fes mal al fuster, la serra ( s ) i el carro mòbil ( c ) .
La fotografia següent ens permet donar un cop d'ull als carrils pels que es mou el carro mòbil on hi ha el tronc que volem tallar.
Aixecant la mirada constatareu que hi ha una cadena ( c ) clavada en una de les bigues de la coberta. A l'esquerra es veuen parcialment un dels protectors de fusta de la serra ( p ) i el volant superior ( v ). A tocar del pilar hi ha serres de cinta circular ( s ) de recanvi.
El plafó informatiu Cal Guirre. La fusteria de mhà il·lustració i disseny S.L ens mostra una colla d'eines que emprava el fuster per fer mànecs d'eines del camp, esclops, esclopets, cóms, culleres de fusta, carros...
A la part superior esquerra hi ha una fotografia dels anys noranta del segle passat de l'arxiu de la família Pujol Pujols amb Josep Pujol, el darrer serrador de la Vall d'Ora enfeinat. Ens explica el plafó que amb la cadena que hem vist abans se sostenia la part central d'una fusta per fer una roda de carro mentre girava e rodó generant una circumferència.
A la fotografia següent veiem parcialment tres rodes de carro. Una d'acabada, al centre, que està flanquejada per rodes que només tenen els botons de roda i els raigs i que encara s'han de posar a la recalcadora per estrènyer la mida dels cèrcols de les rodes.
Baixant la mirada veiem un altre dels espais on treballava el fuster. A l'esquerra hi ha el mecanisme de subjecció de la serra per entrescar-la ( me ). Recordeu que quan vàrem visitar la serradora de ca l'Ambròs vaig explicar-vos que entrescar era inclinar lleugerament i alternativament cap a un costat i cap a l'altre les dents de la serra perquè la serra s'obrís pas més fàcilment quan es serrava. Al centre hi ha la mola ( mo ) amb la que s'esmolava cada una de les dents de la serra. La serra passava pels dos torns ( t ), uns estris de fusta que l'obligava a esbiaixar-se abans d'entrar a la mola. A la dreta hi ha el fornal de soldadura ( fs ).
La fotografia de detall ens permet observar millor la mola, però no hi ha la corretja que la connecta amb la resta de l'embarrat i la feia girar.
També de detall és la fotografia següent del fornal de soldadura. Al fornal es soldaven les fulles que es trencaven per desgast. Per arreglar-les es llimaven els extrems, s'unien amb filferro i es soldaven.
Girem cua però abans de sortir de la serradora mirant per la petita finestra veiem a la part superior la sendera que ens durà fins a la bassa.
Una mica més amunt de cal Guirre una resclosa desvia l'aigua del riu Aigua d'Ora cap a un rec que la condueix fins a la bassa. Des de la bassa arriba l'aigua al cup que podeu veure a la fotografia en la que al fons hi ha l'edifici de la serradora. Quan s'obre el pany amb l'engegador es dóna pas a l'aigua que mou el rodet.
Si avanço uns metres més puc mostrar-vos la finestra de la serradora per la que, abans de marxar-ne, veiem la sendera. A l'esquerra de la fotografia ja es veu una part de la bassa de cal Guirre,
Avançant una mica més ja trobem la bassa amb l'aigua que farà funcionar, gràcies a l'embarrat, les màquines de la serradora.
Amb la d'avui tanco la sèrie de cinc entrades que he dedicat a l'Ecomuseu la Vall d'Ora. Guardeu una mica del vostre temps per apropar-vos al Solsonès i gaudir-ne. Estic segur que agraireu la meva recomanació.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada