Després d'observar detalladament a les dues entrades anteriors dedicades al romànic cerdà l'església de Santa Eugènia a Saga ( un dels cinc nuclis de població del municipi de Ger ) agafem el cotxe i en un quart d'hora aparquem a Pedra ( una de les disset entitats de població del municipi de Bellver de Cerdanya ) per donar un cop d'ull a l'església de Sant Julià.
Edificada sobre d'un petit cingle ens observa atentament la petita església romànica en la que encara es conserven el mur nord i uns petits fragments del mur sud de finals del segle X.
L'absis semicircular que podeu observar a les dues fotografies anteriors, probablement refet al segle XII,
no té ornamentació, només hi ha al centre una finestra d'arc de mig punt
de doble esqueixada que a la seva part exterior té dos arcs en
degradació de pedra tosca. Els seus murs tenen més de dos metres de
gruix. Potser tenia finalitat defensiva o es construí aprofitant una
antiga torre fortificada.
A la petita sendera que ens permet enfilar-nos fins a Sant Julià trobem
un plafó informatiu que ens fa cinc cèntims de la història de l'església
i en el que podem veure un plànol de planta i un de secció. La
fotografia anterior de detall és del plànol de planta ( trapezoïdal per
adaptar-se a la roca sobre la que s'edificà). A la petita explicació que hi ha sota el plànol de planta que fa referència a les Parts que es conserven del romànic cal afegir-hi més antic, de finals del segle X.
A les fotografies anterior i propera podeu veure el mur nord, de finals del segle X; la part més antiga conservada juntament amb dos petits fragments del mur sud.
El primer document que fa referència a l'església és del segle XII. En ell el bisbe de la Seu explica com fou saquejada i profanada pels càtars. Vuit segles després, al 1.936, la tornaren a saquejar i fou incendiada provocant l'esfondrament de la volta i de gairebé tot el mur sud.
Acabant de pujar la sendera i anant a l'esquerra podem observar la façana de ponent amb la porta d'arc de mig punt i el campanar de cadireta amb dos ulls, de construcció molt posterior (segles XVII -XVIII ).
La porta, una mica descentrada, a la que s'hi accedeix pujant set esglaons va substituir a la porta original que hi havia al mur sud. Sobre la porta actual hi ha una petita finestra coronada amb un arc monolític que potser era d'una altra església romànica anterior.
Aixecant la mirada puc fotografiar amb més detall el campanar de cadireta de dos ulls i una petita campana. Aquest campanar té la mateixa amplada de la nau.
Anem a la dreta amb cura, recordeu que l'església de Sant Julià està edificada sobre un petit cingle, per observar la façana sud. Ja us he explicat abans que aquesta façana i la volta es van esfondrar com a conseqüència de l'incendi de 1.936.
La petita església romànica no fou restaurada per la Generalitat de Catalunya fins al 1.983. Un any després va ser declarada Monument Històric Nacional. En aquesta restauració es va refer la façana amb formigó. Uns petits fragments no es van esfondrar, un a tocar de l'absis i l'altre a tocar de la façana de ponent on encara s'hi pot veure la primera dovella de l'esquerra de la porta primitiva. A la fotografia de detall podeu observar millor aquesta dovella ( 1 ) i, a la seva esquerra, el poc que queda de la façana del segle X.
La coberta primitiva de la nau era una estructura de fusta que al segle XII es substituí per una volta de canó. Per aguantar el pes d'aquesta volta els murs laterals es van reforçar amb arcs formers, dels que només es conserven els del mur nord. Quan es reconstruí l'església es va tornar a fer una coberta de fusta.
A les fotografies anteriors de les façanes nord i sud podeu constatar que l'absis està precedit per un petit espai de planta rectangular que sobresurt una mica de la nau. Aquest espai, a manera de transsepte, acull en el seu interior dues absidioles. Si cliqueu sobre el proper enllaç de la web "Cerdanya La Gran Vall del Pirineu" podreu donar un cop d'ull a l'interior de Sant Julià.
Abans de baixar del cingle aprofitem per assaborir l'espectacular paisatge que ens regala l'església que corona el petit cingle.
Deixem Pedra, agafem el cotxe i en deu minuts, sense marxar del municipi de Bellver de Cerdanya, aparquem a Talló una altra de les disset entitats d'aquest municipi. Ens hi espera l'església de Santa Maria, coneguda com la Catedral de la Cerdanya, que visitarem a la propera entrada dedicada al romànic cerdà.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada