Ampudia.

Continuem a la comarca natural de Tierra de Campos, que s'estén per les províncies de Palencia, Valladolid, Zamora i León, però canviem de província. Si a l'entrada anterior dedicada a les terres de Castella vàrem visitar Urueña i el monestir de la Santa Espina a la província de Valladolid, a la d'avui anem fins a Ampudia, a la província de Palencia.

 

Comencem amb un passeig pel nucli urbà, concretament pels dos carrers principals Corredera i Ontiveros són porticats i on podem gaudir de l'arquitectura castellana a cases de tova i maó amb porxos i columnes.

 

 

Com podeu constatar a les fotografies les cases es recolzen en columnes de pedra o rústics trons d'arbres formant una estructura de porxos que es mantenen des del segle XVII, encara que alguns són del segle XIII. Aquests porxos servien per protegir-se del fred i de les inclemències del temps.

El rei Felipe III a instàncies del duc de Lerma, al començament del segle XVII concedeix a la vila mercat franc els divendres i la celebració de fira franca del 8 al 15 de setembre, fet que converteix Ampudia, en un important centre de mercat. En aquests carrers es situaven els comerciants.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure el plafó que ens informa de la història i característiques d'aquests carrers porticats.

Les cases, de planta baixa, primer pis i golfes, tenen uns gruixuts murs per protegir-se del fred. La majoria són de tova i maó amb finestres no gaire grans per regular la temperatura.

A la planta baixa hi ha el vestíbul, la cuina, el rebost, el menjador, un pati o corral, i moltes vegades un pou, un galliner, un paller, una quadra. Al primer pis hi trobem els dormitoris i a sobre seu, les golfes. En moltes de les cases encara hi ha el sistema de calefacció de la glòria, una llar de foc situada al pati i uns conductes que van per sota del paviment, escalfen la casa i el fum surt per la xemeneia.

 

 

Deixem els carrers porticats per apropar-nos a la Colegiata de San Miguel que es començà a construir al segle XIII i es culminà a principis del XVI en estil gòtic-renaixentista . La gran torre campanar, de seixanta-tres metres d'alçària, és coneguda amb els noms de  "novia de Campos", "Giralda de Campos", o "La Bella de Campos".

 

La torre campanar, que s'assenta sobre una construcció romànica, té dues parts ben diferenciades. La primera és un altíssim prisma amb contraforts, de set cossos separats per impostes. L'altra part és la rematada del mateix campanar amb esveltes troneres, que està molt més treballat i està decorat amb pinacles i balustrada. La construcció del gran prisma, obra de Juan Escalante, es va completar entre 1541 i 1561. Gaspar de Solórzano  en va fer la curculla que remata el campanar.

Abans d'apropar-nos al castell donem un cop d'ull a la senzilla portada gòtica, flanquejada per dos contraforts, amb tres arquivoltes apuntades.

El castell conserva restes originals de la construcció primitiva del segle XIII, però el que veiem actualment és gairebé tot conseqüència de la reconstrucció de segona meitat del segle XV, quan es va condicionar com a castell senyorial i d'ús palatí. A la dreta de la fotografia es veu parcialment l'ermita de Santiago.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure en primer terme alguns dels cellers subterranis (bodegas ) amb els seus respiradors per renovar l'aire ( zarceras ) que envolten el castell. M'enfilo una mica més per mostrar-vos millor el castell que fou una de les fortificacions disputades per comuneros i imperiales a l'anomenada Guerra de las Comunidades. Tres segles més tard les tropes franceses el van ocupar durant la Guerra d'Independència.

 

 

Si m'enfilo uns metres més i em giro puc fer la fotografia següent el la que en primer terme podeu veure els mateixos respiradors ( zarceras ) dels cellers subterranis ( bodegas ). Però el protagonisme absolut és per l'espectacular torre campanar de la Colegiata de San Miguel que es pot veure des de bona part de la comarca.

 

Torno a emprar el zoom de la càmera fotogràfica per mostrar-vos amb més detall l'imponent torre campanar. Observant-la amb silenci s'entenen els diferents noms amb que l'han batejada: "novia de Campos", "Giralda de Campos", o "La Bella de Campos".

 

Deixem Ampudia per apropar-nos a la propera entrada dedicada a Castella a Dueñas. No canviem de província, Palencia, però sí de comarca. Marxarem de la comarca natural de Tierra de Campos per anar a la del Cerrato.

Atentament.

Senyor i