A l'entrada anterior dedicada a l'art preromànic asturià vàrem resseguir perimetralment l'església de San Julián de los Prados edificada entre els anys 812 i 842. Només entrar-hi quedarem bocabadats amb les seves pintures murals que avui observarem detalladament.
Les pintures murals estan distribuïdes en tres nivells. El primer és un nivell baix amb una feina pictòrica austera. Un sòcol mal conservat amb reproduccions de revestiment marmori o de crustae policromades. El crustae és la imitació de marbre retallat formant figures.
En aquest primer nivell hi ha les arcades de la nau central en les que tots els arcs estan decorats amb medallons. A la part superior del mur sud podeu veure a la fotografia anterior les tres finestres amb les seves gelosies.
Si ens apropem als arcs constarem de l'intradós ( cara interior de l'arc ) està decorat amb un gerro del que surt una sanefa.
Al nivell mitjà o zona central de les pintures murals, que trobem per sobre del sòcol del primer nivell, hi ha representacions arquitectòniques.
Aquest nivell recorre el perímetre dels paraments de l'església i a la seva part inferior limita amb una cornisa policromada fingida que podeu veure a la fotografia anterior tocant a un dels arcs.
El nivell superior de la zona de les finestres té representacions arquitectòniques de palaus que es repeteixen de forma alternativa. El conjunt està flanquejat per columnes amb capitells corintis.
Les pintures es van fer marcant amb un punxó sobre l'estuc que arrebossava els murs el contorn de les figures que posteriorment es pintaven al fresc. Gràcies a aquesta tècnica s'han pogut reproduir la part dels dibuixos que amb el pas dels segles s'havien perdut.
El zoom de la càmera fotogràfica em permet mostrar-vos detalladament la representació arquitectònica que a la fotografia anterior podeu veure a la part superior a la dreta de l'arc de mig punt de la finestra decorat amb pintura mural de medallons.
En aquestes pintures no mes representa cap motiu religiós a excepció de la Creu de l'Anastasis que es repeteix fins a quatre vegades. Aquest és un símbol clarament identificat amb la monarquia asturiana.
A les pintures no es representen ni persones, ni animals, només edificis. Per aquest motiu els murs de l'església semblen el plànol d'una ciutat, una influència del Baix Imperi Romà.
La protagonista de la següent fotografia de detall és una segona Creu de l'Anastasis, que com podeu constatar està pitjor conservada.
Els extrems dels braços de la creu estan acabats amb formes bilobulades i dels braços horitzontals hi pengen l'Alfa i l'Omega, el principi i la fi.
En el conjunt de pintures predominen els colors ocre-or, gris-blau i vermell-carmesí. Un altre motiu decoratiu predominant és el geomètric.
Com podeu constatar a les dues properes fotografies les arcades cegues de l'absis central de la capçalera tripartida són elements arquitectònics reals...
Però les arcades cegues dels dos absis laterals estan pintades als murs com podeu constatar a la fotografia següent de detall.
A diferència de la coberta de la resta de l'església, que és de fusta, la de les tres capelles de la capçalera és de volta de canó. Aquestes voltes de canó també estan decorades amb pintura mural. A la de la fotografia de detall s'alternen els quadrats i els hexàgons imitant mosaics.
Situant-me al centre del creuer faig la fotografia de detall de la part superior de la capella central de l'absis tripartit per mostrar-vos la talla de Crist crucificat coronat protogòtic de finals segle XII que mesura 1,79 centímetres.
És una talla de Crist d'una una sola peça de fusta de cirerer, policromat i que, com podeu constatar a la fotografia de detall, té el rostre seré. Fa més de quatre-cents anys que està a l'església de San Julián de los Prados.
Des del creuer, a tocar del gran arc toral faig la fotografia en la que podeu observar una de les dues petites finestres d'arc de mig punt del mur que separa el creuer de la nau central. Darrere hi ha la nau central i a la dreta el costat de l'Evangeli, l'esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar. Al fons es veuen parcialment part de la pintura mural de la façana de ponent.
L'any 1.917 l'església de San Julián de los Prados fou declarada Monumento Histórico Artístico i al 1.998 Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO.
Abans de sortir de l'església aixequem la mirada i donem un últim cop d'ull a les impressionants pintures.
Deixem el barri de Teatinos-Los Prados però no Oviedo per apropar-nos en properes entrades a la parròquia de Naranco on ens espera Santa María del Naranco que observarem detalladament.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada