Després de resseguir perimetralment la Seu Vella avui hi entrarem pel conjunt d'edificis de la Canonja construïts entre la segona meitat del segle XII fins al segle XVI i que des del 2.008, després d'una important restauració i rehabilitació, formen part de la visita a la Seu Vella.
Passant pel petit pontet que veieu a la part inferior dreta de la fotografia anterior hi ha la porta d'accés a la Canonja. Només entrar-hi trobem la Sala Capitular, del segle XIV.
Aquest conjunt d'edificis acollí el Capítol de Canonges i els òrgans de govern, gestió i servei de la Catedral de Lleida.
En un document de l'any 1.168 trobem l'Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis en el que s'estructurà el Capítol de Canonges i es fundà i es dotà la Pia Almoina.
Anant al fons d'aquesta gran estança i donant mitja volta faig la fotografia anterior en la que podeu veure d'esquerra a dreta la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga ( 1 ) del segle XIII, per la que anirem al claustre i la porta per la que hem entrar a la Sala Capitular ( 2 ). Els murs són testimonis dels grans canvis que ha viscut l'antiga edificació.
Si observeu atentament constatareu que en alguns indrets el trencaclosques arquitectònic és fenomenal, com podeu veure a la fotografia següent.
La Canonja té dues grans naus paral·leles, una orientada al claustre i l'altra al Castell del Rei ( la Suda ). El seu aspecte actual és llunyà a l'originari. Penseu que, a més a més d'acollir progressivament durant quatre segles la sala capitular, l'arxiu notarial, la llibreria o el deganat, posteriorment ha tingut la funció d'hospital, magatzem d'armes, residència d'alts comandaments militars i casa d'exercicis espirituals del Bisbat.
Vaig fins al centre de la gran sala, on hi ha la maqueta de la Seu Vella, i faig la propera fotografia del mur nord en el que es veuen les restes d'una gran porta i a sota una petita porta adovellada d'arc de mig punt, una de les que comunica les dos grans naus.
Com podeu constatar a la fotografia següent, a la nau orientada al castell actualment hi ha una zona de serveis amb oficines, els lavabos, una petita botiga... A la dreta de la porta hi ha un petita placa informativa.
Apropant-m'hi puc mostrar-vos-la millor. Està clar que baixant per l'escala que hi ha a la dreta trobarem la Casa de la Volta.
El petit tram d'escales ens permet baixar a la gran sala que hi ha a sota de la que hem trobat només entrar a la Canonja.
La rehabilitació del segle XXI conviu amb els carreus del segles XIII i XIV, any que s'edificà la Casa de la Volta, protagonista de les tres properes fotografies. La Casa de la Volta té una superfície de 158 metres quadrats i un pati de 265 metres quadrats.
Aixecant la mirada es fàcil quedar bocabadat al veure l'espectacular volta feta de carreus de pedra ben escairats. Ni als gruixuts murs ni a la volta hi ha cap tipus de decoració.
Fent mitja volta puc ensenyar-vos l'altre extrem de la Casa de la Volta, una construcció dels segles XIII i XIV que sustenta les sales nobles de la Canonja.
La porta que hi ha al fons de la fotografia anterior està sota la porta per la que hem entrat a la Canonja. A la propera fotografia la podeu observar des de l'exterior de la Canonja.
Pugem l'escala per tornar a la sala gran de 259 metres quadrats que hi ha sobre la Casa de la Volta. Una part de la sala gran fou en el passat la Pia Almoina, un menjador de pobres i pelegrins. En els seus murs hi havia unes pintures murals, fetes amb tremp i oli arrebossat de calç, que estan datades cap al 1.340.
Quan tornem a la gran sala, a la dreta de la petita porta encara es veuen restes d'alguns fragments de la pintura mural amb la taula plena de menjar al centre. Estem a l'àmbit de la Pia Almoina.
Actualment les podeu veure al Museu de Lleida. Vaig
ensenyar-vos aquestes pintures mural l'agost del 2.015 a l'entrada "El Museu de Lleida ( 6 )". Si les voleu tornar a veure
cliqueu sobre l'enllaç anterior.
També al Museu de Lleida trobareu l'escultura de fusta amb importants restes de policromia de Santa Maria l'Antiga ( circa 1.300 ) que fou venerada a l'altar major de la Seu Vella abans de que Bartomeu de Robió fes el retaule cap al 1.360 - 1.363. Anys més tard va ser traslladada a la Canonja i donà nom a la capella que presidia..
Deixem la Canonja per anar al claustre de la Seu Vella per la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga, una porta adovellada d'arc de mig punt del segle XIII.
Però aquesta no és l'única porta de la galeria nord del claustre que ens permet accedir a la Canonja. A la dreta de la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga hi ha la Porta Nova de Santa Maria l'Antiga, dels segle XVI d'estil plateresc feta per l'escultor barceloní Xeroni Xanxo.
A l'esquerra de la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga hi ha la Porta de la Pia Almoina, i la Porta de la Sala Capitular ( renaixentista ).
Centrem l'atenció a la galeria est en la que trobem tres portes romàniques del segle XIII de l'Escola de Lleida que abans de la construcció del claustre entre finals del segle XIII i el segle XIV eren les portes del frontispici. Però com que el claustre es construí atípicament als peus del temple van passar a ser tres portes de la galeria est.
Al fons de la fotografia següent podeu veure les dues portes de Santa
Maria l'Antiga. La de l'esquerra del segle XIII i la de la dreta del
segle XVI.
La construcció del claustre comportà el sacrifici del frontispici romànic i l'edificació a ponent de la façana gòtica amb la Porta dels Apòstols que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella.
La fotografia anterior és de la Porta de les Fonts que donava accés a la nau del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). La més espectacular, i protagonista de la propera fotografia, és la Porta Major que donava accés a la nau central.
La tercera és la Porta de l'Epístola que com indica el seu nom permet l'accés al costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ).
A la propera entrada dedicada a la Seu Vella observarem molt detalladament aquestes tres portes romàniques de la galeria est del claustre.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada