Sempre és un plaer passejar per les terres de Soria, una província de Castella Lleó dividida en dotze comarques. Al gener del 2.014 a l'entrada "Xemeneies còniques" ens varem aturar a Villaciervos ( a la comarca de Frentes, també anomenada comarca de Soria ) i a Calatañazor ( a la comarca de Tierras del Burgo ).
Les protagonistes d'aquella entrada foren les xemeneies còniques anomenades chimeneas pinariegas, una mostra molt interessant d'arquitectura tradicional en la que la cuina és l'habitació més important. Té la funció de cuina, menjador, sala d'estar, calefacció de la casa, espai on es feia el pa o es curava la matança.
La fotografia anterior és d'una xemeneia pinariega de Villaciervos i la propera de dues d'aquestes xemeneies de Calatañazor.
Avui tornem a Calatañazor, un dels vint-i-nou municipis de la comarca Tierras del Burgo per donar un cop d'ull a l'ermita de la Soledad i a l'església de Nuestra Señora del Castillo.
Deixem la carretera N-122 al quilòmetre 187 per anar fina a Calatañazor que està a només un quilòmetre i mig. La carretera baixa i baixa i poc després de creuar el riu Milanos cal anar a l'esquerra per pujar a Calatañazor. Però abans de pujar-hi us proposo deixar el cotxe al petit aparcament que trobareu a tocar de l'ermita de la Soledad.
La petita ermita del segle XII, de nau única, conserva de l'època romànica la planta, l'absis amb un magnífic carreuat i la portalada nord. La nau i algunes reformes de la capçalera són del segle XVIII. Com podeu constatar a la fotografia anterior a la capçalera es pot diferenciar clarament la part cilíndrica de l'absis i el mur recte del presbiteri. Al centre de l'absis hi ha una porta geminada processional oberta al segle XVI i cegada al segle XVII.
Dues semicolumnes adossades coronades per capitells amb decoració vegetal divideixen l'absis en tres llenç amb una finestra d'arc de mig punt enfonsat i espitllerat a cadascun. El central, que podeu veure a les dues fotografies anteriors, està cegat. Les tres finestres estan rematades per un guardapols semicircular.
A les tres finestres hi podeu veure d'esquerra a dreta, flors de quatre fulles, puntes de diamant i sis lòbuls dins d'una orla vegetal, motiu d'ascendència islàmica.
A la part superior de la finestra central cegada, a tocar de l'arc de mig punt hi ha una rajola de ceràmica vidrada amb el nom de l'ermita. A la fotografia següent de detall el protagonisme és per a la finestra de la dreta.
En la línia de permòdols que ressegueix la capçalera hi ha esculpits caps humans i d'animals i a l'absis, per sota de les finestres, hi ha una imposta amb fulles dobles.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos la figura d'un músic sedent que es col·locà entre dos permòdols.L'absis semicircular està cobert amb volta de quart d'esfera i el presbiteri amb volta de canó.
Anat a la dreta de l'absis constatareu a la propera fotografia que la nau està edificada amb maçoneria i només conserva de l'època romànica la portalada d'arc d'ingrés de mig punt i dues arquivoltes. A la façana nord hi ha la portalada d'accés i una finestra i a la façana oest un òcul.
Dirigint la mirada a la dreta, a més amés de la façana oest amb l'òcul, es veu parcialment la muralla que conserva bona part del seu perímetre.
La muralla circumdava tota la Villa adaptant-se al turó on s'assenta Calatañazor. Resseguint tota la muralla, especialment als fronts nord i est, hi ha vuit torres cilíndriques massisses que tenien funció de control i vigilància. L'accés es feia per dues portes i dos portells.
Deixem la muralla i ens tornem a fixar amb l'ermita de la Soledad per apropar-nos a la senzilla portalada amb l'arc d'ingrés de mig punt i les dues arquivoltes, una amb decoració vegetal i una altra de fina baqueta. Malauradament les columnes i capitells que servien de suport de les arquivoltes s'han perdut
A la fotografia anterior podeu veure clarament la diferència entre els carreus ben escairats de la petita part romànica que es conserva a la façana nord i la resta feta amb maçoneria.
A la fotografia de detall anterior i a les dues següents podeu observar molt millor la decoració de les arquivoltes amb roleus i bifolias.
El roleu és un ornament arquitectònic format per elements, que per regla general són vegetals, enrotllats en espiral.
Deixem l'ermita de la Soledad, i enfilant-nos passejant un parell de minuts trobem la Calle Real, el carrer principal que uneix el lloc on hi havia la porta d'accés nord amb el castell que està a l'altre extrem de la Villa de Calatañazor. Uns metres abans d'accedir-hi trobem el següent plafó informatiu amb els edificis singulars, botigues, cases rurals, restaurants...
En aquest carrer hi ha els edificis més antics i la majoria de botigues de productes locals, artesania, restaurants, cases rurals... El caseriu destaca per la seva arquitectura popular típica de l'Edat Mitjana.
Les cases antigues tenen dues plantes: la inferior és de pedra i la superior està construïda amb peus de sabina units amb entramat vegetal, tova, tàpia i arrebossat de fang. En algunes cases a la part superior l'espai entre els peus drets de sabina és de maó vist.
La Calle Real s'enfila mentre ens regala la seva arquitectura popular. Uns metres més amunt de la casa rural que veieu a l'esquerra de la primera fotografia del carrer ja es veu l'església de Nuestra Señora del Castillo.
Abans d'arribar a l'església, al número vint-i-u, trobem una casa amb porta d'arc de mig punt adovellat amb blasó a la dovella clau que es veu a les fotografies anterior i propera
Després d'aquesta casa, a l'esquerra, ens espera a la propera entrada dedicada a Calatañazor l'església romànica del segle XII reformada especialment a l'interior i a la capçalera als segles XVI i XVIII.
A la fotografia anterior, feta des del carrer Travesia del Tirador, la podeu veure parcialment perquè l'estretor dels carrers fa difícil aconseguir una bona perspectiva del frontispici.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada