dijous, 23 de gener de 2014

Xemeneies còniques.

L'arquitectura popular sempre m'ha fascinat. En la colla d'entrades dedicades a Mas de Melons, hem descobert algunes construccions de pedra seca. Avui passejarem lluny de les terres de Lleida, concretament per una de les províncies espanyoles amb més encant, Soria. En aquestes terres de Castella trobem les cases de les zones on els savinars i els grans boscos de pins són els protagonistes. Es tracta de les conegudes com a casa pinariega.


A dotze quilòmetres de la capital, seguint la carretera que duu a Valladolid, trobem el petit poble de Villaciervos de 98 habitants que està a 1.180 metres d'altitud. Imagineu-vos el fred que fa aquí  a l'hivern... Si hi doneu una volta, us sorprendran les xemeneies còniques de les cases més antigues.


Aquest poblet situat al peu de la Sierra de Cabrejas, on els savinars comencen a destacar, és una bona mostra d'arquitectura tradicional, amb cases de pedra de poca altura de les que destaquen les imponents xemeneies.



A la casa pinariega la cuina és l'habitació més important. Té la funció de cuina, menjador, sala d'estar, calefacció de la casa, espai on es fa el fa el pa i es cura la matança.Hi entrem per un mur on es recolza la llar. Té un banc amb respatller que, baixant-lo, es transforma en una taula en el moment de menjar. Però l'element que diferencia aquesta cuina de qualsevol altra, és la xemeneia. Al proper dibuix d'Herrero Ayllón i Antón Pacheco, podeu veure una perspectiva d'aquest tipus de cuines.

Si continuem el viatge direcció Valladolid, a pocs quilòmetres hem de deixar la carretera nacional per baixar fins a Calatañazor, poble medieval que des de 1.962 és Conjunt Històric-Artístic, en el que viuen 66 persones. Passejar per aquesta joia soriana us permetrà veure moltes casas pinariegas amb les seves corresponents xemeneies còniques.


Les xemeneies còniques abasten tota la cuina, són una mena de cúpula troncocònica. Tenen una altura d'uns set metres. La construcció és complicada, la xemeneia està colorada sobre uns murs d'uns dos metres d'altura. A cada cantonada és claven unes grans fustes que transformen el quadrat en octògon. A partir d'aquesta estructura es teixeix  amb branques de ginebre o savina l'estructura de la xemeneia.


L'interior es recobreix de fang i posteriorment s'emblanquina. A la part superior es col·loca una tauladeta per estalviar-nos l'entrada d'aigua de pluja o de neu. L'exterior de la xemeneia està protegit per un apretat escamat de trossos de teula .Aquest tipus d'arquitectura és una clara herència de les cabanes celtibèriques.
Si voleu aprofundir en aquest tipus de construccions us recomano l'article de Mª Immaculada Jiménez Arques, Olga Anabitarte Urrutia i Mª Carmen Padilla Montoya " Arquitectura popular de Soria".
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada