A l'entrada anterior dedicada a Madrid vàrem observar detalladament La bombonería La Pajarita ubicada al carrer Villanueva número catorze, a tocar del Palacio de Biblioteca y Museos Nacionales que acull la Biblioteca Nacional i el Museo Arqueològico Nacional. El primer establiment de La Pajarita, del 1.852, estava al número sis de la Puerta del Sol. Actualment està dirigit per la quarta generació d'artesans dels caramels i la xocolata. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.
A l'entrada d'avui deixem el Barrio de Salamanca per anar a la calle Atocha, un carrer que ja existia quan Felipe II traslladà la Corte a Madrid al segle XVI. Estava als afores de la ciutat i era un camí que unia Madrid amb el poble de Vallecas, que s'annexionà a la capital d'Espanya l'any 1.950.
Aquesta via madrilenya s'enfila des del Paseo del Prado fins a la plaza de la Provincia ( adjacent a la plaza Mayor ).
Només començar el carrer vull fer un petit homenatge a dos bars antics desapareguts. El bar "La Joya", que podeu veure a l'esquerra de la fotografia anterior ja tancat i el bar "El tres" La casa de los bocadillos.
El bar "La Joya" al número u del carrer Atocha cantonada amb la plaza del Emperador Carlos V, també estava especialitzat amb entrepans. El bar "El tres", contigu al bar "La Joya", com indica el seu nom estava al numero tres del carrer Atocha. Una cadena de cerveseries ocupa actualment els que foren els dos establiments.
El carrer Atocha puja i puja fins a la Plaza de la Provincia on hi ha el Palacio de Santa Cruz, construït al segle XVII i que des de 1.935 és la seu del Ministerio de Asuntos Exteriores.
El palau, que fou projectat per l'arquitecte Juan Gómez de Mora, originalment va ser Sala de Alcaldes, seu de las escribanías de Provincia i Carcel de Corte. Posteriorment fou Palau de l'Audiència, Ministeri de Ultramar i Ministeri d'Estat.
A la fotografia anterior, a l'esquerra del palau, es veu el campanar de la Parroquia de Santa Cruz, d'estil neomudèjar construït amb maó i pedra blanca de Colmenar.
Si faig mitja volta puc ensenyar-vos com des de la curta calle de Gerona ja es veu la Plaza Mayor amb l'estàtua eqüestre de Felipe III al centre.
A l'entrada d'avui i a les dues properes dedicades a Madrid vull ensenyar-vos alguns indrets i monuments del carrer Atocha. Començarem aproximadament a la meitat del carrer, al Pasaje de Doré, que està a pocs metres de la Plaza de Antón Martín. El Pasaje de Doré, molt estret i curt ( uns cinquanta metres ) va del carrer Atocha al carrer de Santa Isabel.
Als baixos del Pasaje de Doré hi ha una colla de petits establiments, un dels més curiosos és la Cuchillería Viñas que està a la cantonada amb Atocha. Anant dels carrers Atocha a Santa Isabel a l'esquerra trobem: la cuchillera Viñas, una administració de loteria, una entrada al mercado municipal de Antón Martín, una hueveria-polleria, una tintoreria, i un Passage Gormet ( botiga de delicatessen ). A la dreta hi ha: una cafeteria, un petit lloc de menjar per emportar pakistanès, la Consentida de Doré ( cerveses, confitats i olives ), una parada de fruites, una de verdures, una fruiteria, una reparació de calçat i còpies de claus, una porta d'accés a la Parròquia de San Nicolás, i una de les façanes laterals del cine Doré amb les taquilles gairebé a la cantonada amb el carrer Santa Isabel. Tot això en només cinquanta metres !
La Cuchillería Viñas, fundada l'any 1.920 per Arturo Viñas, estava especialitzada en perfumeria i ganiveteria. Els perfums els importaven a granel directament de París.
Quan es prohibí la importació de perfums de París Viñas s'especialitzà en la venda de navalles clàssiques espanyoles, ganivets i tisores de tota mena.
Al centre de la primera fotografia de la ganiveteria i a la propera de detall hi ha una antiga placa publicitària en la que hi podem llegir: "Aquí Madrid Así empezó Viñas el perfumista. Atocha 62". L'anunci de la seva esquerra és sorprenent: "Por orden facultativa compre en esta casa".
També a la primera fotografia, a la part inferior esquerra hi ha una altra placa que fa referència als perfums: "Perfumes de lujo a granel". Extraordinària publicitat, el luxe a granel...
L'estructura de fusta pintada de vermell està plena de plaques publicitàries de xapa esmaltada amb el fons blanc i lletres majúscules negres i vermelles que fan referència a l'alta qualitat dels seus productes.
A tocar de l'administració de loteria contigua hi ha una altra placa que fa referència als orígens perfumistes del negoci. Hi podem llegir: "Soy Viñas el perfumista figura destacada en el soñador mundo del perfume". A la part superior dreta de la fotografia hi ha les plaques amb el text "Palacio de la cuchillería" i "Palacio de la Perfumeria".
Actualment Carmen Viñas, filla d'Arturo Viñas, continua el negoci familiar però sembla que quan es jubili la centenària botiga tancarà les portes.
A la part superior esquerra de la fotografia anterior podeu veure la tradicional placa metàl·lica de color blau amb lletres blanques i l'escut de Madrid a l'esquerra. Just davant, a tocar de l'altra cantonada del Pasaje de Doré amb el carrer Atocha, hi ha la placa de ceràmica amb el nom del carrer. Al centre de Madrid hi ha mil cinc-centes plaques de nou rajoles quadrades de ceràmica vidrada que van començar a col·locar l'any 1.992. Les va fer Alfredo Ruiz de Luna González, tercera generació d'una de les més importants nissagues familiars de ceramistes espanyols.
El nom d'aquest passatge fa referència al cinema Doré que hi ha a la cantonada del Pasaje de Doré amb el carrer de Santa Isabel.
L'any 1.896 s'instal·là a Madrid, gràcies a la concessió de Lumière, el primer cinematògraf als baixos del desaparegut Hotel Rusia de la Carrera de San Jerónimo número trenta-dos.
Al començament del segle XX els metratges de les pel·lícules va augmentar i en solars buits prop del carrer Atocha es construïren barracons fixes per fer les projeccions. En aquests barracons s'hi van anar afegint elements de maçoneria, decorats i adorns d'escaiola per atreure al públic. En el barracó que estava en aquest passatge es va construir l'any 1.912 el primer el cine Doré però la façana actual fou dissenyada l'any 1.923 per l'arquitecte madrileny Críspulo Moro Cabeza, representant de l'escola modernista de les dues primeres dècades del segle XX a Madrid. L'any 1.925 es reformà seguint el projecte de Manuel López-Mora Villegas.
Font fotografia: Que!Madrid.
A la fotografia anterior dels anys trenta podeu veure la façana principal del carrer de Santa Isabel del cinema Doré i a la dreta les taquilles que estan al Pasaje de Doré.
Als anys cinquanta era conegut com "El Palacio de las Pipas" perquè mentre es feien les projeccions els espectadors en menjaven tantes que al terra quedava una catifa de closques de pipa.
A la propera fotografia, després d'una llarga decadència, l'aspecte del cinema als anys seixanta era lamentable.
Font fotografia: Que!Madrid.
Als anys setanta el volien enderrocar, però els veïns del barri s'hi van oposar. L'any 1.982 l'Ajuntament de Madrid el va comprar i el cedí al Ministerio de Cultura. El Doré torna a obrir les portes al públic el vint-i-vuit de febrer de 1.989 ja com a sala de projeccions de la Filmoteca Española,
Font fotografia: lacasadelaarquitectura.
Deixem l'antic cinema per centrar-nos en el seu nom i en el del Pasaje de Doré. Hi ha dues teories, la primera fa referència al pintor, il·lustrador i escultor francès Gustave Doré ( 1.832 - 1.883 ).
Font fotografia: Wikimedia Commons. Gaspard-Félix Tournachen ( Nadar ).
Es considera un dels més famosos il·lustradors del segle XIX del que cal destacar el seu treball en les edicions especials de la Bíblia, el Quixot i la Divina Comèdia. La propera fotografia és de la portada de la versió il·lustrada per Gustave Doré del Quixot l'any 1.863.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
La segona teoria sobre el nom és que el cinema s'anomenava DO-RE fent referència a les dues primeres notes musicals. En algunes fotografies del 1.964 fetes per Manuel Urech es veu que el nom està escrit amb un guió entre el DO i el RE. Quan es va fer la restauració del cinema, el guió va desaparèixer.
Font Fotografia: Manuel Urech 1.964 SoloFotosAntiguas.com
A la fotografia anterior darrere del cinema es veu el campanar de l'església parroquial de El Salvador y San Nicolás ubicada al número cinquanta-vuit del carrer Atocha. Fins a començaments del segle XIX eren dues esglésies independents. Recordeu que al Pasaje de Doré hi ha una porta d'accés a San Nicolás.
Deixem el Pasaje de Doré per tornar al carrer Atocha en el que a la propera entrada dedicada a Madrid observarem detalladament el monument "El Abrazo" ubicat a la plaza de Antón Martín.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada