dijous, 17 de setembre del 2009

Culleraires.

Fins al proper diumenge 20 de setembre a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, podeu descobrir una petita joia lleidatana: la Vall de Lord.
Aquesta vall situada a la part superior dreta de la comarca del Solsonès neixen el rius Cardener, Aiguadevalls i Aiguadora, i té com a capital Sant Llorenç de Morunys.

L'octubre del 2007, al blog ja vam parlar de la Vall de Lord a l'entrada Oficis de la Vall d'Ora on els nens van descobrir la serradora de ca l'Ambròs.
Si visiteu l'exposició veureu que ens parla d'oficis antics: la manufactura del drap, el guix emmotllat, culleraires, esclopers, barralers, pastors,...
Volia parlar-vos dels culleraires, els artesans que amb les seves eines i la fusta de boix fan culleres, forquilles,.... Podeu veure exposades les eines que utilitzaven a l'últim taller local, donatiu d'en Ramon Ferrer Castella alies "Candeles".

Encara queden alguns culleraires. El passat divendres 11 de setembre al mercat de Montmajor, al Berguedà molt aprop de la Vall de Lord; els podies veure feinejant i fent màgia amb les mans, les eines i la fusta de boix.


Els culleraires, un ofici que desapareix.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 15 de setembre del 2009

La web dels geganters de Solsona.

Estic segur que els nens i nenes de cicle mitjà recorden la sortida que van fer a Solsona quan eren alumnes de cicle inicial. El màgic taller d'en Manel Casserres on ens comentava encantat la seva feina; o les explicacions del geganter Albert Caelles que ens va ensenyar els gegants, el drac, els óssos, el bou, els cavallets,...

El diumenge 6 de setembre l'Agrupació de Geganters de Solsona va presentar la nova pàgina web dissenyada pel solsoní Edgar Riu. Pere Cuadrench, Macip Major, va ser l'encarregat d'explicar aquesta web de visita imprescindible per a tots aquells que estimem el folklore i la tradició.
Pares i mares, nens i nenes, no deixeu de remenar en la web les noticies, geganters, improperis, festes, arxiu; i descobrireu l'elegància i encant dels actes folklòrics tradicionals de Solsona.

Si no podeu esperar al Corpus o la Festa Major, doneu un cop d'ull als vídeos de l'arxiu.Remeneu i gaudiu.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 14 de setembre del 2009

El mussol lector.

En algunes biblioteques públiques de les comarques lleidatanes anireu trobant la revista Sóc un bon llibre. Aquesta petita guia recull una selecció dels millors llibres que van arribant a les biblioteques. Editada pel Departament de Cultura permet recomanar llibres del fons de les biblioteques i fomentar l'habit de lectura.

Aquesta iniciativa és del col·lectiu El Mussol Lector, format per professionals que treballen en diferents biblioteques públiques de les comarques de Lleida. Fan ressenyes de llibres infantils i juvenils. Tota questa feina la coordina la Central de Biblioteques de Lleida.
Les propostes es divideixen en quatre aparats:
I1: Adreçats als més petits i als primers lectors.
I2: Per a nens entre vuit i deu anys.
I3: Entre deu i dotze anys.
JN : Joves al voltant de tretze anys.
Nens i nens del Sant Jordi quina és la biblioteca pública que teniu més aprop? Feu cas del Mussol lector i...a llegir!
Atentament.
Senyor i

dimecres, 9 de setembre del 2009

Sis lleidatans a la cort del rei Carles XVI Gustau.

Ja ho sé , em direu que el títol d'aquesta entrada està clarament inspirat en la novel·la de Marck Twain "Un ianqui a la cort del rei Artús". Al llibre el protagonista, Hank Morgan ,es desperta inexplicablement a l'Anglaterra de la baixa edat mitjana on regna el rei Artús
Font: Library of Congres. Daniel Carter 1889.
Els sis lleidatans apareixem a Stockholm en ple regnat del rei Carles XVI Gustau; però a diferència de Hank Morgan no intentem canviar la societat que ens acull, sinó aprendre d'ella .
I em direu: Senyor i, per què apareixeu a la capital de Suècia? Molt senzill acompanyem a en Guillem un noi de segon de batxillerat de l'IES Guindàvols i a la Mercè, la seva tutora.


Estem convidats com a representants d'Espanya a la final del Stockholm Junior Water Prize. En aquesta magnífica ciutat, dos terços de la qual estan ocupats per parcs i aigua; parlarem dels problemes del nostre riu el Segre. El treball del Guillem "El Segre sota sospita" ens explica de forma molt documentada els problemes que amenacen el nostre riu i proposa solucions.



En Guillem defensant el seu treball amb els membres del jurat.

L'objectiu principal del treball és fer una crida a la conscienciació de la societat lleidatana. Que la gent entengui que el medi ambient és una part molt important de la nostra vida.
Aquest jove investigador va estudiar el Segre entre Camarasa i l'aiguabarreig amb el Cinca i se'n va adonar que el nostre riu pateix per diferents motius: les pràctiques agrícoles tradicionals, les explotacions hidroelèctriques i l'abocament de les aigües residuals.
Va constatar que el riu Noguerola, que passa per sota de Lleida, recull aigües residuals de molts edificis i ho aboca directament al Segre sense passar per la depuradora.
Els canals per regar i per obtenció d'energia elèctrica li prenen gairebé un 70 % del seu cabal. Molts adobs que aportem als camps tornen al riu en forma de nitrats, nitrits, amoni i fosfats.
En Guillem proposa una moderació dels regadius, la prohibició d'alguns adobs i l'ús racional d'altres. No prendre tanta aigua al Segre per a produir energia electrica i concloure el Pla de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes de Catalunya.


El princep Carl Philip dóna el Nobel de l'Aigua a Bindeshward Pathak. Foto: SIWI
Si voleu veure un petit resum cliqueu aquí.
En Guillem no va guanyar, el premi va ser per Turquia; però ell i tots els que el vam acompanyar, vam viure una experiència irrepetible. Voleu donar un cop d'ull al blog del viatge?
Jo, com podeu imaginar, amb els ulls ben oberts. Fotografiant i recollint informació per, a poc a poc, explicar-vos històries d'aquest magnífic país.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 7 de setembre del 2009

Petites històries de la Kungl. biblioteket

Avui acabaré aquesta sèrie d'entrades per presentar-vos la Biblioteca Nacional de Suècia. No serà una cronologia complerta, però amb aquestes petites pinzellades completarem la descoberta de la KB.
Segle VIII : De l'any 750 cal destacar un dels manuscrits més antics i coneguts el Codex Aureus.
1.483: La KB té dues copies del primer llibre imprès a Suècia: Dialogus creaturarum moralisatus.
Segle XVI: Col·lecció de llibres dels reis suecs de la dinastia Vasa. El primer catàleg de llibres és del 1.568.

Sala de lectures especials. Fotografia d'Ake E:son Lindman.

1.649: D'aquest any són els manuscrits més espectaculars de la biblioteca: The Devil's Bible or Codex Gigas. Formen part del botí de guerra de la Guerra dels Trenta Anys.
1.661: Una ordenança requereix que de totes les impressions fetes per la Cancelleria de Suècia, s'enviïn dos exemplars a la KB abans de la seva distribució.

1.697: Tres quartes parts de les col·leccions ( uns 17.000 llibres i 1.000 manuscrits ) , es perden en l'incendi del Palau Reial.
1.768: La KB torna al nou Palau Reial.
1.871: Primera pedra del nou edifici a Humlegarden. L'any 1.878 obre al públic i és obra de l'arquitecte F.Gusyaf A. Dahl.

1.972: Comença a funcionar el catàleg col·lectiu nacional LIBRIS.
Del 1.991 al 1.997: Reforma i ampliació de la KB.
Alguns de vosaltres potser us preguntareu : Senyor i, com és que has anat a la KB ? Si voleu saber la resposta no us perdeu la propera entrada : "Sis lleidatans a la cort del rei Carles XVI Gustau".Atentament.
Senyor i

diumenge, 6 de setembre del 2009

KB.Ús, canvis i reformes.

Tothom pot utilitzar la biblioteca. Bàsicament es centra en l'educació superior i la recerca; però el públic en general, pot fer ús de la KB.Tot el que es publica a Suècia està a la biblioteca. Evidentment per trobar el que busques en aquest mar de llibres cal treballar amb els programes informàtics LIBRIS Web Search i Samsök.

El flux d'informació augmenta constantment, cal per això utilitzar els catàlegs electrònics. El personal especialitzat de la biblioteca, mitjançant catàlegs de targetes i els registres, troben ràpidament manuscrits, mapes, partitures,informes anuals,...
Inicialment la biblioteca estava al Palau Reial -Tre Kronor-, i es va crear l'any 1697. Els anys 1877 i 1878, la BK es trasllada a l'edifici d'Humlegarden.

Al 1997 es va tornar a inaugurar desprès d'una complerta reestructuració i projecte d'ampliació. Dues cambres subterrànies excavades a la roca, contenen la majoria de les col·leccions de la biblioteca.

Evidentment es van respectar l'estructura de l'edifici. L'entrada principal és magnífica i la sala principal de lectura -Stora läsesalen-, del segle XIX amb les columnes metàl·l iques d'estil grec antic decorades amb enganyatall, impressiona.
Em direu, senyor i, quina paraula més estranya enganyatall. Teniu raó, jo tampoc la sabia, però gràcies a l'apreciada senyora - la Montse-, l'he descobert. En castellà aquesta tècnica per enganyar l'ull i fer-li veure el que no hi és,s'anomena trampantojo i en francès trompe-l'oeil.

L'anomenat Annex, conté un auditori i una sala d'exposicions i , a la part inferior de l'escala, una sala de lectura de microfilms, on podem consultar tots els diaris suecs des de 1979.
A la part de darrere ens sorprèn una immensa caixa de vidre que surt de jardí i ens porta a l'auditori.




Fotografia interior de la caixa de vidre: Ake E:son Lindman
Com podeu veure, nens i nenes, la Kungl. biblioteket, és una caixa de sorpreses.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 5 de setembre del 2009

LIBRIS

Kungl. biblioteket és la responsable de coordinar i desenvolupar el subministrament d'informació per a l'educació superior i l'investigació a Suècia. Aquesta és la tasca principal del Departament de Cooperació Nacional, que autoritza l'ús de recursos electrònics, revistes científiques, bases de dades. També s'encarrega de donar suport a la publicació electrònica en el món acadèmic.

El Departament de Cooperació Nacional promou la integració dels serveis de biblioteca en les activitats educatives de les universitats. La KB és també responsable de l'explotació i el desenvolupament dels sistemes LIBRIS. Un dels nous serveis és Samsök un portal de biblioteca dissenyat per ajudar als investigadors i els estudiants a buscar dades a Internet.



Una altra innovació és el LIBRIS Uppsök , un servei de recerca de treballs académics publicats per les universitats sueques i escoles d'educació superior.
El nucli dels sistemes LIBRIS és el Catàleg Col·lectiu Nacional de les biblioteques de recerca de Suècia que ha estat en funcionament des de 1972.Des de 1997, utilitzant internet mitjançant el programa LIBRIS WebSearch podem disposar de 5 milions de titols corresponents a més de 300 biblioteques sueques.

Al 2008, mitjançant el programa LIBRIS WebSearh, va començar Libris préstec interbibliotecari. És un servei central utilitzat per més de 1600 biblioteques de Suècia i altres països nòrdics .
Impressionant!
Atentament.
Senyor i

divendres, 4 de setembre del 2009

Investigar a la KB

La primera pedra de la Biblioteca Nacional de Suècia - Kungl. biblioteket - es va posar l'ant 1871 al bell mig del magnífic parc d' Humlegarden.El gran promotor del projecte va ser el bibliotecari en cap del 1865 al 1890, Gustaf Edvard Klewmming.

KB és una de les biblioteques d'investigació i recerca d'humanitats més importants d'Europa. Durant 350 anys i com a resultat d'una norma coneguda com dipòsit legal, la KB ha recollit tot el que s'ha publicat a Suècia: llibres, revistes, cartells, mapes, postals, anuncis, catàlegs, partitures,...

Sala de lectura investigació i recerca. Fotografia d' Ake E:son Lindman
A partir del 1994 també inclou publicacions digitals. Encara no hi ha una llei que reguli el lliurament de material electrònic disponible a Internet.

L'any 1997 la KB va iniciar el projecte kulturarw3 per recollir i emmagatzemar automàticament totes les pàgines web públiques de Suècia. La biblioteca disposa d'un fons important en arqueologia, història, història de la literatura i història de l'art.
Atentament.
Senyor i

dijous, 3 de setembre del 2009

Manuscrits a la KB.

Els manuscrits que podem trobar a la Kungl. biblioteket (KB) tenen una temàtica molt variada i gairebé ens parlen de diferents àrees culturals durant dos mil·lennis. El manuscrit més antic de la Biblioteca Nacional Sueca és un papir. Hi ha manuscrits medievals en islandès suec dels segles XVII i XVIII.

Les piles de manuscrits de la Biblioteca Nacional contenen no menys de 4000 metres d'aquests escrits. Els manuscrits han arribat a la KB a través de compres, regals i com a botí de guerra.

Molts dels manuscrits medievals importants van arribar a Suècia com a botí de la Guerra dels Trenta Anys. Cal destacar el Còdex del segle XIII Gigas - the devil's Bible ( La Biblia del Diable).

A la reina Cristina se li va comprar un gran nombre de manuscrits, dels que destaquen al de Villon del segle XV , i un manuscrit escrit per Marco Polo cap al 1350.
També tenen uns magnífics manuscrits dels Quatre Evangelis escrits a Canterbury l'any 750, i que van ser regalats a la KB gairebé 1000 anys desprès ( al 1705) per Johan Gabriel Sparwenfelg.
Com podeu veure, nens i nenes, aquesta biblioteca està plena de tresors.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 2 de setembre del 2009

Kungl. biblioteket (K.B)

El passeig per Biblioteksgatan ( el carrer de la biblioteca ) em porta al magnífic parc d' Humlegärden on hi ha la Kungl. biblioteket - la Biblioteca Nacional de Suècia-.

Una biblioteca envoltada de verdor. No és estrany, dues terceres parts de Stockholm estan ocupades per parcs i aigua.
Al mig d'aquest parc ple d'arbres centenaris trobem la Biblioteca Real, que es va començar a construir a finals del segle XIX i es va acabar al 1.997.

Em decideixo a entrar. Estic una mica preocupat, el meu anglès és molt, però molt, dolent; i el nivell de suec és nul. Al rebedor de visitants em donen la benvinguda dues escultures de Chistian Erikson: " La noia que llegeix" i "L'home que escriu".

Molt amablement m'informen que no es poden fer fotografies a les sales de la biblioteca ( a la Biblioteca Nacional, a Madrid, tampoc). Em regala uns fulletons en suec que expliquen tots els detalls de la biblioteca. Com puc, li faig entendre si hi ha alguna informació en anglès, i ràpidament me la dóna.

Ens acomiadem amb un somriure - això s'entén en tots els idiomes. Ara caldrà ordenar , traduir, triar fotografies...
Nens i nenes, si seguiu el blog, aviat descobrireu alguns dels secrets de la Biblioteca Nacional de Suècia.
Atentament.
Senyor i

La setmana del senyor i

Preparat! Un munt de sorprenents coneixements l'esperen.
Serà una setmana? Un mes? Un any?

dilluns, 31 d’agost del 2009

Passejant per Södermalm

Alguns de vosaltres segur que aquest estiu heu gaudit amb la lectura dels llibres d' en Larson. Avui volia fer-vos un petit regal. Com sabeu el primer apartament de la Lisbert Salander estava a Söder, al carrer Lundagatan.

Llegir ens fa imaginar com són els personatges i els paisatges. Potser heu vist la pel·lícula del primer llibre de la trilogia "Els homes que no estimaven les dones". Els actors i actrius es corresponen amb els personatges creats per vosaltres?. Aquí teniu alguns dels paissatges reals d'aquesta illa de Stockholm:


Vigileu, de qualsevol racó pot sortir en Zalaixenko!
Atentament.
Senyor i

dimarts, 25 d’agost del 2009

Jaleo.

Nens i nenes, estava passejant per Ferreries, un petit poble al mig de Menorca i em va sorprendre algunes de les paraules que deia la gent. Parlaven de jaleo, caixers, qualcada. Com sempre cal preguntar per descobrir coses noves. Sense saber-ho estava a les festes de Sant Bertomeu i ràpidament entendria el significat d'aquestes paraules sense consultar el diccionari.
Ferreries es va omplir de cavalls i emocions.A ritme del flabiol i del tambor caixers i cavallers amb 76 cavalls es preparaven per la festa. La banda de Música de Ferreries va encetar el jaleo : quatre hores de bots i cabrioles sobre la sorra.

Els cavalls de raça menorquina són els protagonistes.Les festes han estat fonamentals per aquesta raça de cavalls, ja que els genets estan molt orgullosos de lluir un bon animal. Els genets reben una canya verda per participar a la qualcada.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 23 d’agost del 2009

Biblioteksgatan?

Nens i nenes estic una mica perdut. Miro el nom del carrer per on camino i veig que és molt estrany: Biblioteksgatan. Passejant per aquesta ciutat plena de llacs, parcs i consonants (Stockholm), he vist que molts dels carrers acaben en gatan.
 
Segueixo aquest carrer i arribo a un parc molt gran i un edifici molt sobri em crida l'atenció. Puc llegir clarament a la part alta d'aquest edifici la paraula Biblioteket.


Aquest carrer en el que estic porta directament a l'edifici de la fotografia. Vosaltres que sou bons detectius, encara que no sabeu suec -jo tampoc-, podeu deduir com es diria en català aquest carrer?
Atentament.
Senyor i

diumenge, 16 d’agost del 2009

I el Senyor i?

imatge de http://www.istockphoto.com/


ON DEU SER EL SENYOR I?
Mira la pàgina 8 del pdf. o treballs recerca o Stockholm Junior Water Prize i... potser ho endevinaràs.

Apreciada senyora
Estic mirant un edifici que em deixa clar que és una biblioteca. Però, on és aquesta biblioteca. El teclat de l'ordinador també és diferent, amb una colla de signes que desconec.Algú pot ajudar-me?
A l'edifici hi ha escrit:
KLONGL. BIBLIOTEKET.


Atentament.
Senyor i

dijous, 30 de juliol del 2009

Linterneria ?

Avui volia demanat a tothom una ajudeta per descobrir quina mena de botiga és la que vaig trobar mentre passejava per la vila de Zarautz. Havia donat un cop d'ull al conjunt arqueològic-monumental de Santa María la Real format per la parròquia i la torre-campanar aixecada al segle XV, que és l'edifici més antic de la vila. Aquest campanar es va ampliar al segle XVIII.
Al pòrtic de la parròquia vaig llegir un cartell pintat a la paret ja fa una colla d'anys : " Se prohibe jugar a pelota y cualquier otro juego en este pórtico y alrededor de este templo bajo multa de 5 pesetas"

Pels carrers i carrerons del centre de la vila em va sorprendre una petita botiga: Linterneria Gurea. Algú em pot explicar que és una linterneria?

Fins i tot he consultat el Diccionario de la Lengua Española però no apareix aquesta estranya paraula.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 29 de juliol del 2009

12 són els escollits.

Apreciada senyora:
Avui el Pau em torna a demanar l'ordinador per recomanar als nens i nenes una col·lecció de llibres. Evidentment li deixo i diu:
Hola sóc el Pau i avui recomano els llibres ARCANUS. Els ha escrit la Care Santos i estan editats a Destino.


Els Arcanus són un nens amb poders màgics per vèncer el mal, però el que els hi dona aquesta força és el 12 que és el numero sagrat dels Arcanus.
Per poder derrotar al mal i dur a terme una important missió han de fer-se amics i descobrir el seu do.
Ara que ja he fet la presentació aniré a la història .
És una col·lecció de 12 llibres però per anar bé cal explicar-ne el principi. El Maddox, un nen d'onze anys ,és un nen com qualsevol altre, però té una amiga- una vella que es diu Naledi -que li diu que és el guia d'un grup. Ell té el poder d'escoltar les estrelles que li donen pistes per trobar els escollits. Un dia veu que les estrelles li diuen un nom: Wiktor ,i ell l'ha de trobar perquè és un escollit .Es fan amics i treballen en un circ.
Poc desprès coneixen l'Ekki que també és un escollit.,
Junts viuen unes aventures increïbles com estar pels soterranis de Berlín o com rescatar a l'Heuria i al Lure -que també son dos escollits.
Finalment coneixen la Nebbit i l'Aika dos nenes.La Nebbit és bona.L'Aika al principi treballa pels dolents però desprès va al grup d'ARCANUS.
M'encanta aquesta serie,té de tot màgia,misteri,suspens,aventura i fins i tot una mica de drama .
I lo millor és que encara han de venir més nens. Nel, Shaima, Lem, Ula, Nix i Xin. Aquest setembre coneixerem al Nel. Ja ho comunicaré.
Ho confirma el Pau

dimarts, 28 de juliol del 2009

Llegir al costat del pont.

Estava francament cansat, ja feia una bona estona que caminava per la ciutat de Donostia quan vaig seure una estona en un banc del Passeig de França a la vora del riu Urumea. Vaig aprofitar per donar un cop d'ull al Correo , un dels diaris més llegits del País Basc. Em va sorprendre un article del suplement de literatura : "La ruta de los libros". Descobreixo que hi ha un grup de pobles europeus que basen la seva recuperació econòmica en el món dels llibres. El poble vallisoletà d'Urueña és el representant espanyol a l'Associació Internacional de Viles del llibre.
Sobtadament una veu estranya em crida:
. Bon dia senyor i , no vols saludar-me?Aixeco el cap del diari, però no veig ningú.
. Senyor i , al riu, mira al riu...M'apropo una mica espantat a l'Urumea i quedo fascinat per la bellesa del Puente de María Cristina.


Ara sí, un vell conegut passeja per un dels pilars del pont és el drac de Sant Jordi.
M'explica que ha vingut a visitar una colla d'amics. Realment el pont està ple de dracs: als pilars, als fanals,... Em diu:
.El puente de María Cristina és va inaugurar al 1.905. Destaquen quatre obeliscs inspirats clarament en el pont d'Alexandre III de París.

Puente de María Cristina . Donostia.

Pont d'Alexandre III . París.

.Abans hi havia una passarel·la de fusta per anar del centre de la ciutat a "La Estación del Norte". Fa més de cent anys van fer el nou pont ple de dracs.
Font: Wikipedia
El drac em diu adéu, salta a l'aigua i desapareix. Torno a passejar per aquesta magnífica ciutat. Estic content, la lectura al costat del riu m'ha permès descobrir coses noves.
Atentament.
Senyor i