Trenta anys després...

Aquest diumenge estava passejant pel Casc Antic de Lleida i a la Plaça de l'Ereta vaig recuperar el record del mercadet d'art. A finals dels anys 70 i començament dels 80 aquesta zona de la ciutat estava plena de vida i podies gaudir d'una colla de propostes culturals.
De l'àlbum fotogràfic de la pàgina personal del professor de la UdL Enric Vicedo Rius he agafat, amb la seva autorització, dues fotografies d'aquest mercat d'art del diumenge . Podeu imaginar com era la plaça i l'ambient ara fa trenta anys...

Fotografies : Àlbum fotogràfic de la pàgina personal Enric Vicedo Rius.

Com podeu veure hi havia molta gent i les cases de la plaça estaven plenes de signes de vida.
Ara, i per iniciativa de l'Ajuntament, cada segon diumenge de mes podeu tornar a passejar per el mercadet d'art, batejat com a "Mostra d'Artistes de l'Ereta".

 

La plaça ha canviat molt, i l'ambient encara més. Els edificis són nous i ja no existeix el focus cultural que eren la Llibreria l'Ereta, (de la que parlaré extensament en una altra entrada), ni la Universitat al Roser construït l'any 1.669.
Lleida intenta recuperar el Casc Antic i una de les propostes per fer-ho ha començat amb la presència de 12 artistes lleidatans. Ara cal que els enamorats de la ciutat participem en aquest objectiu.
Atentament.
Senyor i

Bombolles d'acer a la ria.

Passejant i gaudint de les estonetes en que el Sol t'acompanya en aquest esclat de primavera que omple el País Basc, comentem entusiasmats com ha canviat la ciutat de Bilbo. Vaig descobrir aquesta ciutat a començament dels 80 i en aquests anys hem passat d'una ciutat dura a una ciutat molt acollidora. L'esforç per recuperar la ria és extraordinari i la genialitat de construir el Guggenheim ha canviat la foscor per llum. Si us agrada l'arquitectura, l'art , la gent i menjar molt bé heu de fer una escapada a la capital de Bizkaia.

Des de la Universitat de Deusto ens crida l'atenció una colla de bombolles que semblen sortir de la ria just al davant del museu Guggenheim Bilbao. Ens apropem i l'impacte d'aquesta escultura de 14 metres d'alçària i 6 metres d'amplada no et deixa indiferent.

Ja hem comentat moltes vegades nens i nenes que la curiositat és molt important i per aixó ràpidament ens vam informar sobre aquesta escultura i el seu autor.
Anish Kapoor va néixer a Bombay l'any 1.954. Als 19 anys va anar a Londres per estudiar art i des de llavors hi viu. Aquesta escultura ," El gran arbre i l'ull" ,està formada per vuitanta esferes d'acer inoxidable i acer al carboni col·locades sobre tres eixos. Aquests miralls d'acer donen lloc a moltes imatges que van canviant amb el nostre moviment i el de la nostra mirada.
Els nostres informadors ens deixen un programa de mà on queda clar que cal conèixer l'obra d'aquest escultor.

Fotografia: Programa Guggenheim Bilbao Febrer- Octubre 2.010

Estem molt encuriosits i el que llegim al programa ens anima a entrar al museu:" Les obres s'han creat amb l'objectiu de provocar i generar sensacions en qui les observa".
Si voleu entrar i descobrir Anish Kapoor no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia. Mercurio amb els poetes.

Ja hem parlat alguna vegada de la revista Mercurio, editada per la Fundación José Manuel Lara. Volia recomanar-vos especialment les revistes de març i abril. Podeu demanar-les en qualsevol llibreria important i no us costaran ni un cèntim d'euro.També podeu clicar a l'enllaç anterior i llegir-les a l'ordinador.

El número 119 és la del març passat i està dedicada a Caballero Bonald poeta del grup del 50 del que també formaven part Ángel González, Claudio Rodríguez, Francisco Brines, José Ángel Valente, Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo.... i els lleidatans Alfonso Costafreda i Jaume Ferrán.

Aquest mes d'abril el número 120 porta per títol " Dos poetas, un siglo Miguel Hernández y Luis Rosales". Els dos poetes nascuts l'any 1.910 ( el mateix any que el nostre estimat Marius Torres) formen part de la generació del 36 que va recuperar la poesia clàssica i la quotidianitat.

A la pàgina 7 tenim uns petits fragments dels seus poemes:

Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes,tristes.

Miguel Hernández 1933

Sólo la palabra salva
la memoria y abre
paso a la esperanza.
Luis Rosales 1.930

Han passat una colla d'anys i sembla que els humans encara no hem entès el valor de la paraula...
Atentament.
Senyor i

página 2 entrevista a Vila-Matas.

Pares, mares, padrins i padrines de l'escola seguidors de l'Enrique Vila-Matas, aquesta nit a les 20,30 hores teniu una cita amb página 2. Vila-Matas parlarà amb l'Óscar López sobre la seva nova novel·la "Dublinesca" editada per Seix Barral.

El llibre ens parla d'en Samuel Riba considerat l'últim editor literari . Samuel no entén els nous camins que segueix l'univers editorial . Parla de la decadència d'una manera d'entendre la literatura. El món digital en menja l'impremta. Samuel Riba, editor jubilat viatja a Dublín...
Si us agrada Vila-Matas avui al vespre no oblideu la cita amb página 2.
Atentament.
Senyor i

El carrer ens parla de tradicions.

Hi ha dies de l'any en els que al passejar per la ciutat, alguns dels seus racons o aparadors ens parlen de les nostres tradicions.

Just davant de l'Antic Hospital de Santa Maria ja fa uns dies que s'han col·locat una colla de paradetes on podeu donar un cop d'ull a les palmes i palmons.

Al blog de la biblioteca ja hem visitat virtualment algunes de les nostres botigues antigues. Aquests dies dues de les botigues lleidatanes amb més història: la llibreria Fregola i la pastisseria Monrabà ens preparen per aquestes celebracions.

A la família Fregola aviat podran dir que la seva llibreria ja té 100 anys. Aquests dies a l'aparador i a la botiga hi ha uns objectes molt estranys.Per què us sembla que poden servir?

L'aparador de la pastisseria Monrabà ens anuncia una gran festa: ous de xocolata, figuretes de les sèries de la tele, el marraco, unes granotes rialleres,...Tot molt i molt dolç. Des de 1.850 fan gaudir als més gormands. Aviat aquesta pastisseria farà 160 anys!

Nens i nenes, quines festes tradicionals ens anuncien els nostres carrers i aparadors?

Atentament.

Senyor i

Dissabte poesia basca (2).

El 7 de juny del 2.008 vaig recomanar el llibre del poeta basc Kirmen Uribe "Mientras tanto dame la mano" amb el que l'any 2.002 va guanyar el Premio de la Crítica i va ser finalista del Premio Nacional de Poesía .També va ser finalista al millor llibre de poesia traduït a l'anglès l'any 2.007. Hi ha molt poca obra traduïda d'en Kirmen en castellà i català.
Ara, i gràcies a un nou premi, el Nacional de Narrativa del 2.009, podem gaudir d'aquest escriptor sorprenent.

Bilbao - New York - Bilbao , és la primera novel·la del poeta. Em direu per què recomano una novel·la a "Dissabtes poesia". La resposta és fàcil, és un llibre molt poètic. La seva manera d'escriure és molt hàbil. Llegir aquesta auto-ficció puc assegurar-vos que us resultarà molt plaent .El llibre ens parla de tres generacions de la mateixa família. A la narració llegireu cartes, poemes, e-mails, records,... I per acabar el llibre el poema Nacer dedicat al seu fill Unai.
Un petit regal. A la pàgina 201 en Kirmen escriu:

"Perder y ganar. Morir y nacer. La mayoria de los niños vienen al mundo con cero años. Pero los hay que nacen con varios meses, o con tres años, o con siete. Unai nació a mis ojos con trece años.

NACER

Naciste a mis ojos con trece años
Así de repente.

Fue un parto muy original,
pues naciste mientras cenábamos una pizza.
No hubo embarazos,
ni noches en vela, ni pañales.
No te llevé a la escuela tu primer día,
cogido de la mano.
No te enseñé a jugar al escondite
ni al juego del truquemé.
No te llevé a la playa
a ver aquel delfín enfermo.

Pero te prometo que quisiera haber hecho todo aquello,
y que todos los días lo echo en falta.
Pero naciste con trece años,
así, de repente, y con una pizza.

Sé que en realidad viniste al mundo
en una fría primavera en Dinamarca.
Y que los prados estaban helados en tu día.
Ya sé que tienes padre,
que tienes gente que te quiere a tu alrededor,
amigos, primos, tías, abuelos
y cómo no, una madre.
Y es que nadie es sólo para uno mismo.
Hay que aprender a compartir
a aquellas personas que amamos.
Y yo soy otro más, el último en aparecer a la fila.

Sólo te diré,
que soy yo el niño cuando estoy contigo,
y que aprendo mucho cuando estoy junto a ti,
como si no tuviera ni idea del juego del truquemé,
como si fuera la primera vez que veo a un delfín enfermo.

Sólo te diré,
que tú has nacido de verdad para mí,
aunque hayas nacido con trece años,
así, de repente, y con una pizza. "

Bona lectura !
Atentament.
Senyor i

Recordant Miguel Delibes (2).

Volia proposar-vos un llibre i una pàgina web. El llibre no és una de les seves novel·les que tothom coneix i molts heu llegit. L'any 2.003 la petita editorial RqueR va publicar "Tres pájaros de cuenta y tres cuentos olvidados". El cuco, la grajilla i el cárabo són les tres petites narracions que van aparèixer l'any 1.982 formant part d'una col·lecció pensada per a nens. Per això són històries poc conegudes."La vocación","Bodas de plata" i "El otro hombre" són els tres cuentos olvidados que completen el llibret. Aquests els va escriure a la dècada dels cinquanta però és la primera vegada que es publiquen en un llibre.

Delibes va ser director del diari El Norte de Castilla de Valladolid . La segona proposta d'avui és remenar i remenar en la pàgina que Ramón García Domínguez ha dissenyat per aquest diari que tant i tant estimava Delibes.

Miguel Delibes. El Norte de Castilla.

Font: El Norte de Castilla. Miguel Delibes en su refugio veraniego de Sedano.

Descobriu els relats curts de Delibes i doneu un bon cop d'ull a l'enllaç anterior.

Atentament.

Senyor i

Ja no són bessones !

Al juliol del 2.008 vam descobrir una coberta bessona a la del llibre d'en Manuel Baixaulí "L'home manuscrit". En aquell moment ens va semblar curiós constatar que el llibre "Libro de Libros" tenia la coberta igual. El magnífic quadre d'en Carl Spitzweg "Der Bucherwurm" ( ratolí de biblioteca) era el protagonista de les dues cobertes.

Avui, nens i nenes, m'he quedat bocabadat. Passejant pel carrer major he decidit passar una estoneta remenant llibres, i.... una de les novetats de Editorial Eneiga, "El narrador de cuentos" de Saki,.... té la mateixa coberta !!!

Editorial Moll, 451 editores i Editorial Eneida han triat la mateixa coberta. Ja no parlem de cobertes bessones, ara tenim cobertes trigèmines !!!

Atentament.

Senyor i

Família de llibreters.

Avui volia tornar a l'ofici de llibreter de vell. Entrar en una d'aquestes llibreries, remenar i remenar entre llibres vells, antics, revistes que en el seu moment eren de referència, és transformar-te en el pirata que ha descobert un magnífic tresor.

L'estiu del 2.008 vam donar un cop d'ull a la llibreria El genet blau, que des de l'any 2.000 es dedica l llibre antic.

Passejant pel carrer cavallers he recordat, just davant de casa seva al número 22, a la família Aluja-Farré, que des de l'any 1.978 ofereixen als lleidatans el seu savoir-faire en el món del llibre i la cultura. Encara que al carrer no hi havia ningú ,el ritme del garrotín dominava l'atmosfera d'aquest racó de la Lleida antiga. Dos projectes de la família han omplert la ciutat de llibres i llibres. L'any 1.978 van obrir la llibreria Ereta i al tancar-la l'any 1.987 va néixer la llibreria Totem on encara podeu buscar aquell llibre que no trobeu enlloc.

La llibreria Ereta va tancar les seves portes com a conseqüència directa de la marxa de la Universitat . El barri va perdre un puntal i va patir una trista degradació de la que a poc a poc va recuperant-se. Però de la llibreria de la plaça de l'Ereta en parlaré més extensament en una altra entrada, avui toca parlar de Totem.

Només entrar a la llibreria , ràpidament veureu que unes misterioses màscares us recorden que esteu a casa dels fundadors dels diables de l'Ereta.

Gràcies a l'esforç d'en Jaume Aluja, Lleida ha recuperat la Festa dels Moros i Cristians , festa de la existeixen documents de l'any 1.150, poc després de que Ramon Berenguer IV recuperés la Madina Larida .

Recordeu els aficionats al llibre vell, si passegeu pel carrer major, agafeu forces per pujar el costerut carrer cavallers i passar una bona estona a Totem.

Ja he dit abans que un dia parlarem de la llibreria Ereta. Però per obrir boca una curiositat. L'any 1.978 es va realitzar la primera exposició. Era una exposició col·lectiva d'artistes joves , si estic ben informat un dels artistes és col·laborador del blog. No és així senyor H?

Atentament.

Senyor i

Papelgel ?

Estava passejant per la comarca del Pallars Jussà i vaig decidir tornar a visitar el Castell i l'església de Santa Maria de Mur. Feia una colla d'anys que no pujava i sempre és molt agradable aprofitar el sol d'hivern per gaudir d'aquest paratge.

L'any 1.919 van comprar les pintures romàniques de Santa Maria de Mur i es van traslladar al Museum of Fine Arts de Boston.

La visita a Santa Maria em va deixar bocabadat. Les pintures tornàvem a lluir als absis de l'església . No , nens i nenes, no és que els americans hagin pensat que el millor lloc per aquestes magnífiques pintures és el raconet lleidatà on van ser creades...

Les pintures s'han reproduït per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. A partir de les imatges rebudes del museu de Boston. I+D Papelgel en fa una còpia exacta.

Fotografia: web de Papelgel

Julio Gómez Portela és el director de I+D Papelgel , i l'inventor d'aquesta tècnica innovadora que ens permet " retrobar-nos" amb aquestes joies escampades per diferents museus del món.



Un cop feta la impressió de la fotografia s'aplica un producte que torna el material elàstic i així es pot adaptar a les irregularitats de la superfície on s'ha de col·locar. Aquest producte també serveix per facilitar el transport del dibuix al mur.

Aquesta "calcomania" gegant no s'aplica directament sobre el mur sinó sobre una superfície especial feta a base de fusta laminada i malla metàl·lica recoberta amb morter d'arena de pissarra. Aquesta estructura està separada uns centímetres de l'absis original.
Un petit regal, en Julio Gómez ens explica en aquest vídeo de patrimoni.gencat la tècnica del Papelgel.


Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia... lleidatana (2).

El 31 de maig del 2.008 vaig recomanar-vos en l'entrada Dissabtes poesia... lleidatana l'obra del poeta de Menàrguens Joan Barceló. Una de les eines per descobrir al Joan era el número 15 de la Revista Literària URC.
Avui torno a URC, al número 17, publicat el novembre del 2.002. Xavier Macià i Jordi Capdevila van coordinar l'edició de El llegat de Màrius Torres.

Trobareu articles que us ajudaran a conèixer millor al nostre gran poeta. Jordi Capdevila conversa amb Víctor Torres germà del poeta.
Margarida Prats ens parla de la Història del llegat de Màrius Torres. En aquest article podreu veure un fragment de la carta del poeta a Mercè Figueras on escriu la primera versió de Cançó a Mahalta.

De la mà de Loli Manciñeiras,Glòria Guiteras i Montse Larios coneixereu la feina feta pel Servei de la Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida. Remeneu i remeneu en la biblioteca virtual i descobrireu mil aspectes del poeta.
Josep Tort ens presenta l'Espai Marius Torres a la Biblioteca Pública de Lleida, del que ja vam parlar al nostre blog, a biblioteques.
Coneixereu inventaris i arxius sobre el poeta, així com una aproximació al seu epistolari format per 737 cartes i 13 postals.
Un petit regal: Lluís Llach interpreta Cançó a Mahalta als emocionants recitals de comiat a Verges l'any 2007.

Atentament.

Senyor i

Bruixes al bell mig de Lleida.

Estava passejant molt tranquil·lament pel carrer Major, fins que em va sobrevolar una bruixa esgarrifosa. Semblava que ningú més s'havia adonat d'aquest fet insòlit. Jo vaig veure com aterrava a l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Nens i nenes, estava mort de por, però la curiositat em va empènyer a entrar-hi. Tot tenia una explicació, la Sala Montsuar estava plena de bruixes, perquè fins al 14 de març es pot visitar l'exposició: "Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya". Aquesta és una de les exposicions itinerants del Museu d'Història de Catalunya.

Podreu conèixer a la lleidatana Francina Redorta, de Menàrguens , que el 3 d'octubre del 1.616 va ser jutjada i condemnada a morir a la forca per bruixa i metzinera.

Procés contra Francina Redorta. Arxiu de l'Abadia de Poblet. Armari II, calaix 9, doc 19

No va ser només la Francina, a Catalunya més de 400 dones van ser executades durant els segles XVI i XVII per bruixes. Les denuncies es basaven en supersticions, en rumors o la instigació de gent que volia treure un profit econòmic . En aquella època, què era ciència i què era bruixeria? . A tot Europa les grans onades repressives del segle XV i XVII van coincidir amb etapes de crisi econòmica i molts conflictes socials.
És molt conegut el procés de Zugarramurdi, a la comarca del Baztan, en el que finalment sis dones van ser condemnades a la foguera, altres cinc van morir a la presó.

Zugarramurdi i les seves coves.

L'exposició ens presenta en plafons diferents temàtiques: La bruixeria i la màgia en l'època medieval; La construcció intel·lectual de la bruixa diabòlica, El món de les bruixes segons els seus perseguidors; El sàbat: ¿mite o realitat?; La cacera de bruixes a Catalunya;La bruixa a la tradició popular; Les narracions de tradició oral i els llocs d'aplec de bruixes.

Mentre els pares llegeixen els plafons jo us proposo que jugueu amb la pantalla tàctil on descobrireu molts dels secrets de les bruixes. També podeu buscar el Punt de so i escoltar una colla de relats i cançons sobre bruixes.
Lavert Proyectos Culturales S.L. ha creat un programa amb el que podreu passar una bona estona. Busqueu l'herbolari interactiu de les bruixes. Toqueu la pantalla per entrar.

Després cal prémer els prestatges per triar una herba o planta. Si remeneu els calaixos virtuals, podreu triar-ne un ús d'aquesta planta.

Hi ha calaixos per protegir-se, per al·lucinar, per volar, per curar, per enamorar , per endevinar el futur. Jo, remenant, he descobert com volar: càlam, cascall, digital,estramoni,jusquiam, psylocibe semilanceato. M'ha sorprès que a més a més d'aquestes plantes no diu res de l'escombra...

Però el secret més gran és per enamorar: Ciclamen, jusquiam, llunària, mandràgora,pomera,roser,salse,viola de bruixa.
Si voleu fer un tomb pel món de les bruixes passegeu fins a l''I.E.I
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Fer balanç de la vida.

Avui volia recomanar el darrer llibre de Miquel Martí i Pol, "Després de tot" publicat per Proa dins la col·lecció Els llibres de l'Óssa Menor l'any 2,002.
Molt poc temps abans de morir en Martí i Pol fa balanç de la vida. La cita de John Lennon per començar el llibre ja ens situa per aquesta reflexió vital: "La vida és tot el que ens passa mentre fem altres plans".

Un llibre ple de poemes on la sinceritat i la lucidesa us sorprendran. A diferència d'altres llibres del poeta, no apareix la seva malaltia.
Llegir i rellegir a Martí Pol sempre és un plaer. Un tastet: Principis a la pàgina 33.

Principis.

He endreçat el calaix; ja l'hi tenia
però no se sap mai què pot passar
si ve que, fet i fet, em globalitzen.
Amb l'endreça defenso una misèrrima
quota de poder: la de pensar
lliurement el que vulgui i comportar-me
discretament d'acord amb el que pensi.
Funambulesc, faig tràgics equilibris
entre el silenci i la procacitat
i menjo poc i bec encara menys
per si tornen els dies de penúria.
No passaré de vell, però confio
que sempre hi haurà algú per recordar
que el sol surt per tothom, i cada dia.

Atentament.
Senyor i

L'últim llibre, és el primer....

Al juny del 2.008 vaig recomanar-vos un llibre sorprenent: "L'home manuscrit", de Manuel Baixauli.Molta gent ens vam quedar bocabadats amb aquesta història d'un misteri magníficament escrita. Fins i tot vam descobrir una coberta bessona de "L'home manuscrit"; la del" Libro de los libros".Els dos llibres tenen com a coberta una il·lustració d'en Carl Spitzweg: " Der Bucherwurm" ( ratolí de biblioteca).

Avui volia recomanar l'últim llibre, que és el primer, d'en Manuel Baixauli.: "Espiral",publicat per primera vegada ja fa onze anys. El 15 de gener al programa del canal 33 l'hora del lector el van entrevistar per presentar aquest llibre. En Manuel va explicar que aquest experiment sorgeix perquè un bon amic li va proposar reeditar-lo ja que molt poques persones el van llegir al seu moment; i la majoria dels exemplars van ser retirats de les llibreries i triturats. En Manuel el va rellegir i va corregir les imperfeccions del seu primer llibre.

Fotografia de Manuel Baixauli al programa l'hora del lector del passat 15 de gener
Font: blog del sr.Boix

Baixauli diu que parla de la realitat, encara que molts defineixen els seus petits relats com a literatura fantàstica. Les seves històries sempre parteixen d'una imatge, i escrivint desenvolupa aquesta imatge. Va escriure el llibre quan era un pintor , per això ens diu que el va fer quan era un pintor que escrivia, i està refet onze anys després ara que es defineix com un escriptor que pinta.
Seixanta-vuit relats brevíssims us faran xalar com a lectors. Al final del llibre tenim un epíleg, que és un conte, on parla amb el Manuel de fa onze anys, un exercici que resulta molt interessant.

Baixauli afirma que narrar és seduir.Doncs no ho dubteu, deixeu-vos seduir per Espiral.
Un petit tastet, Intrús a la pàgina 92:
IntrúsCom se'm va ocórrer que aquella porta duia als lavabos?Ara ho pense i comprenc que una institució com el Museu del Prado ha de tindre, per lògica, els serveis ben senyalitzats. Vaig entrar a una estança en penombra, on un cavaller pintava un llenç enorme, amb unes criatures xaparres, anacrònicament vestides, i un gos per models. Feia tuf de vernís. Avancí caut, en silenci; no volia trencar la concentració del pintor. Ningú, ni tan sols el gos, em concedí importància. Hi havia un espill. M'hi vaig plantar davant. On confiava retrobar-me, uns turistes japonesos m'observaven atònits.

Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull al molí paperer de Capellades.

Nens i nenes de cicle inicial, un ocellet m'ha explicat que molt aviat fareu una excursió a Igualada i Capellades per descobrir dos oficis antics: el sistema d'adobar vegetalment les pells, i la fabricació de paper tal com es feia al segle XVIII , fa més de 200 anys.

Avui volia fer-vos un petit regal., un vídeo de patrimoni.gencat on en Marçal, un nen com vosaltres, explica la seva visita al molí paperer.

Obriu els ulls, molt aviat vosaltres fareu el mateix.

Atentament.
Senyor i

Contemplar la bellesa.

El proper dimecres 10 de febrer a les 19 hores al CaixaForum de Lleida, Àlex Mitrani, historiador de l'art, donarà la conferència Alphonse Mucha:estil i utopia. Aquesta conferència inaugural és la primera activitat de l'exposició "Alphonse Mucha ( 1.860-1.939). SEDUCCIÓ, MODERNITAT I UTOPIA." que podrem gaudir al CaixaForum de Lleida de l'11 de febrer a l'11 de juliol.

Alphonse Mucha va ser un dels primers a incorporar l'art al món de la publicitat .Considerat un dels pares del disseny gràfic modern, és un dels creadors de l'estil Art Nouveau.
L'exposició està dividida en quatre grans temes: teatre, bellesa, misteri i modernitat.

Mucha va començar a ser molt conegut a partir del seu primer cartell litogràfic per a l'actriu Sarah Bernhardt. Mucha s'encarregava dels cartells publicitaris, les escenografies i els vestuaris del Théâtre de la Renaissance. Va dissenyar cartells, anuncis, segells, bitllets de banc i va ser un gran fotògraf.
És la primera vegada que es podrà veure a Espanya una gran exposició d'aquest magnífic pintor i artista decoratiu txec. Lleida serà , fins l'11 de juliol,una finestra oberta al món d'Alphonse Mucha .
Atentament.
Senyor i

Si la Candelera plora ...

Passejant tranquil·lament pel cor de la ciutat em sorprèn l'aparador de la Llibreria Fregola . Nens i nenes, aquest aparador al llarg de l'any ens recorda algunes de les nostres tradicions. Avui està ple de candeles de molts colors.
I em direu: senyor i , per què són aquestes candeles?Doncs per celebrar el dia de la Candelera.

Avui, dia 2 de febrer, és el dia de la Candelera, just després de 40 dies del solstici d'hivern estem just a la meitat d'aquesta estació. En el món cristià, la Candelera és una festa en que es recorda la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare Maria. Aquest dia s'ofereixen i es beneeixen les candeles de cera. Aquesta festa es celebra des de l'any 496 i és la que tanca el cicle de Nadal ( durant força temps era el dia de treure el pessebre) .
Hi ha una colla de refranys que ens parlen de la Candelera, el més conegut ens ajuda a fer de meteoròlegs: "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu". Això vol dir que si avui plou ( plora), ja falta poc pel bon temps, però si no plou encara queda hivern.

Aquí teniu altres refranys d'aquesta festa:
"Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera".
"Per la Candelera, una hora entera" ( el dia ja és més llarg).
"Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera".
En coneixeu algun més?
Atentament.
Senyor i.