Il Battistero di San Giovanni ( 1 ).

L'entrada d'avui la comencem enfilats a la Torre di Arnolfo del Palazzo Vecchio ubicat a la Piazza della Signoria des d'on podem veure a vista d'ocell il Battistero di San Giovanni a l'esquerra i a la dreta, a pocs metres, il Campanile di Giotto.

Si baixo de la torre i vaig fins a la Piazza del Duomo situant-me entre la porta principal del frontispici de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore i el Battistero di San Giovanni puc fotografiar la Porta del Paradiso ( porta est ) feta per Lorenzo Ghiberti entre 1.425 i 1.452.

La porta està dividida en deu grans plafons rectangulars disposats en dues fileres que representen escenes de l'Antic Testament.

 

Apropant-me a la reixa puc mostrar-vos millor el plafó dedicat a David en el que podem veure el moment en el que després de guanyar a Goliat agafa l'espasa amb les dues mans per decapitar-lo. Al tocar del peu dret de David hi ha la fona.

 

 

Un dels vint-i-quatre medallons que hi ha al marc de la porta és un autoretrat de l'escultor, orfebre, arquitecte i escriptor del Quattrocento  Lorenzo Ghiberti. A la porta nord, també obra de Ghiberti, en un dels medallons hi ha un altre autoretrat que us ensenyaré més endavant.

Aixecant una mica la mirada veiem sobre la porta el grup escultòric del Baptisme de Jesús que entre 1.502 i 1.505 va fer Andrea Sansovino. L'àngel d'Inocenzzo Spinazzi fou afegit l'any 1.792.

La porta va quedar malmesa per la riuada del 1.966. Els relleus i les escultures són còpies. Els originals restaurats estan al Museo dell'Opera del Duomo, ubicat a la mateixa plaça.

A la fotografia anterior podeu veure els originals de la Porta del Paradiso i del grup escultòric del Baptisme de Jesús a la Sala del Paradiso del museu.

Anant al fons de la mateixa sala puc fer la fotografia en la que d'esquerra a dreta hi ha els originals de la porta sud - amb escenes de la vida de San Joan Baptista-, d'Andrea Pisano feta entre 1.330 i 1.336 amb el grup escultòric de la Decapitació de Sant Joan obra del 1.571 de Vicenzo Danti. Al centre La porta del Paradiso, i a la dreta la porta nord - amb escenes del Nou Testament- obra que Lorenzo Ghiberti va fer entre 1.403-1.424, sobre la que hi ha el grup escultòric del Sermó del Baptista obra de Francesco Rustici ( 1.506-1.511).

A l'interior de les grans vitrines on hi ha les tres portes de bronze originals la humitat relativa és propera al zero, i en lloc d'aire hi ha nitrogen.

 

 

Si vaig a la dreta resseguint perimetralment el baptisteri de planta octogonal trobo la porta nord per la que entrarem al monument consagrat l'any 1.059 pel papa Niccolò II. El Battistero di San Giovanni Possiblement és el resultat d'una ampliació d'un baptisteri dels segles IV o V.

 

 

A la fotografia anterior podeu observar la fulla dreta de la porta nord del baptisteri, que és una còpia. A la porta de bronze, feta també per Lorenzo Ghiberti entre 1.403 i 1.424, hi ha vint-i-vuit plafons amb forma de rombe lobulat. En els vint plafons superiors s'hi representen escenes del Nou Testament, i a les dues últimes files podem veure als Quatre Evangelistes i quatre Doctors de l'Església. A la propera fotografia podeu veure la porta original de bronze custodiada al Museo dell'Opera del Duomo.

L'any 1.401 es va convocar un concurs per dissenyar la porta nord del baptisteri al que s'hi van presentar set escultors entre els que hi havia Ghiberti, Brunellescgi, Donatello i Jacopo della Quercia. Calia representar l'escena del Sacrifici d'Isaac i el  guanyador fou Lorenzo Ghiberti.

Originalment aquesta porta fou col·locada a la façana est però posteriorment es traslladà a la façana nord donada la bellesa de la Porta del Paradiso. 

 

 

A les fotografies anterior ( còpia que actualment hi ha al baptisteri ) i propera ( original de la porta custodiat al museu ) podeu veure amb més detall les escenes L'expulsió dels mercaders del temple, a l'esquerra, i Jesús caminant sobre les aigües a la dreta.

 

Ja hem vist abans que en un dels vint-i-quatre medallons de la Porta del Paradiso  hi podem observar un autoretrat de Lorenzo Ghiberti. A la porta nord, feta també per ell, trobem un segon autoretrat en un dels medallons.

 

 

La fotografia següent de detall ens permet observar el delicat treball de la magnífica decoració del marc de la porta nord.

L'edifici del baptisteri mesura vint-i-sis metres i seixanta centímetres d'amplada amb un absis a la façana oest. Les parets exteriors estan recobertes de marbre blanc de Carrara i marbre verd  de Prato. L'edifici té tres portes i vint-i-quatre finestres.

 

 

Aixecant la mirada puc mostrar-vos la part superior de la façana nord del baptisteri en la que podeu veure tres de les finestres de l'edifici octogonal. A l'esquerra treu el nas il Campanile di Giotto.

Continuo resseguint perimetralment el baptisteri i quan arribo a la façana oest faig la propera fotografia en la que, en primer terme, es veu l'absis rectangular que s'hi afegí l'any 1.202.

A mitjans del segle XII s'encarregà el llanternó que, segons Giovanni Villani, tancava la cúpula que havia estat oberta a la part superior. Aquest llanternó i la porta nord foren finançats per L'Arte di Calimala anomenat també L'Arte dei Mercatanti  que era el gremi dels acabadors de draps i dels comerciants de draps estrangers, un dels gremis més grans de Florència. Per agrair aquest finançament el seu emblema, una àguila que sosté amb les seves urpes una bala de mercaderies ( il "torsello" ), es col·loca en diferents punts de les façanes.

Quan hem observar detalladament la porta nord, a la fotografia següent de la decoració del marc de la porta, us mostrava la part superior de la façana. Sobre el frontó circular de la finestra central hi ha una d'aquestes àguiles que veureu millor a la propera fotografia de detall.

El rei dels ostrogots, Tòtila, arrasà les muralles de Florència quedant només el Battistero di San Giovanni. La fotografia és del manuscrit  Chigiano L VIII 296 de la Biblioteca Vaticana, de les últimes dècades del segle XIV.

 

 Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

Tornem a la porta nord per on accedirem a l'interior del Battistero di San Giovanni a la propera entrada dedicada a la capital de la Toscana.

Atentament.

Senyor i.

La primera casa de Gaudí a Barcelona ( 1 ).

A l'entrada d'avui anem virtualment fins al barri de Gràcia, concretament al carrer de les Carolines 20-26 on, entre 1.883 i 1.885 Antoni Gaudí construí la Casa Vicens, que va ser la primera del genial arquitecte a Barcelona. 

La Vila de Gràcia fou un municipi independent entre 1.850 i 1.897, any en el que s'integrà a Barcelona. Molts burgesos hi van construir residències que la transformaren en un poble d'estiueig.

A la fotografia de detall, d'un del plànols custodiats a la casa-museu, podeu veure a l'esquerra el segell en el que s'hi pot llegir Ayuntamiento Constitucional de Gracia. Està signat al març de 1.883.

La casa tenia un gran jardí que l'envoltava però el creixement de Gràcia l'ha encotillat i actualment  bona part d'aquell jardí ara està ocupat per una colla d'edificis. Una maqueta escala 1:75 del Taller de maquetes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès ens ajuda a imaginar-nos com era aquell jardí.

El corredor de Comerç i Borsa Manel Vicens i Montaner li encomanà al jove Gaudí el projecte de la seva casa d'estiueig. Antoni Gaudí, que havia acabat arquitectura l'any 1.878, la dissenyà entre 1.878 i 1.880.

Constatareu a les fotografies que en aquest primer projecte de Gaudí el predomini de la línia recta sobre la línia corba. Estilísticament correspon a l'etapa d'influència orientalista, inspirant-se principalment en l'estil mudèjar, persa i bizantí que correspon a l'historicisme eclèctic.

Manel Vicens i Montaner l'any 1.878 heretà un terreny a Gràcia ( actual carrer de les Carolines ) en el que decidí construir una casa. L'any 1.899 la seva vídua, Dolors Giralt, la vengué a Antoni Jover i Puig. Entre 1.925 i 1.927 l'arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez va fer una ampliació i reforma per a quatre habitatges. El doctor Antoni Jover i Puig, el nou propietari, l'any 1.925 comprà un  terreny enfrontat a la paret mitgera amb el convent, de 212,88 metres quadrats, per ampliar la casa. Li demanà a Antoni Gaudí que s'encarregués del projecte, però hi refusà perquè en aquell moment dedicava tot el seu temps a la Sagrada Família. Gaudí li recomanà que contractés a un dels seus deixebles, Joan Baptista Serra de Martínez. 

A l'esquerra de la línia groga que he dibuixat a la fotografia anterior podeu veure parcialment la casa dissenyada per Antoni Gaudi i a la dreta l'ampliació de Joan Baptista Serra de Martínez. La fotografia següent és del plànol d'alçat de la façana de carrer de les Carolines signat per Antoni Gaudí signat a Barcelona del quinze de gener del 1.888 i que podeu veure a l'exposició permanent de la segona planta.

 

 

Els descendents d'aquesta família l'any 2.014 la van vendre al banc andorrà MoraBanc. Entre els anys 2.014 i 2.017 els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña, Elies Torres Tur i David García Martínez s'encarregaren de la rehabilitació de Casa Vicens transformant-la en casa museu.

 

Durant la visita a la casa museu trobareu dues plaques entre rajoles de ceràmica vidrada decorades amb el clavell moro que recorden les tres etapes de la Casa Vicens. A la part superior esquerra la de la casa original dissenyada per Antoni Gaudí ( 1.883-1.885 ) i a la part interior dreta la que fa referència a l'ampliació i reforma ( 1.925-1.927 ) i a la restauració i rehabilitació com a casa museu ( 2.014-2.017 ).

 

 

A la fotografia anterior el protagonisme és per a dues de les sis finestres de la planta baixa de la façana del carrer de les Carolines. El treball de forja es veu millor a la fotografia següent de detall.

 

 

Però la reixa més espectacular, que trobareu a l'esquerra de la façana del carrer de les Carolines, representa fulles de margalló, atzavara i flors de clavell moro. La reixa tancava perimetralment l'espectacular jardí.

Posteriorment Gaudí reaprofità aquest disseny en la tanca que envolta el Parc Güell. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ) es conserva un fragment d'aquest reixat. El disseny de Gaudí fou executat al taller de Joan Oñós.

Durant la visita a la casa museu, en un dels plafons s'hi port llegir: " Quan hi vaig anar a prendre les mides del solar, estava totalment cobert d'unes floretes grogues, que són les que vaig adoptar com a forma ornamental a la ceràmica. També hi vaig trobar una exuberant palmera de margalló, les fulles de la qual, foses en ferro, omplen la quadrícula del reixat i de la porta d'entrada de la casa ".

A la propera fotografia de detall podeu observar les rajoles de ceràmica vidrada amb el clavell moro al que es refereix Gaudí. En veureu moltes decorant la façana de Casa Vicens.

Alçant la mirada per damunt de la reixa es veu parcialment la façana del jardí, que era la façana principal de la casa. A la dreta de la fotografia hi ha la porta principal i a sobre la llum de forja de l'entrada. Constatareu també, a l'esquerra de la fotografia, que els edificis s'han menjat gairebé tot el jardí de la casa d'estiueig.

Gaudí dissenyà tres façanes perquè la nord-est donava a una paret mitgera amb un convent contigu. Tot l'edifici s'estructurava orientat al jardí.

Deixem la reixa i anem a la cantonada dreta del carrer de les Carolines on hi ha l'actual entrada a la casa museu. En aquesta façana a les obertures no hi ha treball de forja però sí molta rajola de ceràmica vidrada, la majoria decorades amb el clavell moro.

A les tres façanes ( fetes amb maó vist, pedra i rajoles de ceràmica vidrada ) Gaudí va crear tot un joc d'ombres amb els entrants i sortints. Façanes on emprà el color de la ceràmica vidrada i l'ordre geomètric. Les rajoles verdes i blanques es combinen amb les que estan decorades amb el clavell moro.

Entrem al jardí, que fou l'epicentre de Casa Vicens, en el que l'espai semicobert de la tribuna és el punt de connexió entre el poc que queda del jardí i la sala d'estar / menjador.

L'any 2.014 la família Herrero Jover va vendre la casa  al banc andorrà MoraBanc, que després d'una rehabilitació transformà l'immoble en una casa museu que obrí les portes al públic el dia setze de novembre del 2.017.

En aquesta rehabilitació es van eliminar els volums afegits els anys 1.935 i 1.964, es substituí el tancament envidrat per sistemes de contrafinestres basculants amb gelosies decorades amb formes geomètriques i es recuperà el brollador d'aigua del projecte original de Gaudí.

Aixecant la mirada puc mostrar-vos la part superior de la façana principal de Casa Vicens, que no és la del carrer de les Carolines sinó la façana del jardí.

A la dreta de la galeria trobem la porta principal en la que originalment hi havia una jardinera ceràmica que actualment podreu veure a l'interior de la casa museu.

La jardinera, suportada per un peu de ferro forjat, està decorada amb motius vegetals, una garlanda que l'envolta i dos caps de faune.

Entrem per observar el seu interior detalladament la casa que està estructurada en quatre plantes: el soterrani amb funció de celler i magatzem, la planta noble que s'emparava per als usos públics de la família ( menjador, tribuna, fumador, cuina i safareig ), la primera planta destinada a la privacitat familiar ( dormitoris, banys i biblioteca )  i les golfes per a allotjament del servei.

Comencem per la planta noble, de cent seixanta-dos metres quadrats, en la que trobem el menjador de trenta-dos metres quadrats presidit per la llar de foc ubicada a la paret que dóna a la tribuna.

 

Aquest era l'espai de la casa en el que es reunien els membres de la família. A la part superior exterior de la galeria de la façana del jardí s'hi pot llegir: "De la llar lo foch, visca lo foch del amor". A més a més del menjador i la tribuna en aquesta planta hi havia el fumador, la cuina i el safareig.

La llar de foc està envoltada de ceràmica vidrada en relleu i el menjador decorat amb heures enfiladisses fetes en estuc en els espais que no hi ha fusta o rajoles.

Al menjador hi ha una col·lecció de trenta-quatre pintures a l'oli sobre llenç i fusta del pintor Francesc Torrescassana i Sallarés de diferents temàtiques i formats.

Als brancals que separen el menjador de la tribuna hi podem veure pintures amb motius de flora i fauna ( pardals, colibrís, flamencs, garses, grues ). Entre les bigues del sostre hi ha decoració amb fruites i fulles d'arboç.

Del menjador podem anar a la tribuna, de tretze metres quadrats, que està oberta a l'exterior gràcies a unes gelosies de fusta amb formes geomètriques. Al centre hi ha el brollador que ja vaig mostrar-vos a l'entrada anterior des del jardí. Una reixa metàl·lica representa una teranyina sobre la que salta l'aigua i gràcies a les gotetes i la llum del sol  s'hi pot veure l'arc de Sant Martí. La font està flanquejada per bancs de fusta.

Les parets de la tribuna estan decorades amb rajoles de ceràmica vidrada amb el clavell moro. Al sostre hi ha esgrafiats de magranes i hortènsies i pintures al tremp en enganyalull ( trompe-l'oeil )  en les que podem veure el cel darrere de les fulles de margalló. 

 

 

A l'ampliació del 1.925 - 1.927 Joan Baptista Serra instal·là un tancament envidrat amb portes corredisses dissenyades per l'ebenista Eudald Puntí i Gorchs. 

Deixem la tribuna i el menjador per continuar la visita a la planta noble pel fumador, un petit espai de deu metres quadrats en el que començarem la propera entrada dedicada a Casa Vicens. 

Atentament.

Senyor i

Olmedo i la vila romana d'Almenara Puras.

Si a l'entrada anterior dedicada a les terres de Castella  vàrem gaudir de dos retaules molt diferents de la ciutat de Dueñas ( Palencia ) - que des del 1.967 està declarada Conjunto Histórico-Artístico - a la d'avui deixem la comarca natural del Cerrato  ( que s'estén per les províncies de Palencia, Burgos i Valladolid ) per anar a la comarca natural de Tierra de Pinares ( que s'estén per les províncies de Segovia, Valladolid i Ávila ). 

Comencem a tocar de la muralla d'Olmedo ( Valladolid ) construïda al segle XI i de la que malauradament només en queda una tercera part.

 

Des de l'any 2.006 a la Corrala o Patio del Palacio del Caballero de Olmedo, un pati d'uns cinc mil metres quadrats envoltat per la muralla, es fan les representacions del Festival de Teatro Clásico de Olmedo. L'espai recorda el que era un corral de comèdies típic dels segles XVI i XVII.

Deixem la corrala del Palacio del Caballero i passejant tres minuts ens apropem a l'església  de San Miguel, del segle XIII, per donar un cop d'ull al seu espectacular absis d'estil romànic mudèjar. Com podeu veure a la propera fotografia l'absis té un sòcol de maçoneria i dos frisos superposats d'arcuacions cegues d'arcs doblats de mig punt de maó, i requadres -també de maó- al tercer fris.

A la dreta de l'absis podeu veure parcialment la cripta de la Virgen de la Soterraña, patrona d'Olmedo. Però abans d'ensenyar-vos la cripta m'apropo en un moment a les restes de l'església de San Andrés, una construcció del segle XIII reformada als segles XVI i XVII. Com podeu constatar a la fotografia següent l'absis de maó, també d'estil romànic mudèjar, és impressionant.

L'absis de maó, que també s'aixeca sobre un petit sòcol de maçoneria, té els dos primers frisos amb arcuacions cegues d'arcs doblats de mig punt de mides molt similars, però el tercer fris els arcs doblats de mig punt dupliquen l'alçària dels dos primers.

Remata l'absis un fris de cantonades de maó sobre el que hi ha una arcuació d'arcs de mig punt. A la fotografia anterior els podeu observar detalladament. Darrere de l'absis treu el nas el campanar romànic mudèjar en el que en dos de les finestres d'arc de mig punt hi ha un niu de cigonyes.

Les restes de l'església foren restaurades després d'anys d'abandó en els que s'arribà a emprar com a magatzem de fusta...

Girem cua i tornem a l'església de San Miguel en la que al seu interior podeu gaudir d'un retaule plateresc, un retaule barroc, una guixeria estil Cisneros, un retaule de la primera meitat del segle XVI...

A la dreta de la fotografia anterior feta des del presbiteri podeu veure parcialment la volta de canó apuntada de la nau central.

Unes escales sota l'altar ens permeten baixar al corredor soterrani d'accés a la cripta i capella dels segle XVIII de la Virgen de la Soterraña que podeu contemplar a les properes fotografies a vista d'ocell fetes des de la tribuna.

A la cripta, de planta octogonal, hi ha el retaule del segle XVIII presidit per la imatge de la Virgen de la Soterraña, una talla del segle XIII que al segle XVI va començar a vestir-se. La reina Margarita de Austria, esposa de Felipe III li regalà un ric mantell.

 

 

Les pintures dels retaules col·laterals dedicades a Sant Bartomeu i San Jeroni són del pintor barroc italià Luca Giordano. El rei Carlos III ,  "el Hechizado", encarregà a Luca Giordano pintar els frescos del Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial. 

Les pintures murals del segle XVIII dels evangelistes sant Joan i Sant Mateu, que podeu veure sota els balcons que flanquegen el retaule, són anònimes.

Sortim de la cripta i de l'església i marxem d'Olmedo per apropar-nos al jaciment-museu de la Villa romana de Almenara-Puras, ubicada entre els termes municipals s'Almenara de Adaja i Puras, a només dotze quilòmetres d'Olmedo.

A la gran vila tardoromana es conserven les restes d'una casa senyorial luxosa de la segona meitat del segle IV. La vila, amb dos patis al voltant dels quals es distribueixen trenta estances estigué habitada fins als segle V.

Setze de les estances estan pavimentades amb mosaics majoritàriament decorats amb motius geomètrics o florals. Però al centre del saló de la part sud, corresponent a la zona familiar hi ha representada l'escena de Pegàs a la font Hipocrene, en grec antic Ἱπποκρήνη ( la font del cavall ). Estant el cavall Pegàs en aquest indret va picar al terra amb la peülla i va brollar aigua ...

 

 

L'any 1.996 es cobrí el jaciment i es construí un edifici adossat per acollir el Museo de la Villas Romanas. El projecte de l'arquitecte Roberto Valle González guanyà el premi de la Unió Europea del Patrimoni Cultural "Europa Nostra" del 2.004. Podeu donar un cop d'ull al projecte ciclant sobre l'enllaç anterior.

 

A la tercera fase del projecte es va afegir al complex format pel jaciment i el museu la reproducció d'una vila mitjana, la més comuna que es construí a totes les províncies romanes dels segles III, IV i V. Les estances, que s'articulen al voltant del pati amb columnes que podeu veure a les dues fotografies anteriors, estan equipades amb mobles i objectes que imiten als romans. S'ha cuidat molt el color de les parets i els sòcols.

Deixem Almenara Puras i la província de Valladolid per anar, a la propera entrada dedicada a les terres de Castellanes a Cuellar a la província de Segovia. Canviem de província però no de comarca perquè Cuellar també pertany a la de Tierra de Pinares.

Atentament.

Senyor i