A l'entrada d'avui anem virtualment fins al barri de Gràcia, concretament al carrer de les Carolines 20-26 on, entre 1.883 i 1.885 Antoni Gaudí construí la Casa Vicens, que va ser la primera del genial arquitecte a Barcelona.
La Vila de Gràcia fou un municipi independent entre 1.850 i 1.897, any en el que s'integrà a Barcelona. Molts burgesos hi van construir residències que la transformaren en un poble d'estiueig.
A la fotografia de detall, d'un del plànols custodiats a la casa-museu, podeu veure a l'esquerra el segell en el que s'hi pot llegir Ayuntamiento Constitucional de Gracia. Està signat al març de 1.883.
La casa tenia un gran jardí que l'envoltava però el creixement de Gràcia l'ha encotillat i actualment bona part d'aquell jardí ara està ocupat per una colla d'edificis. Una maqueta escala 1:75 del Taller de maquetes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès ens ajuda a imaginar-nos com era aquell jardí.
El corredor de Comerç i Borsa Manel Vicens i Montaner li encomanà al jove Gaudí el projecte de la seva casa d'estiueig. Antoni Gaudí, que havia acabat arquitectura l'any 1.878, la dissenyà entre 1.878 i 1.880.
Constatareu a les fotografies que en aquest primer projecte de Gaudí el predomini de la línia recta sobre la línia corba. Estilísticament correspon a l'etapa d'influència orientalista, inspirant-se principalment en l'estil mudèjar, persa i bizantí que correspon a l'historicisme eclèctic.
Manel Vicens i Montaner l'any 1.878 heretà un terreny a Gràcia ( actual carrer de les Carolines ) en el que decidí construir una casa. L'any 1.899 la seva vídua, Dolors Giralt, la vengué a Antoni Jover i Puig. Entre 1.925 i 1.927 l'arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez va fer una ampliació i reforma per a quatre habitatges. El doctor Antoni Jover i Puig,
el nou propietari, l'any 1.925 comprà un terreny enfrontat a la paret
mitgera amb el convent, de 212,88 metres quadrats, per ampliar la casa.
Li demanà a Antoni Gaudí que s'encarregués del projecte, però hi refusà
perquè en aquell moment dedicava tot el seu temps a la Sagrada Família.
Gaudí li recomanà que contractés a un dels seus deixebles, Joan Baptista
Serra de Martínez.
A l'esquerra de la línia groga que he dibuixat a la fotografia anterior podeu veure parcialment la casa dissenyada per Antoni Gaudi i a la dreta l'ampliació de Joan Baptista Serra de Martínez. La fotografia següent és del plànol d'alçat de la façana de carrer de les Carolines signat per Antoni Gaudí signat a Barcelona del quinze de gener del 1.888 i que podeu veure a l'exposició permanent de la segona planta.
Els descendents d'aquesta família l'any 2.014 la van vendre al banc andorrà MoraBanc. Entre els anys 2.014 i 2.017 els arquitectes José Antonio Martínez Lapeña, Elies Torres Tur i David García Martínez s'encarregaren de la rehabilitació de Casa Vicens transformant-la en casa museu.
Durant la visita a la casa museu trobareu dues plaques entre rajoles de ceràmica vidrada decorades amb el clavell moro que recorden les tres etapes de la Casa Vicens. A la part superior esquerra la de la casa original dissenyada per Antoni Gaudí ( 1.883-1.885 ) i a la part interior dreta la que fa referència a l'ampliació i reforma ( 1.925-1.927 ) i a la restauració i rehabilitació com a casa museu ( 2.014-2.017 ).
A la fotografia anterior el protagonisme és per a dues de les sis finestres de la planta baixa de la façana del carrer de les Carolines. El treball de forja es veu millor a la fotografia següent de detall.
Però la reixa més espectacular, que trobareu a l'esquerra de la façana del carrer de les Carolines, representa fulles de margalló, atzavara i flors de clavell moro. La reixa tancava perimetralment l'espectacular jardí.
Posteriorment Gaudí reaprofità aquest disseny en la tanca que envolta el Parc Güell. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ) es conserva un fragment d'aquest reixat. El disseny de Gaudí fou executat al taller de Joan Oñós.
Durant la visita a la casa museu, en un dels plafons s'hi port llegir: " Quan hi vaig anar a prendre les mides del solar, estava totalment cobert d'unes floretes grogues, que són les que vaig adoptar com a forma ornamental a la ceràmica. També hi vaig trobar una exuberant palmera de margalló, les fulles de la qual, foses en ferro, omplen la quadrícula del reixat i de la porta d'entrada de la casa ".
A la propera fotografia de detall podeu observar les rajoles de ceràmica vidrada amb el clavell moro al que es refereix Gaudí. En veureu moltes decorant la façana de Casa Vicens.
Alçant la mirada per damunt de la reixa es veu parcialment la façana del jardí, que era la façana principal de la casa. A la dreta de la fotografia hi ha la porta principal i a sobre la llum de forja de l'entrada. Constatareu també, a l'esquerra de la fotografia, que els edificis s'han menjat gairebé tot el jardí de la casa d'estiueig.
Gaudí dissenyà tres façanes perquè la nord-est donava a una paret mitgera amb un convent contigu. Tot l'edifici s'estructurava orientat al jardí.
Deixem la reixa i anem a la cantonada dreta del carrer de les Carolines on hi ha l'actual entrada a la casa museu. En aquesta façana a les obertures no hi ha treball de forja però sí molta rajola de ceràmica vidrada, la majoria decorades amb el clavell moro.
A les tres façanes ( fetes amb maó vist, pedra i rajoles de ceràmica vidrada ) Gaudí va crear tot un joc d'ombres amb els entrants i sortints. Façanes on emprà el color de la ceràmica vidrada i l'ordre geomètric. Les rajoles verdes i blanques es combinen amb les que estan decorades amb el clavell moro.
Entrem al jardí, que fou l'epicentre de Casa Vicens, en el que l'espai semicobert de la tribuna és el punt de connexió entre el poc que queda del jardí i la sala d'estar / menjador.
L'any 2.014 la família Herrero Jover va vendre la casa al banc andorrà MoraBanc, que després d'una rehabilitació transformà l'immoble en una casa museu que obrí les portes al públic el dia setze de novembre del 2.017.
En aquesta rehabilitació es van eliminar els volums afegits els anys 1.935 i 1.964, es substituí el tancament envidrat per sistemes de contrafinestres basculants amb gelosies decorades amb formes geomètriques i es recuperà el brollador d'aigua del projecte original de Gaudí.
Aixecant la mirada puc mostrar-vos la part superior de la façana principal de Casa Vicens, que no és la del carrer de les Carolines sinó la façana del jardí.
A la dreta de la galeria trobem la porta principal en la que originalment hi havia una jardinera ceràmica que actualment podreu veure a l'interior de la casa museu.
La jardinera, suportada per un peu de ferro forjat, està decorada amb motius vegetals, una garlanda que l'envolta i dos caps de faune.
Entrem per observar el seu interior detalladament la casa que està estructurada en quatre plantes: el soterrani amb funció de celler i magatzem, la planta noble que s'emparava per als usos públics de la família ( menjador, tribuna, fumador, cuina i safareig ), la primera planta destinada a la privacitat familiar ( dormitoris, banys i biblioteca ) i les golfes per a allotjament del servei.
Comencem per la planta noble, de cent seixanta-dos metres quadrats, en la que trobem el menjador de trenta-dos metres quadrats presidit per la llar de foc ubicada a la paret que dóna a la tribuna.
Aquest era l'espai de la casa en el que es reunien els membres de la família. A la part superior exterior de la galeria de la façana del jardí s'hi pot llegir: "De la llar lo foch, visca lo foch del amor". A més a més del menjador i la tribuna en aquesta planta hi havia el fumador, la cuina i el safareig.
La llar de foc està envoltada de ceràmica vidrada en relleu i el menjador decorat amb heures enfiladisses fetes en estuc en els espais que no hi ha fusta o rajoles.
Al menjador hi ha una col·lecció de trenta-quatre pintures a l'oli sobre llenç i fusta del pintor Francesc Torrescassana i Sallarés de diferents temàtiques i formats.
Als brancals que separen el menjador de la tribuna hi podem veure pintures amb motius de flora i fauna ( pardals, colibrís, flamencs, garses, grues ). Entre les bigues del sostre hi ha decoració amb fruites i fulles d'arboç.
Del menjador podem anar a la tribuna, de tretze metres quadrats, que està oberta a l'exterior gràcies a unes gelosies de fusta amb formes geomètriques. Al centre hi ha el brollador que ja vaig mostrar-vos a l'entrada anterior des del jardí. Una reixa metàl·lica representa una teranyina sobre la que salta l'aigua i gràcies a les gotetes i la llum del sol s'hi pot veure l'arc de Sant Martí. La font està flanquejada per bancs de fusta.
Les parets de la tribuna estan decorades amb rajoles de ceràmica vidrada amb el clavell moro. Al sostre hi ha esgrafiats de magranes i hortènsies i pintures al tremp en enganyalull ( trompe-l'oeil ) en les que podem veure el cel darrere de les fulles de margalló.
A l'ampliació del 1.925 - 1.927 Joan Baptista Serra instal·là un tancament envidrat amb portes corredisses dissenyades per l'ebenista Eudald Puntí i Gorchs.
Deixem la tribuna i el menjador per continuar la visita a la planta noble pel fumador, un petit espai de deu metres quadrats en el que començarem la propera entrada dedicada a Casa Vicens.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada