Cases singulars de Lleida (8).

Deixem l'Edifici Pal·las, encarregat per Eduard Aunós a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, per continuar passejant per l'avinguda de Blondel fins arribar a la plaça de Sant Francesc on ens espera la protagonista d'avui, la Casa Melcior, una de les perles del modernisme lleidatà.

Projectada l'any 1.910, també per Francesc de Paula Morera i Gatell, l'edifici té dues façanes,una que dóna a l'avinguda de Blondel i l'altra a la plaça de Sant Francesc. Aquest arquitecte és el responsable de la majoria de les obres modernistes de la ciutat de Lleida: Aquàrium, tanca dels Jardins dels Camps Elisis, Casa Bergós, Casa Xam-mar, Cases Noves o de Balasch, Edifici Pal·las, Escorxador, farinera la Meta i la direcció d'obra del Mercat del Pla.

Observar detalladament de la Casa Melcior és gaudir d'una de les edificacions modernistes més importants de la capital del Segrià. Un sòcol de pedra uneix la planta baixa i l'entresòl. Aquesta part de l'edifici s'ha modificat per acollir diferents comerços.

   

Els habitatges estan distribuïts en quatre plantes que estan unides verticalment per una senzilla decoració on hi ha els balcons en voladís. L'ordre mil·limètric de les façanes es trenca amb la tribuna que dóna a la plaça de Sant Francesc.

A la tribuna de la primera i segona planta podem hi ha vidrieres policromades, un magnífic treball de forja i uns medallons amb rostres femenins que observen plàcidament la vida de la ciutat. Entre els dos medallons en veureu un altre amb les inicials J i M corresponents a Josep Melcior que fou qui encomanà la casa a Francesc de Paula Morera i Gatell.

Contrasta el treball de forja dels balcons de les dues façanes, molt elaborat a la que dóna a la plaça de Sant Francesc i molt més senzill a la façana que mira al riu Segre.

A més a més de les baranes dels balcons també destaca el treball de forja que trobem en el sòcol que ocupa la planta baixa i l'entresòl ( façana de la plaça de Sant Francesc), sobre la porta d'entrada de la casa, les reixes de les finestres i el cartell de l'antiga botiga de material elèctric Casa Baiget. 

Vigileu al passejar a prop de les finestres de la planta baixa, no oloreu les flors de la reixa o us punxareu amb el pistil...

Gairebé a la cantonada de l'edifici podeu veure la signatura del que fou arquitecte municipal de la ciutat durant trenta-cinc anys, i responsable de la majoria de les construccions modernistes de la ciutat:

 F.^{co Ð P. Morera.} 

^{Arquitecte. Any 1910.}

^{Casualment quan feia la fotografia anterior dues senyores grans obrien la porta del número 2 de la Plaça de Sant Francesc. Vaig demanar-los-hi que em deixessin fer alguna fotografia de l'entrada i molt gentilment i accediren. Gràcies.}

   

^{Una de les senyores m'explica que la casa on viu és molt bonica. Evidentment he de donar-li la raó, quina sort viure a la Casa Melcior!}

^{L'escala, de fusta, paviment hidràulic i rajola de València, ens deixa molt clar el pas del temps. Com podeu veure a la propera fotografia, la part de fusta "explica" que molta gent l' ha pujat i baixat en els seus més de cent anys ...}

^{Agraeixo l'amabilitat de les senyores i surto a de la Casa Melcior per continuar el meu periple fins a l'avinguda de Blondel número 9 on ens espera la Casa Xam-mar.}

^Atentament.

^{Senyor i}

 

Circ Històric Raluy (i 2).

Ara que ja ens hem quedat bocabadats amb els carruatges històrics col·leccionats per la família Raluy durant una colla d'anys i que formen un "petit poble" al voltant de la carpa del circ, entrem al Circ Històric Raluy on a pocs metres ens espera un sorprenent orgue de fira del 1.910.

Aquests orgues són molt populars i apreciats a Gran Bretanya, Holanda i Alemanya. L'any 1.806 Giacomo Gavioli (1.786-1.875), comença a construir orgues de fira que imitaven la música de les bandes militars. A la propera fotografia de detall podeu observar darrere dels tres personatges articulats, els tubs de l'orgue.

El que ens dóna la benvinguda al circ fou fabricat pel constructor francès Charles Marenghi & Cie, que comença a treballar a la famosa fàbrica d'orgues de fira Gavioli & Cie de Paris, on l'any 1.900 era el cap de tallers. L'any 1.903 fundà el seu propi negoci. 

El proper vídeo, encara que molt senzill, us permetrà fer-vos una idea de com funciona aquest orgue centenari.

Al costat de l'orgue trobem unes escaletes que ens permeten pujar al carruatge cafeteria, construït l'any 1.925 per  Mack Waldkirch , tota una peça de museu...

El carruatge és una petita joia feta de fusta massissa de roure alemany i amb un sostre recobert amb noranta peces de coure. Seure-hi a prendre un cafè, abans d'entrar o al descans de l'espectacle, és emocionant.

Al sortir del carruatge cafeteria, just davant, trobareu el carruatge històric on podeu comprar llibres, postals, samarretes, records, crispetes, begudes...

És el carruatge 55, construït l'any 1.959. Quan us apropeu per donar-hi un cop d'ull podreu apreciar els detalls de fusta de la seva decoració.

Però ja falta molt poc perquè comenci l'espectacle. Entrem a la carpa on ens esperen dues hores de circ clàssic, tot un plaer,,,

Només entrar gaudireu del sabor de les coses ben fetes. En aquests temps en els que la tecnologia sembla imprescindible cada moment de la nostra vida és tot un luxe estar al Circ Històric Raluy. Aixequeu la mirada..., renoi quina cúpula pintada!

El cap de la nissaga circense, Carles Raluy ( segona generació ), als 70 anys és el director del circ, presentador i mestre de cerimònies.

A les petites llotges de fusta que envolten la pista trobem uns frontals amb decoració inspirada en el ón màgic del circ. Els daurats i el vermell són els protagonistes.

Els artistes comencen ràpidament a demostrar el seu perfecte domini del cos. La força i la bellesa es combinen magistralment en les diferents actuacions d'aquest antic circ.

No pretenc explicar-vos tot l'espectacle, però sí fer-vos unes petites pinzellades de Fortius. El que us recomano, sense dubtar-ho un segon, és anar al Circ Històric Raluy quan s'aturi a la vostra ciutat. Impressionant l'Artur Robin "Fortius", és gratificant veure un forçut com els d'abans!

Kimberley i Jilian Giribaldi Raluy, netes d'en Carles Raluy i quarta generació de la nissaga circense, ens presenten Icaris. Realment fascinant, és l'única parella femenina del món que fa aquest exercici.

Zoltan & Gergely, dos artistes polonesos, ens regalen un exercici d'una bellesa i precisió admirable, un equilibri i control de la força entre els seus cossos.

Tot s'acaba, també el delicat espectacle que ens ofereix el Circ Històric Raluy. Si sou uns enamorats del circ podeu dormir al carruatge del 1.939 totalment restaurat i adaptat. És el petit Hotel Circ Raluy.

No ho dubteu, si us agrada la feina ben feta, amb molta sensibilitat i bellesa, no deixeu de visitar el Circ Històric Raluy, una petita joia de les arts escèniques.
Atentament.
Senyor i

Cases singulars de Lleida (7).

Després d'observar atentament la Casa Bergós, al xamfrà de la Plaça de la Sal i el Clot de les Monges, vaig anunciar-vos que passejaríem fins a l'Arc del Pont ( últim vestigi de les portes de la ciutat emmurallada). Només passar-lo veurem l'estàtua d'Indíbil i Mandoni, anem llavors a la dreta i allà comença l'Avinguda de Blondel, al número quatre ens espera el protagonista d'Avui: l'Edifici Pal·las. Per veure'l millor creuem l'avinguda... 

El lleidatà Eduard Aunós (1.894-1.967), que fou ministre de treball a la dictadura de Primo de Rivera  i ministre de justícia de la dictadura franquista, encarregà l'any 1.912 a l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell la construcció d'un hotel ( Palace Hotel ), que s'edificà entre 1.912 i 1.915. A la propera fotografia podeu veure les inicials E ( Eduard) A ( Aunós) als templets que coronen la façana modernista.

Durant molts anys fou l'hotel més important de la ciutat, punt de trobada de la vida social al seu cafè, restaurant i sala de festes. A principis dels anys 70 del segle passat va salvar-se de l'enderroc i renasqué al 1.974, després d'una important remodelació, transformat en la seu d'un banc.

D'aquesta rehabilitació se'n van encarregar els arquitectes Lluis Domènech Girbau, Ramon Maria Puig Andreu i Lauri Sabater Andreu. Es conservà la façana modernista que mira al riu Segre, en la que la gran tribuna és la protagonista. Cada planta té diferents decoracions, com podeu veure a les dues fotografies anteriors, amb motius florals principalment sobre fons blau. Actualment l'Edifici Pal·las acull dependències municipals.

La fotografia següent ens permet gaudir de les curioses mènsules que suporten la gran tribuna i la forja de les finestres inferiors.

Al blog Fotografies Antigues de Lleida he trobat la propera fotografia en la que podeu veure als clients del Palace Hotel a la tribuna de la tercera planta. També observareu a la planta baixa els tendals, al de l'esquerra podem llegir Palace Bar.

Font fotografia: blog Fotografies Antigues de Lleida

A esquerra i dreta de la gran tribuna hi ha una filera de balcons. Els de la segona i tercera planta amb barana de forja, però els de la primera planta combinen la forja amb la pedra amb decoració floral.

La rehabilitació de l'antic hotel conservà la façana modernista, però afegí una estructura de vidre incorporada a la part superior francament discutible...

Quan passegeu per l'avinguda de Blondel, atureu-vos per observar el treball de forja i les diferents decoracions de pedra.

Entre els anys 2.006 i 2.008 l'equip BR29 Arquitectes s'encarregà de la restauració de la façana, promoguda per la Fundació del paisatge urbà de l'Ajuntament de Lleida.

Abans de continuar la nostra descoberta de les cases singulars de Lleida, la decoració floral de l'antic hotel sembla que ens convidi a olorar-la.

A molts pocs metres, concretament el segon edifici després de l'Ajuntament, ens espera la Casa Melcior que fa cantonada amb la Plaça sant Francesc.

Atentament.

Senyor i

L'església d'Agios Eleftherios.

Després de gaudir del temple d'Hefest, a l'àgora antiga d'Atenes, per comprovar que la façana neoclàssica de la Biblioteca Nacional de Grècia s'inspira en la d'aquest antiquíssim temple dòric, el millor conservat a Grècia d'aquest estil arquitectònic, i abans de visitar l'àgora romana,  anem a veure la petita església d'Agios Eleftherios. Com explicava a la visita virtual a la Biblioteca Nacional, quan aquesta es traslladà de l'illa d'Egina a Atenes l'any 1.834, primer ocupà l'edifici dels banys públics de l'àgora romana i més tard aquesta petita església bizantina entre altres edificis.  

Per descobrir-la cal passejar pel barri de Plaka, tot un plaer, situat al centre històric de la capital grega. Concretament a la plateia ( plaça ) Mitropoleos on hi ha la Mitropoli (Catedral) Ortodoxa d'Atenes construïda entre 1.842 i 1.862. Com podeu veure a la fotografia anterior la petita església, d'onze metres de llarg i set d'ample, sembla una formigueta al costat de la catedral. Però la nostra protagonista és molt més antiga, ja que fou construïda al segle XII. La gent l'anomena afectuosament Mikri Mitropili (la petita Catedral).

L'església s'edificà sobre les runes d'un temple dedicat a la deessa Eileithhyia ( Ilitia ), filla de Zeus i Hera, i protectora dels parts i dels nadons. Una llegenda explica que la petitíssima església va ser fundada l'any 787 per l'emperadriu Irene d'Atenes (752-803).

  

Irene d'Atenes era la dona de Leo IV i mare de Constantine VI que després de la mort del seu home arribà al poder com a preceptora del seu fill. Però quan el seu fill fou rei, li va prendre el tron i es convertí en la primera emperadriu entre els anys 797 i 802, quan Nikephoros li prengué  i es tingué que exiliar a l'illa de Lesbos.

Agios Eleftherios, la petita església bizantina cruciforme, fou construïda majoritàriament en mabre amb blocs sense decoració a la part inferior però per sobre de la llinda de les portes els blocs de marbre estan treballats i formen un fris. Aquests blocs amb relleus provenen d'altres edificis grecs, romans, cristians primitius i bizantins.

Al fris format per aquests carreus de marbre amb relleus en trobem del segle IX i X. Tenen uns dissenys d'origen oriental ( animals, plantes, representacions de l'arbre de la vida,...), altres que ens mostren tradicions populars.

També hi podem veure relleus amb trofeus dels Jocs Panatenaics, que es feien en honor d'Atena, la deessa de la saviesa, l'artesania i l'estratègia de la guerra. Representen jocs atlètics o la cerimònia del triomf romà. Altres relleus són d'origen bizantí amb formes geomètriques, animals o plantes.

La cornisa és del segle IV aC i representa les celebracions del calendari àtic, que s'emprà a l'Àtica dels segles VIII aC al IV aC. L'any atenenc tenia 12 mesos lunars. de 29 dies, per això l'any àtic era de 348 dies, 17 dies menys que l'any solar. Una escena mostra a Hèracles, guardià de la porta de l'Olimp i déu dels herois i els esports, amb Hele, neta d'Èol que era capaç de dominar els vents...

Els constructors de l'església bizantina d'Agios Eleftherios van intentar cristianitzar els antics relleus afegint el símbol de la creu entre les diferents escenes. L'any 1.841, després de la fundació de l'Estat grec, la petita església acollí, entre altres edificis, la Biblioteca Nacional de Grècia.

A més a més dels noms deMikri Mitropili (la petita Catedral) i Agios Eleftherios ( sant Eleuteri ) també es coneix com Pnagia Gorgoepikoos, que es podria traduir com la Verge que respon ràpidament a les oracions.

No podem marxar sense fixar-nos en la cúpula, una de les millors conservades i un exemple característic del tipus atenès.
Deixem la plaça Mitropoleos per, ara sí, anar a l'àgora romana situada a pocs metres de l'àgora antiga on visitàrem el temple d'Hefest. La Torre dels Vents ens està esperant...
Atentament.
Senyor i

La glorieta de la Vil·la Riu.

Els seguidors del blog sabeu que periòdicament publico alguna entrada sobre Solsona ciutat de la que confesso estar enamorat. La majoria de les descobertes solsonines les hem fet al nucli antic de la petita ciutat. Avui us convido a caminar lentament per l'avinguda Mare de Déu del Claustre, on encara hi ha restes visibles de l'antiga muralla, fins al Centre Sanitari del Solsonès, on comença el carrer Pujada del Seminari. A pocs metres trobem el Seminari de Solsona, un edifici inaugurat l'any 1.897. Avui el seminari menor acull les instal·lacions del CTFC ( Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ), un dels principals centres de recerca forestal aplicada de l'estat.  

El carrer Pujada del Seminari es torna més costerut a partit del CTFC, però enfilar-lo té premi com podeu veure a la fotografia anterior...

Un dels molts atractius de Solsona són els edificis modernistes de la ciutat. El més rellevant de tots és l'Hotel Sant Roc construït entre 1.920 i 1.929. Però no vull començar la descoberta de la  Solsona modernista amb la joia de la corona, sinó amb una petita perla: la glorieta de la Vil·la Riu.
Per explicar-vos amb rigor els edificis singulars que visitarem en aquesta passejada virtual, he consultat bàsicament el Projecte Final de Grau d'Enginyeria d'Edificació  de la Universitat Politècnica de Catalunya ( UPC ) de Carles Freixes Codina "Itineraris arquitectònics de Solsona ( 1.875-1.936 )" i el "Catàleg de Patrimoni de Solsona". A diferència dels itineraris arquitectònics, al catàleg del patrimoni només hi trobareu informació dels edificis catalogats. En el cas de l'Hotel Sant Roc, a més a més, m'he documentat amb el llibre editat per Promocions Brixton 2.002 S.L "Hotel Sant Roc de Solsona 75è aniversari ( 1.929 - 2.004 ).

La glorieta és una construcció que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Quan t'hi acostes el que més destaca és la teulada de ceràmica vidrada verda. També sorprèn el contrast amb els edificis que l'envolten i la poca cura amb els diferents cables que esgarren l'entorn.

La glorieta, de planta irregular, està construïda en una cantonada del jardí de la Casa Riu en una petita elevació del terreny i regala una magnífica vista de la capital del Solsonès.

El seu estat de conservació és bo. Quan la mires, admires la filigrana feta amb maó vist i la teula vidrada verda de la coberta. A la propera fotografia podeu veure l'estructura de fusta sobre la que està feta la coberta.

Atureu-vos una estona per observar atentament les columnes que sustenten la coberta. El maó vist que es col·locà amb un lleuger gir helicoïdal ens obsequia amb un resultat sorprenent.

És obra de l'arquitecte barceloní Bernardí Martorell i Puig, que al Solsonès també és el responsable de l'Hotel Sant Roc ( continuant el projecte d'Ignasi Oms i Ponsa després de la seva mort ), i el cementiri d'Olius. Penseu que en Bernardí fou l'arquitecte diocesà de Solsona.

La coberta té la part de la teulada que sobresurt de la façana, que s'anomena ràfec, amb un gran voladís  com podeu veure a la propera fotografia i a la quarta.

La coberta de dues aigües, feta sobre una estructura de fusta, té una part cònica vertical que culmina en una creu de quatre braços típica de les construccions modernistes.

Deixem la Pujada del Seminari per tornar al nucli antic de la ciutat, on ara sí, ens espera el sorprenent Hotel Sant Roc.

Atentament.

Senyor i