L'església d'Agios Eleftherios.

Després de gaudir del temple d'Hefest, a l'àgora antiga d'Atenes, per comprovar que la façana neoclàssica de la Biblioteca Nacional de Grècia s'inspira en la d'aquest antiquíssim temple dòric, el millor conservat a Grècia d'aquest estil arquitectònic, i abans de visitar l'àgora romana,  anem a veure la petita església d'Agios Eleftherios. Com explicava a la visita virtual a la Biblioteca Nacional, quan aquesta es traslladà de l'illa d'Egina a Atenes l'any 1.834, primer ocupà l'edifici dels banys públics de l'àgora romana i més tard aquesta petita església bizantina entre altres edificis.  

Per descobrir-la cal passejar pel barri de Plaka, tot un plaer, situat al centre històric de la capital grega. Concretament a la plateia ( plaça ) Mitropoleos on hi ha la Mitropoli (Catedral) Ortodoxa d'Atenes construïda entre 1.842 i 1.862. Com podeu veure a la fotografia anterior la petita església, d'onze metres de llarg i set d'ample, sembla una formigueta al costat de la catedral. Però la nostra protagonista és molt més antiga, ja que fou construïda al segle XII. La gent l'anomena afectuosament Mikri Mitropili (la petita Catedral).

L'església s'edificà sobre les runes d'un temple dedicat a la deessa Eileithhyia ( Ilitia ), filla de Zeus i Hera, i protectora dels parts i dels nadons. Una llegenda explica que la petitíssima església va ser fundada l'any 787 per l'emperadriu Irene d'Atenes (752-803).

  

Irene d'Atenes era la dona de Leo IV i mare de Constantine VI que després de la mort del seu home arribà al poder com a preceptora del seu fill. Però quan el seu fill fou rei, li va prendre el tron i es convertí en la primera emperadriu entre els anys 797 i 802, quan Nikephoros li prengué  i es tingué que exiliar a l'illa de Lesbos.

Agios Eleftherios, la petita església bizantina cruciforme, fou construïda majoritàriament en mabre amb blocs sense decoració a la part inferior però per sobre de la llinda de les portes els blocs de marbre estan treballats i formen un fris. Aquests blocs amb relleus provenen d'altres edificis grecs, romans, cristians primitius i bizantins.

Al fris format per aquests carreus de marbre amb relleus en trobem del segle IX i X. Tenen uns dissenys d'origen oriental ( animals, plantes, representacions de l'arbre de la vida,...), altres que ens mostren tradicions populars.

També hi podem veure relleus amb trofeus dels Jocs Panatenaics, que es feien en honor d'Atena, la deessa de la saviesa, l'artesania i l'estratègia de la guerra. Representen jocs atlètics o la cerimònia del triomf romà. Altres relleus són d'origen bizantí amb formes geomètriques, animals o plantes.

La cornisa és del segle IV aC i representa les celebracions del calendari àtic, que s'emprà a l'Àtica dels segles VIII aC al IV aC. L'any atenenc tenia 12 mesos lunars. de 29 dies, per això l'any àtic era de 348 dies, 17 dies menys que l'any solar. Una escena mostra a Hèracles, guardià de la porta de l'Olimp i déu dels herois i els esports, amb Hele, neta d'Èol que era capaç de dominar els vents...

Els constructors de l'església bizantina d'Agios Eleftherios van intentar cristianitzar els antics relleus afegint el símbol de la creu entre les diferents escenes. L'any 1.841, després de la fundació de l'Estat grec, la petita església acollí, entre altres edificis, la Biblioteca Nacional de Grècia.

A més a més dels noms deMikri Mitropili (la petita Catedral) i Agios Eleftherios ( sant Eleuteri ) també es coneix com Pnagia Gorgoepikoos, que es podria traduir com la Verge que respon ràpidament a les oracions.

No podem marxar sense fixar-nos en la cúpula, una de les millors conservades i un exemple característic del tipus atenès.
Deixem la plaça Mitropoleos per, ara sí, anar a l'àgora romana situada a pocs metres de l'àgora antiga on visitàrem el temple d'Hefest. La Torre dels Vents ens està esperant...
Atentament.
Senyor i