dimarts, 25 de juliol de 2017

La glorieta de la Vil·la Riu.

Els seguidors del blog sabeu que periòdicament publico alguna entrada sobre Solsona ciutat de la que confesso estar enamorat. La majoria de les descobertes solsonines les hem fet al nucli antic de la petita ciutat. Avui us convido a caminar lentament per l'avinguda Mare de Déu del Claustre, on encara hi ha restes visibles de l'antiga muralla, fins al Centre Sanitari del Solsonès, on comença el carrer Pujada del Seminari. A pocs metres trobem el Seminari de Solsona, un edifici inaugurat l'any 1.897. Avui el seminari menor acull les instal·lacions del CTFC ( Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ), un dels principals centres de recerca forestal aplicada de l'estat.  


El carrer Pujada del Seminari es torna més costerut a partit del CTFC, però enfilar-lo té premi com podeu veure a la fotografia anterior...
Un dels molts atractius de Solsona són els pocs edificis modernistes de la ciutat. El més rellevant de tots és l'Hotel Sant Roc construït entre 1.920 i 1.929. Però no vull començar la descoberta de la  Solsona modernista amb la joia de la corona, sinó amb una petita perla: la glorieta de la Vil·la Riu.


La glorieta és una construcció que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Quan t'hi acostes el que més destaca és la teulada de ceràmica vidrada verda. També sorprèn el contrast amb els edificis que l'envolten i la poca cura amb els diferents cables que esgarren l'entorn.


La glorieta, de planta irregular, està construïda en una cantonada del jardí de la Casa Riu en una petita elevació del terreny i regala una magnífica vista de la capital del Solsonès.


El seu estat de conservació és bo. Quan la mires, admires la filigrana feta amb maó vist i la teula vidrada verda de la coberta. A la propera fotografia podeu veure l'estructura de fusta sobre la que està feta la coberta.


Atureu-vos una estona per observar atentament les columnes que sustenten la coberta. El maó vist que es col·locà amb un lleuger gir helicoïdal ens obsequia amb un resultat sorprenent.


És obra de l'arquitecte barceloní Bernardí Martorell i Puig, que al Solsonès també és el responsable de l'Hotel Sant Roc ( continuant el projecte d'Ignasi Oms i Ponsa després de la seva mort ), i el cementiri d'Olius. Penseu que en Bernardí fou l'arquitecte diocesà de Solsona.
La coberta té la part de la teulada que sobresurt de la façana, que s'anomena ràfec, amb un gran voladís  com podeu veure a la propera fotografia i a la quarta.


La coberta de dues aigües, feta sobre una estructura de fusta, té una part cònica vertical que culmina en una creu de quatre braços típica de les construccions modernistes.
Deixem la Pujada del Seminari per tornar al nucli antic de la ciutat, on ara sí, ens espera el sorprenent Hotel Sant Roc.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada