dijous, 5 d’octubre del 2017

La biblioteca d'Adrià.

Deixem l'edifici neoclàssic construït l'any 1.875 que acull el Mercat Central d'Atenes després de les dues entrades en les l'hem caminat virtualment  entre les seves cent parades de carn i cent cinquanta de peix. Baixem  passejant tranquil·lament pel carrer Athinas fins al barri de Monastiraki, que en grec significa petit monestir. A molts pocs metres de la plaça central, sempre plena de gent, al costat de la mesquita Tzistarakis, tenim el nostre objectiu d'avui: la biblioteca d'Adrià.


Les columnes corínties ens donen la benvinguda. A l'esquerra de la fotografia de la façana oest de la biblioteca, que és on hi havia l'entrada, podeu veure la mesquita otomana de Tzistarakis, construïda  l'any 1.759 i que actualment és un annex del Museu d'Arts Populars Grec. La biblioteca d'Adrià, també coneguda com biblioteca de les cent columnes, era un edifici de planta rectangular de 122 metres de llarg per 82 d'ample situat al nord de l'àgora romana d'Atenes. Les set columnes corínties de marbre verd de Karystos, un dels marbres més famosos de Grècia, ens mostra amb bastanta claredat com era la part esquerra de la façana d'entrada a la biblioteca. Darrere de les columnes hi ha un imponent mur de marbre pentèlic. Sembla que sobre aquestes columnes hi hagué estàtues. 


El proper dibuix, que podeu veure al plafó informatiu de l'entrada, ens mostra com era la biblioteca. El propileu corinti de quatre columnes per on s'entrava tenia vint-i-dos metres d'amplada. Recordeu que un propileu és una mena de vestíbul amb una façana de columnes davant  l'entrada. D'aquest propileu queda una columna sencera i fragments de les altres tres columnes. Encara es conserven bona part dels set graons de marbre que convidaven a entrar a la biblioteca.


Una petitíssima  part del mur desaparegut de la dreta del propileu està reconstruït amb marbre pentèlic diferenciant-se clarament aquesta intervenció, de l'obra original com podeu apreciar a la propera fotografia.


La biblioteca forma part de l'impressionant llegat que l'emperador romà Publius Aelius Traianus Hadrianus  ( Adrià 76-138) , que clarament s'enamorà d'Atenes, deixà a la capital grega. Fou construïda l'any 132 com edifici multifuncional en el que hi havia llibres, documents legals i administratius, sales de lectura, espais per conferències i reunions... Era l'edifici públic més gran edificat per l'emperador a la ciutat d'Atenes. Les biblioteques no eren a l'antiguitat un espai de préstec de llibres sinó un lloc de lectura, consulta i estudi.
El gran pati interior estava envoltat d'un peristil ( una sèrie llarga de cent columnes -columnata- unides per un arquitrau). De tota aquesta colla de columnes avui només conserven la verticalitat quatre... Sembla que fins i tot hi havia una petita piscina o estany que fou substituït per una primitiva església cristiana. A principis del segle V hi havia un edifici quadrilobulat amb paviment de mosaic que ocupava la centralitat del pati.


La part principal de l'edifici estava a la façana est, on hi havia la biblioteca. Si l'entrada pel propileu està en un dels costats curts del rectangle, la biblioteca estava ubicada a l'altre costat curt. Al mateix plafó informatiu del que us he parlat abans i del que podeu veure una part a la tercera fotografia de l'entrada, també hi ha un dibuix de la planta de la que a continuació podreu veure la part est. La distribució era la següent: al centre la biblioteca (7), a dreta i esquerra de la biblioteca  hi havia les sales de lectura (8), i als extrema dret i esquerre les sales de conferències-auditori (9).


Una inscripció indica que la biblioteca estava oberta de la primera hora fins a la sisena. A les sales de conferències.auditori els seients es distribuïen com en un amfiteatre. L'estructura tenia una segona planta o àtic on s'emmagatzemaven els llibres i documents. A la propera fotografia podeu veure el que queda de la biblioteca...


Els llibres i documents es guardaven en forma de rotlle que el lector enrotllava i desenrotllava al voltant d'un o dos cilindres de fusta o d'os. Els rotlles es guardaven en armaris de fusta repartits en quaranta nínxols. Es calcula que hi havia 16.800 llibres.


Pausànias, geògraf, historiador i viatger grec que visqué a l'època de l'emperador Adrià, va fer un relat de l'antiga Grècia  a la seva impressionant obra de deu volums "Descripció de Grècia". Al Llibre I: Àtica i Megara, parla de la biblioteca d'Adrià i ens explica que és un edifici amb cent columnes de marbre frigi amb sostres d'alabastre realçat amb or. 
La fotografia següent mostra el plafó informatiu que trobareu en aquesta part de l'edifici i que us ajudarà a imaginar-vos com era.


Marxem de la biblioteca per visitar altres construccions que l'emperador Adrià va manar construir a la capital grega. És sorprenent veure entre els murs algunes reutilitzacions, com aquest capitell jònic de marbre...


A pocs metres de distància continua la lliçó, una nova reutilització en un mur ens mostra un capitell corinti...


Passejar per Atenes és tota una lliçó d'història de l'art i un autèntic plaer.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 1 d’octubre del 2017

Athena Varvakeion.

Si esteu enamorats de l'art i la història el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, que acull la col·lecció més exquisida d'antiguitats gregues, és una visita imprescindible. Al 28is Oktovniou-Patission 44 ens espera l'imponent edifici neoclàssic construït entre 1.866 i 1.889 que obrí al públic l'any 1.891 per convertir-se en una de les principals referències mundials en arqueologia. Durant la Segona Guerra Mundial el museu tancà les portes i guardà les obres en caixes protectores que foren enterrades per evitar el saqueig o la destrucció. L'any 1,945 tornà a obrir les seves portes...


Començarem el periple donant un cop d'ull a una reproducció, de l'època romana, de la majestuosa escultura criselefantina d'Athena Pàrtenos obra de Fídies ( 490 aC-430 aC ) considerat el millor escultor clàssic. L'estàtua, coneguda amb el nom d'Athena Varvakeion, es considera la reproducció més fidel d'Athena Pàrtenos. La tècnica del criselefantí, apareguda a la Grècia del segle IV aC,  consistia en muntar sobre una armadura de fusta plaques d'ivori ( pel cos ) i pa d'or ( per la roba, cabells, guarniments,...).


Aquesta copia romana de marbre pentèlic de metre i mig d'alçària, es va fer entre els anys 200 i 250. Penseu que l'obra original de Fídies feis 26 colzes, uns dotze metres, un metre i mig dels quals eren del pedestal que suportava a Athena Pàrtenos. 
AthenaVarvakeion està vestida amb un peple, una capa de l'antiguitat clàssica només utilitzada per les dones, sobre la qual duu una ègia decorada amb serps amb el gorgoneion al centre. L'èrgia és una peça protectora del pit durant el combat, i el gorgoneion era un amulet que mostrava el cap de la Gòrgona ( un monstre marí de la mitologia grega ) amb la finalitat d'horroritzar. 


Duu un casc àtic amb les proteccions per les galtes cap amunt i tres crestes amb una esfinx al centre i un Pegàs a l'esquerra i un altre a la dreta. En la mitologia grega Pegàs era un cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, un monstre femení que convertia a la gent en pedra al mirar-los fixament...


Amb la mà esquerra agafa un escut amb el oikourus ophis , la serp sagrada, que s'identifica amb Erictoni fill d'Hefest, un dels primers reis d'Atenes. La mà dreta estesa es recolza en una columna i sosté  una figura de Niké decapitada, en la mitologia grega la deessa de la victòria filla de Zeus i Temis.


A l'escultura d'Athena Varvakeion encara es poden veure restes de pintura vermella i groga. La base és plana mentre que a la d'Athena Pàrternos de Fídies, estava decorada amb un fris amb el naixement de Pandora. Aquesta bellíssima reproducció té el nom d'Athena Varvakeion perquè fou descoberta l'any 1.880 prop d'on estava l'Escola Varvakeion.
Fídies començà l'escultura gegantina d'Athena Pàrtenos al voltant del 447 aC per ocupar la cel·la del Partenó. Làcares, l'any 296 aC va retirar les làmines d'or per pagar les seves tropes i un incendi la danyà l'any 165 aC. Sembla que al segle V continuava estant al Partenó. Sembla que fou destruïda per un incendi al segle V, encara que un relat del segle X la situa a Constantinoble. Però per "veure-la" ens hem de conformar amb les reproduccions fetes a partir de la documentació.


Font: Wikimedia Commons.

Aquest dibuix  del 1.887 recrea l'interior del Partenó amb Athena Pàrteno de protagonista. L'autor és Jacob von Falke ( 1.825-1.897 ).
Ara que ja estem al Museu Arqueològic d'Atenes aprofitarem per donar un detallat cop d'ull a algunes de les joies que acull.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 27 de setembre del 2017

Calvari.

La representació de la crucifixió de Jesucrist flanquejat per la seva mare, la Verge  Maria i per sant Joan Evangelista, s'anomena en el món de l'art, calvari. El protagonista de l'entrada d'avui és un calvari de fusta policromada datat entre el darrer quart del segle XII i el primer quart del segle XIII. Aquesta escultura medieval romànica és una de les sis peces que van arribar, per quedar-se, al Museu de Lleida els primers dies del passat mes de març.


El Conseller de Cultura Santi Vila diposità aquest calvari romànic i cinc taules gòtiques ( que veurem detalladament en properes entrades ), procedents del Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ), al Museu de Lleida, un dels set Museus d'Interès Nacional que té Catalunya.


Les sis obres, originàries del bisbat de Lleida, tornen a casa, El calvari romànic probablement és de Tragó de Noguera ( Os de Balaguer ). i les cinc taules gòtiques de finals del segle XV formaven part del retaule major de l'antiga església de sant Joan de Lleida.
A la part posterior de la creu hi ha representat l'Agnus Dei, que haureu de veure en una fotografia del plafó informatiu que hi ha a l'esquerra del calvari.


En aquest crucifix, flanquejat per dues petites talles de Maria i sant Joan Evangelista, podem veure un Christus Patiens. patint, amb el cap a un costat i els ulls tancats. Un perizoni, o drap de puresa, amaga la seva nuesa. La corona que duu és cilíndrica.


A la seva dreta, fixada a l'extrem del travesser de la creu, trobareu una petita talla que representa la Verge Maria. Podeu veure-la detalladament en la propera fotografia.


A l'altre extrem del travesser de la creu, i pitjor conservada, al costat de la mà esquerra de Crist crucificat tenim la petita talla que representa a sant Joan Evangelista.


Aquest calvari va ser adquirit l'any 1.912 per l'antic Museu de Belles Arts de Barcelona, la col·lecció del qual fou la base de Museu Nacional d'Art de Catalunya


D'autor anònim, fa un metre i mig d'alçada, i el travesser de la creu és de 82  centímetres. Sembla que estava a l'antic monestir cistercenc femení de santa Maria de Vallverd a Tragó de Noguera, construït l'any 1.172. Entre els anys 1.448 i 1.452 s'uniren els monestirs de Tragó i el de les Franqueses de Balaguer; i al 1.474 foren absorbits pel monestir de Poblet.
En properes entrades observarem detalladament les cinc taules gòtiques de Pere Garcia de Benavarri que han tornat a casa.
Atentament.
Senyor i  

dissabte, 23 de setembre del 2017

El Mercat Central d'Atenes ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada al popular mercat de la capital grega, passejàrem fins al carrer Athinas on ens esperava l'edifici neoclàssic, construït l'any 1.875, que l'acull. Si ja ens vam quedar impressionats de les cent parades de carn, algunes de les quals pertanyen a nissagues familiars de carnissers que ja porten treballant un segle al mercat, avui ens esperen cent cinquanta parades de peix...


En aquest espai del mercat també hi ha un formigueig permanent de gent comprant i les bombetes continuen il·luminant les parades, però hi ha molta més llum natural com podeu apreciar a la fotografia anterior. 


Les peixateres i peixaters posen la nostra compra en unes grans paperines de paper. La majoria dels cartells amb el nom i preu del peix són indesxifrables perquè estan escrits en alfabet grec. Aquest alfabet que es desenvolupà els segle IX o VIII aC, és descendent directe de l'alfabet fenici, encara es fa servir actualment.


El peix i el marisc són els protagonistes d'aquesta part del Mercat Central d'Atenes, a ala que es pot accedir des de les carnisseries o pels grans arcs del carrer Athinas.


Els calamars i el pop són molt apreciats, també trobareu parades amb peix espasa. Els seguidors del blog potser recordareu la visita virtual al mercat de la Pescheria de Catània on també hi havia paix espasa. Si voleu recordar aquell mercat sicilià cliqueu sobre "El fascinant mercat de la Pescheria (1)".


A més a més de les parades de carn i peix, si sortiu del mercat i creueu el carrer Athinas, a la plaça hi trobareu una vuitantena de parades amb fruita, hortalisses, olives,... 


En aquesta zona hi ha, amagada, una de les petites joies culinàries d'Atenes. Parlo de la gens turística taverna Diporto especialitzada en sopa de cigrons ( revithia ) i peix a la brasa. És al carrer Theatrou cantonada amb Sokratous, no hi ha cap cartell indicador i cal baixar unes escales...


Alguns dels peixaters decoren la parada de peix fresc amb diferents hortalisses. L'espectacle sota les bombetes omnipresents del mercat, és una mica recarregat.


No ho dubteu, si visiteu Atenes, guardeu-vos un temps per passejar per aquest mercat. Les caixes de fusta amb gel picat i plenes de peix fresc, els colors i les olors us acompanyaran.


Molt a prop del mercat trobareu la plaça Kodzia que durant la segona meitat del segle XIX fou el centre d'Atenes. En aquesta plaça hi ha l'Ajuntament de la capital grega, un edifici del 1.874 i el Banc Nacional construït l'any 1.842. Al rehabilitar la plaça van trobar-hi prop de cinc-centes tombes.
Continuem el nostre periple atenenc  passejant tranquil·lament fins a la Biblioteca d'Adrià.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 19 de setembre del 2017

La Torre dels Vents (i 2).

Entre els anys 1.916 i 1.919 es va fer una petita restauració dirigida per Anastasios Orlandos, un dels grans arqueòlegs grecs. El primer Eforato Atenenc d'Antiguitats Clàssiques s'encarregà l'any 1.976 d'una segona restauració. L'any 2.015 la Torre dels Vents va ser altre cop restaurada.
Abans d'entrar-hi, mirarem i admirarem tres relleus més  del seu fris, començant per Lips, el vent del sud-oest representat per un noi que empeny la proa d'un vaixell dirigint-la al raig d'aire. 


El protagonista següent és Zephiros, un jove amb poca roba repartint flors. Aquesta suau brisa fructificadors que anuncia la primavera buda de l'oest.


Per acabar l'atenta mirada als relleus del fris de la torre octogonal ens fixarem en Apeliotis representat per un jove que porta fruits i blat al seu mantell. Es tracta d'un impetuós vent de tardor que bufa de l'est.


La Torre dels Vents, sorprenent construcció bimil·lenària, funcionà com estació meteorològica amb un rellotge d'aigua ( clepsidra ) al seu interior, els rellotges de sol al fris exterior, brúixola i un penell de bronze amb forma de tritó amb una vareta a la mà dreta que senyalava la direcció del vent ( avui desaparegut ). El proper dibuix és del blog de la Cátedra de Historia y Patrimonio Naval.


Font: Dibuix de J.Stuart i N.Revett del 1.762.

El rellotge hidràulic construït al segle I aC per Andronicus Cyrrhestes utilitzava l'aigua que arribava des  de la font que brollava al vessant nord del turó de l'Acròpolis i que es guardava al dipòsit. Aquest rellotge servia pels dies sense sol i per la nit i funcionava fent passar una determinada quantitat d'aigua d'un recipient a un altre a través d'un petit forat. A la propera fotografia podeu veure el camí que seguia l'aigua des del dipòsit, al forat.


A les clepsidres trobem dos o més recipients col·locats un sobre l'altre. El recipient superior té un foradet a la base per on l'aigua passa al de sota. A la paret interior d'aquest recipient hi ha unes marques que ens permeten veure el nivell de l'aigua, nivell que indica el pas del temps.


Les clepsidres tenen la dificultat de controlar amb la màxima exactitud la velocitat de caiguda de l'aigua, per això no són molt precises. Són un invent molt antic, penseu que aquest enginy es dissenyà fa tres mil anys a Mesopotàmia...
A la fotografia següent podeu veure l'interior de la coberta de la Torre dels Vents, feta també amb marbre.


Com podeu observar a la fotografia anterior i a la propera, de detall, a l'interior de cada angle de l'octògon hi ha una petita columna. Fixeu-vos que la planta passa d'octogonal a circular, eliminant els angles de la part superior amb la finalitat de fer la coberta cònica.


Deixem la Torre dels Vents per passejar pocs metres on ens espera una construcció impressionant edificada l'any 132 per l'emperador Adrià i coneguda com la Biblioteca d'Adrià.
Atentament.
Senyor i

divendres, 15 de setembre del 2017

A tocar del coronament...

En una construcció podem trobar uns elements arquitectònics que coronen o adornen la seva part superior. Aquests elements es coneixen amb el nom de coronament i cada estil arquitectònic ha emprat els seus: pinacles, cresteries, merlets, troneres, curculles, agulles, cimacis, florons,... 
En el nostre periple per les cases singulars de Lleida aixecant la mirada , els hem vist i els veurem en properes descobertes. Avui us proposo enfilar-nos al terrat d'una de les nostres joies modernistes per estar a tocar del coronament.


Es tracta de la Casa Melcior projectada l'any 1.910 per Francesc de Paula Morera i Gatell i que visitàrem virtualment el passat mes d'agost A la fotografia anterior podeu veure com destaquen els elements del coronament, cinc en la façana que dóna a l'avinguda de Blondel i tres a la façana que mira a la plaça de Sant Francesc - al més proper al carrer Major li falta un element-.


Vull agrair a la família propietària d'aquest magnífic edifici la seva amabilitat i les facilitats que m'han donat per fotografiar l'escala i el terrat de la Casa Melcior. Ja fa una colla d'anys que van instal·lar l'ascensor, però prefereixo pujar per l'escala de fusta, paviment  hidràulic i rajola de València que s'enfila i enfila...


Les peces de paviment hidràulic són molt petites, 10 X 10 centímetres, i han resistit perfectament els més de cent anys de gent pujant i baixant, encara que ja fa anys hi ha un ascensor. A la fotografia següent podeu veure un tram d'aquest paviment que trobem a cada planta on hi ha les portes dels diferents pisos.


Les portes dels diferents habitatges ens sorprenen amb els seus espiells, tiradors i picaportes modernistes, tot un regal per la mirada.


Actualment les plantes més altes i els àtics estan molt valorats, però abans quan no hi havia ascensors, el principal i els primer pis eren pels senyors. A les cases amb portes, com la Casa Melcior, aquest treballador vivia dalt de tot. La propera fotografia és de l'antic pis del porter.


L'últim tram d'escala que ens portarà al terrat, és diferent, continua la part de fusta dels graons però la ceràmica de València i el paviment hidràulic s'han substituït per rajola més senzilla.


Hem fet el cim! Només sortir al terrat ens espera l'edifici de l'Antiga Delegació d'Hisenda, del 1.928, obra de Ramon Argilés. Actualment acull la Regidoria d'Economia, Hisenda i Tecnologies de l'Ajuntament de Lleida.


Girant la mirada lleugerament a la dreta trobem l'església barroca de Sant Pere, que fou el temple del monestir de franciscans observants de Santa Maria de Jesús, començat a construir l'any 1.731.  Més a la dreta, el conegudíssim carrer Major.


Ja estem a tocar del coronament. Sembla que Francesc de Paula Morera i Gatell s'inspirà en les volutes i florons barrocs. Les volutes, com podeu veure a la segona fotografia de l'entrada d'avui, estan partides i al centre el protagonisme és pel floró. Al fons de la fotografia següent, entre el floró i la dreta de la voluta podeu veure la part superior de l'edifici de l'Antic Montepio construït entre 1.945 i 1.948 per Marià Gomà i José Rodríguez Mijares. Fou el primer "gratacel" de Lleida, amb les seves dotze plantes.


Si ens encarem cap a l'avinguda de Blondel, podeu veure a la dreta del coronament de la propera fotografia, la Plaça Blas Infante del Barri de Cappont i la canalització del riu Segre.


Recordeu que estem en un terrat, aquest és l'explicació dels ferros adossats a les volutes, que formaven part d'un estenedor. A l'esquerra de la fotografia següent podeu gaudir de la cúpula amb rajola vidriada groga i blava de l'Antiga Banca Llorenç, un edifici del 1.930 construït també per Ramon Argilés.


Al girar-me per marxar del terrat, em sorprèn la Seu Vella que, com sempre ens mira des del turó... Tot un referent imprescindible pels lleidatans.


Comencem a baixar per l'escala modernista i abans de marxar torno a agrair-li la descoberta. Però la ciutat ens espera per presumir de més edificis singulars.
Atentament.
Senyor i