L'església preromànica de Santa Àgata.

Avui tornem virtualment a la comarca del Solsonès, concretament al terme de Clariana de Cardener, per donar un cop d'ull a una petita església que es troba a la carena de llevant del turó de Flotats de 567 metres.

En aquest indret del Solsonès gairebé a tocar del Bages el riu Negre, que neix a Lladurs, desguassa al Cardener. La fotografia anterior i la propera amb zoom les vaig fer al costat del riu Cardener. Sobre la capçada dels arbres del bosc de ribera que "acompanya" al riu, treu el nas l'església preromànica de Santa Àgata.

 

 

Deixem el riu, al que tornarem en una propera entrada per observar atentament el pont i el molí de Buida-sacs, per enfilar el turó de Flotats fins a la petita església mil·lenària.

A la fotografia anterior podeu veure les façanes oest i sud amb els contraforts. El campanar de cadireta o d'espadanya d'un ull no té campana. Els lladres l'han robat dues vegades, la primera la van recuperar però la segona no.

A la fotografia següent, de la façana nord, podeu veure a la dreta un contrafort i a l'esquerra la porta d'accés original amb arc de ferradura.

Si ens apropem a la porta original de l'església podrem veure l'interior gràcies a l'estructura de vidre que hi ha darrere de la reixa.

Al vidre hi podem llegir: "Santa Àgata de Clariana. Església preromànica del segle X. Restaurada l'any 1.999 per l'Ajuntament de Clariana. Com elements més primitius, cal destacar: la forma de ferradura de la planta de l'absis, el solemne arc triomfal del presbiteri, la porta del nord amb arc de ferradura escanyat i les dues finestres de l'absis obertes en un sol bloc de pedra. La seva festa es celebra el diumenge sobre el 5 de febrer, diada de la Santa, amb benedicció del terme i repartiment de pa beneït".

 

La petita església d'una nau rectangular i allargassada, té volta de maó pla i pedra. A l'est està capçada per un absis de planta de ferradura. 

 

 

Les dues diminutes finestres, tallades en un sol bloc de pedra, donen llum a l'interior de l'absis. A la propera fotografia de detall podeu veure la central, amb una creu gravada a l'esquerra.

 

 

Com podeu observar a la fotografia següent, gairebé a tocar de la façana sud de l'església de Santa Àgata hi ha una curiosa construcció...

 

 

Baixo fins a la façana sud d'aquesta construcció de planta quadrada i coberta a una aigua de teula àrab. En aquesta façana hi ha una de les obertures, l'altra està a la façana nord. Com podeu veure a la fotografia una esquerda va de la teulada a les dovelles de la porta.

 

 

Acabo de resseguir el perímetre d'aquesta construcció i per l'obertura de la seva façana nord faig la fotografia següent en la que podeu veure les rajoles de ceràmica vidrada d'una tina de vi. Abans de la plaga de la fil·loxera del finals del segle XIX al Solsonès la vinya era un conreu per consum domèstic. Moltes masies van mantenir alguna vinya però després ja no es va replantar.

 

 

Deixem la tina i ens centrem en la façana sud de l'església. Entre els dos contraforts es va obrir una nova porta amb arc de mig punt adovellada que és la porta d'accés actual.

 

 

Abans d'entrar a Santa Àgata si mirem a la dreta veurem un dels contraforts, una petita finestra al final de la nau i part de l'absis de planta de ferradura.

 

 

El que més impressiona quan entrem a la petita església construïda els darrers anys del segle X és l'arc triomfal de ferradura del presbiteri. Com podeu veure a la fotografia part de la volta és de maó i la resta de pedra.

 

 

Al segle XVIII l'interior de l'església s'afegí a la moda del barroc. Davant de l'arc triomfal van posar-hi un retaule, i l'absis es transformà en sagristia.

 

 

Aquests canvis van fer que l'arc triomfal de ferradura quedés en molt mal estat, però gràcies a la restauració feta per l'Ajuntament de Clariana de Cardener l'any 1.999 torna a emocionar-nos.

 

 

Però tots sabeu que no tothom respecta el patrimoni. Uns brètols van trencar a cops de pedra el vidre d'una de les curioses finestres de l'absis. A la propera fotografia de detall podeu veure alguns del fragments.

 

 

Deixem l'església preromànica de Santa Àgata per baixar per la pista fins a la carretera C-55 amb l'objeciu d'apropar-nos, en properes entrades, al pont i al molí de Buida-sacs.

Atentament.

Senyor i

Passejant per Torrebesses.

Avui en el nostre periple pels pobles del Segrià i les Garrigues ens aturarem a Torrebesses, un municipi de la comarca del Segrià que l'any 2.020 tenia 267 habitants, però que al 1.877 en tenia 944.

Comencem la passejada a la Vileta, el nucli antic del municipi enfilat a la part més alta, on el protagonista és el castell palau que durant quatre-cents anys fou propietat dels monjos d'Escaladei.

El castell palau, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ), està documentat al segle XII i encara conserva elements arquitectònics romànics i gòtics ( voltes de mig punt, arcs ogivals, finestrals amb decoració gòticorenaixentista ). La façana, remodelada l'any 1.730, és d'estil barroc tardà.

A la mateixa plaça de la Vileta trobem el Centre d'Interpretació de la Pedra Seca, resultat de la rehabilitació de dos antigues cases contigües, que visitarem detingudament en una propera entrada.

Si comencem a baixar de la part més alta del municipi pel carrer Vileta els grans carreus de pedra ens acompanyen.,com podeu veure a les dues properes fotografies. 

Si abans d'arribar al carrer del Forn ens girem un moment constatarem que el castell palau, de planta rectangular i teulada a dues aigües, domina la part més alta de Torrebesses.

 

Quan arribem al carrer del Forn si anem a l'esquerra aviat trobarem, situada en un extrem de la Vileta, l'església romànica de Sant Salvador, també declarada BCIN en la categoria de monument històric.

Fou construïda a la segona meitat del segle XII, cap al 1.170, després d'enderrocar part de la muralla del poble antic. A la fotografia següent podeu veure l'absis semicircular.

Si continuem resseguint el perímetre constatarem l'austeritat arquitectònica de l'església, un edifici amb una llargada de vint metres, una amplada de deu metres i una alçada de deu metres. 

A la fotografia anterior podeu veure la façana sud, i a la propera de detall el rellotge de sol sense gnòmon sobre el que podem llegir any 1.985. A tocar de les hores en nombres romans, hi ha gravats als carreus de pedra, el mateix nombre en numeració aràbiga.

Deixem l'església, que visitarem detalladament en una propera entrada, i girem cua. Quan s'acaba la barana anem a l'esquerra pel carrer Porxo de Gort.

A Torrebesses trobem una colla de cases de pedra, però els casals més notables són la Casa Gort i la Casa Oró. El carrer del porxo del Gort ens deixa al carrer Toll, on ens aturem per mirar i admirar la Casa Gort una de les mes belles del poble construïda en dues èpoques ( segle XIV i segle XVIII ).

 

A la part medieval ( fotografia anterior ) que fa de cantonera podeu observar sobre les obertures de la primera planta i sota el ràfec la teulada una renglera de petites arcades. De l'altra part de l'edifici destaca la façana amb les grans arcades a la galeria de la primera planta i de la mateixa amplada però més baixes a la planta superior.

 

Aquest era el casal d'estiu de la família Gort, que vivia a la plaça de la Sal de Lleida. Els Gort es dedicaven al comerç d'espècies per això un elefant és el protagonista de l'escut dels Gort que podeu veure sobre la dovella clau del portal en la que es pot llegir 1.769.A la fotografia anterior el portal gairebé no es veu perquè està a la zona d'ombra de l'esquerra.

 

A pocs metres, al mateix carrer, trobem el segon casal notable, la Casa Oró, construïda l'any 1.628 amb grans carreus de pedra i amb uns murs d'un metre d'ample.

El gran casal s'edificà on passava la muralla àrab. El gruix dels seus murs tenia una funció defensiva. L'edifici, de planta gairebé quadrangular, té una façana de pedra picada de la que destaca la portalada amb dovelles a saltacavall.

A la dovella clau, com podeu observar a la propera fotografia de detall, hi podem llegir  l'any 1.628, en el que es va construir el gran casal dels Oró.

Deixem la Casa Oró i si continuem baixant pel carrer Toll en un moment trobarem l'església Nova de la que diuen que "la va matar el fred"... A la propera fotografia en podeu veure la portalada i, al fons, el Casal.

La primera pedra d'aquesta nova església parroquial es va col·locar l'any 1.869 perquè l'església romànica no podia acollir a tota la gent en les grans festes i per això es decidí construir un temple nou. En aquell moment històric Torrebesses passava per una bonança econòmica però les gelades del 1.870 van matar moltes oliveres i deixà sense recursos a tot poble durant més de tres anys. La construcció de la nova església s'aturà i l'alcalde Tomàs Ballesté, per pagar tot el que s'havia fet aquell primer any, es va vendre les terres. L'església, que ha quedat inacabada, la coneixen com l'església que matà el fred. A la fotografia següent la podeu veure des del Casal.

El projecte de l'església Nova tenia un pressupost de 105.000 pessetes ( penseu que parlem del 1.869 ). Un temple tot de pedra picada que es va construir amb molta il·lusió durant un any però que la gran crisi econòmica que generà l'hivern de 1.869-1.870 aturà definitivament.

Deixem el cop d'ull general a Torrebesses per visitar en una propera entrada l'església romànica de Sant Salvador i gaudir del retaule de Sant Joan Baptista.

Atentament.

Senyor i

La Colònia Industrial de la Mata de Pinyana ( 1 ).

A les dues entrades anteriors dedicades al patrimoni dels pobles de la comarca del Segrià vàrem aturar-nos a Rosselló per donar un cop d'ull a la necròpoli de la Tossa de Baix i a la colònia tèxtil d'Alkanís. Si deixem Rosselló i continuem pujant per la carretera N-230, en deu minuts arribarem al nostre objectiu d'avui la Colònia Industrial de la Mata de Pinyana al terme municipal d'Alguaire, i una petita part al terme d'Almenar.

Al sortir d'Alguaire abans de la primera rotonda, al quilòmetre 17 de la N-230, anirem a la dreta i quan arribem a les cases dels treballadors de la colònia tèxtil, aparcarem el cotxe. 

 

 

A la fotografia anterior feta des del carrer la Mata de Pinyana podeu veure l'ermita de Sant Pere, construïda entre mitgeres a finals del segle XIX principis del XX. Les parets són de tova però hi ha elements de maó vist. La façana està coronada per un petit campanar d'espadanya amb una campana i la coberta és de teula àrab.

Si camino uns metres a l'esquerra pel carrer B i, al trobar el carrer A, vaig a la dreta puc fer la propera fotografia en la que podeu observar parcialment, malgrat el mur que tanca perimetralemnt la gran fàbrica tèxtil, l'absis poligonal de l'ermita i el campanar d'espadanya.

A la Mata de Pinyana segons l'Institut Nacional d'Estadística el dia u de gener del 2.020 hi havia 119 habitants. 

Les colònies industrials tenien dos objectius fonamentals. L'activitat econòmica i productiva era essencial però també hi havia una finalitat social. Aquests petits barris tenien cases per als treballadors, església, escola, casa del director, església...

A la fotografia anterior podeu veure algunes de les cases dels treballadors de la colònia i a la propera de detall la façana d'una d'elles.

Els habitatges dels treballadors foren construïts entre finals del segle XIX i principis de XX seguint una estètica popular andalusa. A la fotografia següent podeu veure part dels habitatges que hi ha a l'altre costat de la carretera N-230.

Girem cua per anar al final del carrer A, on hem deixat el cotxe, i continuar per l'esquerra. Després d'uns horts trobarem un camí de terra, pel que anirem a l'esquerra, i aviat veurem alguns elements de la fàbrica tèxtil.

Abans de la meva visita havia parlat amb la Roser de l'Ajuntament d'Alguaire per preguntar-li com ho podia fer per fotografiar l'antiga fàbrica. Ella em va deixar molt clar que els propietaris actuals no deixen entrar a ningú...

El camí de terra em permet apropar-me fins a la tanca i fer la fotografia següent en la que podeu veure la part de la fàbrica més propera a les cases dels treballadors.

Tornem al lloc on hem deixat el cotxe i continuem pel carrer A en direcció a l'antiga fàbrica. Com que no és possible accedir-hi resseguirem el perímetre per donar-li un cop d'ull. Però abans ens enfilarem a la rotonda perquè com que està una mica més elevada respecte a la fàbrica ens permet veure-la amb millor perspectiva.

Baixem ara fins a la porta d'accés al recinte, evidentment tancada, però abans aprofito per fer la propera fotografia de la casa del director de la fàbrica.

El  dia 7 de febrer del 1.878  Pau Serra i Armengol i el seus fills Jaume, Antoni i Pau Serra Vehil van formar la societat J.Serra i Companyia signant l'escriptura de constitució de la fàbrica amb un capital de 107.000 pessetes. Però la gent la coneixia amb el nom de la colònia d'Alguaire.

 

 

La porta principal no ens convida a entrar. Com podeu veure a la propera fotografia de detall a la part superior hi ha un bonic treball de forja.

Agafo molt bé la càmera fotogràfica i , de puntetes, aprofitant que falta un tros de la reixa de forja faig les properes quatre fotografies de la façana principal de la fàbrica.

A la fotografia anterior i a la següent podeu veure en primer terme els magatzems i els tallers i darrere, més alta, la nau central.

 

Des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX al nord de la comarca del Segrià s'establiren diferents fàbriques ( Andaní, Alfarràs, Alguaire i Rosselló ) per aprofitar industrialment el Canal de Pinyana. 

Amb la dificultat que suposa estar de puntetes i amb els braços totalment estirats faig les fotografies de detall, anterior i propera, del mateix indret.

Com heu pogut constatar a les fotografies l'estat de conservació de la fàbrica no es gaire bo. Alguns dels maons del mur perimetral que tanca la fàbrica tèxtil deixen molt clar el pas del temps.

Deixem la porta d'accés i continuem a l'esquerra pel carrer A, que aviat es transforma en un camí de terra, per resseguir perimetralment l'antiga fàbrica tèxtil. Quan s'acaba el mur de maó arrebossat i pintat trobem l'edifici d'allotjament dels treballadors.

Quan ens hi apropem constatem, a l'aixecar la mirada, que malgrat l'estat de conservació a la façana entre els tres balcons del primer pis es conserven dos esgrafiats.

Malgrat el tub amb funció de xemeneia que tapa part de l'esgrafiat de l'esquerra, s'hi pot llegir 1.899. L'esgrafiat de la dreta és un rellotge de sol.

L'any 1.921 Fábricas de L.Mata i Pons comprà la colònia industrial tèxtil J.Serra i Companyia. En fou la propietària fins que després de la crisi del tèxtil del darrer terç del segle XX la colònia tèxtil tancà l'any 1.979.

A la propera entrada dedicada a la Colònia Industrial de la Mata de Pinyana continuarem resseguint el tancament perimetral de l'antiga fàbrica tèxtil. Sense adonar-nos del canvi en els propers metres de la passejada passarem del terme municipal d'Alguaire al d'Almenar.

Atentament.

Senyor i